Impacte del Capitalisme Informacional en Societat i Educació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,26 KB
3. Des d’una perspectiva sociològica, quins són els principals efectes socials i educatius del capitalisme informacional?
Per poder entendre els efectes socials i educatius del capitalisme informacional, és important entendre primer aquest concepte.
El capitalisme informacional fa referència al període econòmic i social que s'està vivint actualment. Està caracteritzat per la globalització, les noves tecnologies i una societat anomenada societat de la informació. Aquesta era està caracteritzada per una crisi econòmica, l'aparició de moviments socials i la defensa dels drets humans.
S'han de contemplar altres aspectes que han influenciat certs canvis socials, com poden ser: l'augment de l'esperança de vida, l'increment de fluxos migratoris, s'afavoreix el creixement econòmic d'una part del planeta i l'empobriment de l'altra, com a conseqüència de les tensions i els conflictes que es produeixen en la societat postindustrial entre tres àmbits interdependents: l'ordre econòmic, l'ordre polític i l'ordre cultural. A part, apareix un nou concepte anomenat exclusió social que té un caràcter relatiu, multifactorial i acumulatiu, ja que la persona interactua constantment amb el seu entorn i la seva vulnerabilitat depèn de les mateixes condicions personals, familiars, socials i econòmiques.
S'observa una nova concepció de treball en conseqüència de la globalització i la deslocalització i la descentralització productiva. Predomina el sector de serveis enfront del sector secundari que s'adonava en la societat industrial. Tots aquests fenòmens duen un canvi amb el perfil del treballador i la seva formació, ja que cerquen treballadors amb capacitats de flexibilitat i mobilitat suficients, amb competències en comunicació i que sàpiguen treballar en equip i fer ús de les noves tecnologies. Per tant, es demana un perfil del treballador polivalent.
Principals canvis de l'educació per a l'ocupació actualment:
- Els títols escolars canvien de valor en el mercat laboral i passen a ser una condició necessària, però no suficient. De cada vegada més, les competències es produeixen des del sistema educatiu en relació amb els espais laborals i socials.
- La formació es converteix en l'eix principal de les polítiques d'ocupació i és per això que augmenten els àmbits de l'educació social. La inestabilitat de les professions és una constant i la capacitat del treballador per adaptar-se a les necessitats que imposa el mercat és una garantia d'integració. Es requereixen treballadors versàtils i amb competències transversals que els permetin formar-se al llarg de la vida. Constantment, apareixen noves qualificacions, així com la projecció de tècnics de producció i, per a les feines qualificades, la possibilitat de formar-se dins l'empresa.
- Tot això comporta la desvaloració del treball del personal no qualificat. Davant la importància de la qualificació, del reciclatge i de la capacitat dels treballadors per adaptar-se a les noves formacions, es tendeix a produir la polarització dels itineraris. Mentre un sector dels treballadors té capacitat per adaptar-se de manera competitiva al mercat laboral, un altre gran sector no qualificat en queda exclòs.
S'ha de considerar que la informació es converteix en un element fonamental d'aquesta nova societat que, juntament amb la capacitat tecnològica, determina no solament la capacitat econòmica i política, sinó també la cultural. L'augment de la desigualtat de repartiment d'ingressos i de riquesa s'acompanya de l'accés desigual a béns i serveis significatius i, si en la nostra societat el bé més valorat és la informació i el coneixement, poder-hi accedir es converteix en un requisit per a la integració.
Malgrat la lluita per promocionar l'alfabetització i l'accés universal a l'educació, encara hi ha una gran proporció de la població mundial que està fora del corrent principal del desenvolupament. En un món globalitzat, l'educació s'enfronta a contradiccions importants i, per exemple, l'accés a l'escola i a una educació de qualitat està determinat per consideracions del mercat i la desigualtat social, econòmica, cultural i geogràfica.