Impacte Ambiental i Gestió dels Recursos Naturals

Impactes de l'explotació minera i el seu entorn

• El desplaçament de poblacions: la implantació d'explotacions mineres ha provocat el desplaçament de tribus indígenes que han hagut de tornar a assentar-se en un altre lloc.
• Residus generats: per obtenir una tona d'alumini cal extreure 4/5 tones de bauxita; l'extracció i el processament deixa entre 50 i 65 tones de residus.
• L'ús tòxic: l'extracció de minerals metàl·lics fa servir àcids concentrats, cianur, mercuri... i sovint produeix lixiviats amb metalls pesants; per exemple, per obtenir un gram d'or cal tractar més de 300 kg de materials amb cianur o mercuri, dues substàncies que són tòxiques.
• Risc d'accidents: els residus solen acumular-se en basses que poden quedar abandonades quan es tanca l'explotació minera o el contingut de les quals pot ser alliberat en accidents com els que han passat, per exemple, a Baia Mare (Romania, 2000).
• Conflictes associats: l'extracció clandestina de recursos minerals com els diamants a Sierra Leone o el coltan a la regió dels Grans Llacs ha contribuït a finançar conflictes bèl·lics.
• L'impacte sobre el paisatge: l'agressió paisatgística té conseqüències, per exemple, sobre el turisme.

Recursos renovables i la gestió de l'aigua

Recursos renovables: són inesgotables ja que es reposen de manera natural, com passa amb l'aigua.

L'aigua: l'aigua és un recurs vital per als humans. Per sort, és un recurs renovable, de manera que n'hi ha prou amb l'aigua disponible com a mitjana per a tota la població mundial. Tot i així, la distribució desigual al planeta, la malversació, les injustícies socials i la manca del compromís polític fan que la humanitat visqui una crisi de llarga durada respecte a la disponibilitat d'aquest recurs.

L'estrès hídric creixent i la prevalença de les conques fluvials internacionals fan preveure que els conflictes pel control d'aquest recurs vital s'incrementaran en el futur.

Degradació del sòl i pèrdua de biodiversitat

Degradació del sòl: també el sòl del planeta es degrada i perd la capacitat productiva (recurs que, quan deixa de ser fèrtil, es perd).

La desforestació: consisteix en la conversió permanent de superfície boscosa per a altres usos. La sobrepastura és un fenomen que es produeix quan un nombre massa elevat d'animals s'alimenten d'una extensió determinada, fet que la degrada de manera irreversible. L'esgotament del sòl per excés de llaurada i pèrdua de nutrients és una causa important de la degradació del terreny als països menys desenvolupats.

La desertificació: és la degradació del sòl a les regions seques per una combinació de factors naturals, sobreexplotació i modificacions de les condicions hidrològiques. Salinització: és la forma més habitual de degradació dels terrenys irrigats. És deguda a l'acumulació de sals per evaporació de l'excés de reg, i afecta el 20% dels terrenys de regadiu. L'erosió: sol ser deguda a l'acció de l'aigua, ja que l'escorrentia s'enduu el sòl fèrtil, o de l'acció del vent.

Conservació de la biosfera i el seu valor

Conservació de la biosfera: és la part de la Terra on prospera la vida, i sovint també fem servir el terme per indicar el conjunt de totes les espècies vives del planeta. La importància de la conservació de la biosfera té diversos enfocaments, entre els quals hi ha:

• La funció de les diferents espècies i ecosistemes en la regulació i el manteniment de l'ecosistema global.
• La producció d'aliments i altres recursos naturals.
• El paper dels recursos naturals en la recerca i el desenvolupament, especialment en camps com la química farmacològica.