Impacte de l'Automatització i IA en l'Ocupació a Espanya

La competència entre centres educatius

L’autora arriba a la conclusió que arran que els líders dels centres detecten aquesta pressió generada per la competència (29 de les 30 escoles van mencionar com a mínim un competidor directe del centre), donen resposta, però aquestes seran diferents segons dos factors:

• Percepció de la competència

  Cal estudiar la competència en educació no només com una estructura (és a dir, no focalitzar-la només en el flux d’estudiants que es mouen per les escoles, per exemple), sinó com un procés que desenvolupa estratègies, posant èmfasi en la importància de la percepció de la pressió d’aquesta competència pels líders educatius, ja que la resposta anirà d'acord amb el que ells considerin, així com també la interacció de les estratègies de les diferents escoles en un mateix context.

• Estatus del centre educatiu

  Aquesta percepció estarà condicionada per l’estatus dins de la jerarquia en el mercat educatiu, ja que tindran diferents expectatives o confiança per establir segons quines accions en resposta.

Impacte de l'automatització i IA en l'ocupació

La transformació de l'ocupació a Espanya derivada de l'automatització i la intel·ligència artificial:

És important destacar que la revolució digital és un procés discontinu, ja que no podem preveure amb exactitud què s’inventarà i què provocarà una revolució social. No obstant això, des d’aquest article i a través de diversos estudis que esmenta l'autor, podem deduir quines seran les ocupacions amb més risc d’automatització i quines trigaran més o seran resistents, utilitzant la tecnologia com a complement.

Lladós esmenta la recerca d’Stewart, que defineix quatre mecanismes on el canvi tecnològic influeix a nivell d’ocupació:

1. Substitució: degut a l’elevació dels nivells de productivitat i reducció de costos i preus, moltes ocupacions es veuran substituïdes per màquines.
2. Creació d’ocupació: la innovació tecnològica és un procés molt dinàmic, progressiu, no lineal i que demanden molta ocupació.
3. Complementarietat entre capital tecnològic i humà: la utilització de millores innovadores digitals afavoreix la productivitat, facilita la millora de la producció i amb ella l’expansió de la demanda laboral amb coneixements especialitzats.
4. Efecte potencial i colateral: en forma de demanda d’altres activitats econòmiques (serveis personals, oci...) afavorint així un creixement d’ocupació.

Alhora, també s’identifica que quanta més formació, més capacitat d’adaptació, menys esforç per adquirir coneixements, i per tant, menys dificultats d’adaptació a noves ocupacions i tecnologies. Des d’aquesta perspectiva, entenem que s’afavorirà a classes que tenen més recursos.

La situació específica a Espanya

Pel que fa a la situació d’Espanya, l’autor explica que presenta poc interès per la tecnologia digital, en comparació amb altres països. Aquest fet podria condemnar l'economia espanyola a una aclimatació i implementació a des temps. A més, la reforma estructural formativa ha empitjorat l'escletxa entre oferta i demanda d’ocupació, ja que ens trobem amb un panorama on la població cada cop té nivells educatius més elevats, desproporcionadament amb l'oferta de llocs de treball poc qualificats, és a dir, s’està donant un ‘fenomen de sobreeducació’. Per aquests motius, l’autor ressalta la necessitat de polítiques reguladores que exigeixin canvis en el sistema educatiu, el mercat laboral i la qualitat de les feines.

Qüestions obertes i debat

Durant el debat s’han obert més qüestions com la possibilitat que les professions més feminitzades trigaran més a ser substituïdes, ja que sembla que el sector serveis (sector molt feminitzat) és més difícil que se substitueixi pel factor humà que comporta. Altres qüestions a debatre que han sorgit han estat si el suport tecnològic s’està desenvolupant per evitar responsabilitats cognitives dels éssers humans, com la capacitat de prendre decisions (que en aquest cas el treball humà es veuria desqualificat) o com a oportunitat d’aprenentatge de noves eines, que en aquest cas augmentaria la remuneració salarial. Des d’aquest punt, és important saber quin futur pretenem construir, si l’automatització qualifica o desqualifica el treball. Finalment, s’ha obert cert debat quant al futur del treball sexual i quina forma prendrà i si serà un àmbit automatitzable.