Impacte Ambiental: Acció Humana i Conseqüències

Impacte de l'Activitat Humana en el Medi Ambient

Degradació Ambiental

La degradació ambiental és la desaparició total o parcial d'elements del medi físic.

• Expansió urbana: L'expansió de les ciutats consumeix espais de valor ecològic i agrari. Aquest procés s'agreuja per l'aparició de grans conurbacions en àrees metropolitanes.
• Proliferació de segones residències: Tant en l'espai rural com a la costa, altera el paisatge provocant impactes en la fauna, altera els ecosistemes litorals i prelitorals (dunes, albuferes i platges) i augmenta els perills d'incendis forestals. En molts casos, s'atempta directament contra el recurs turístic que va generar la proliferació de construccions.
• Proliferació d'obres d'enginyeria civil: Impacten en els ecosistemes tallant el trànsit dels animals o transformant els hàbitats animals. Destrueixen sòls fèrtils i afecten el paisatge. La seva construcció també comporta l'aparició de runams, pedreres, etc.

Sobreexplotació

La sobreexplotació és l'explotació del medi per sobre de la seva capacitat de producció i regeneració.

• Degradació del mantell vegetal: Reducció i degradació de la coberta vegetal (desforestació) a causa de rompudes per obtenir noves terres per a l'agricultura i pastures, incendis forestals i tala per obtenir fusta. Això provoca una disminució de la superfície forestal i un augment de l'erosió. Solució: conservació i potenciació de les espècies autòctones i reforestació.
• Erosió del sòl: Conseqüència de processos naturals accentuats pels pendents i les precipitacions torrencials, pràctiques agrícoles i ramaderes inadequades i desforestació. Això provoca un sòl desestructurat i descohesionat que resulta menys resistent a l'erosió mecànica de l'aigua i el vent, podent provocar la desertificació.
• Esgotament d'aqüífers i dessecació d'aiguamolls: Conseqüència de la mentalitat higienista del segle XIX i principis del XX (acabar amb les febres palúdiques), l'obtenció de noves terres per a cultius, la sobreexplotació d'aqüífers per a regadiu (dessequen aiguamolls i a la costa produeix intrusió d'aigua salina) i les obres públiques per a la regularització de les lleres fluvials. Això provoca la destrucció dels hàbitats de nombroses espècies animals i comunitats vegetals, la pèrdua de productivitat del sòl i contribueix a descohesionar la terra.
• Degradació de la fauna: Característiques d'Espanya: riquesa faunística, pont entre Àfrica i Europa per a les aus migratòries. Conseqüència de la dessecació d'aiguamolls, la caça i la pesca descontrolada i la lluita contra espècies nocives per a l'agricultura i la ramaderia. Això provoca la destrucció d'hàbitats, l'esgotament de caladors de pesca i l'augment d'espècies en perill d'extinció.

Contaminació

La contaminació és l'addició de matèries nocives en una proporció no assimilable pel medi.

• Atmosfèrica: La contaminació atmosfèrica és la presència de substàncies que habitualment no es troben a l'atmosfera o, si s'hi troben, ho fan en concentracions inferiors a les trobades. Aquestes substàncies poden causar danys directes o indirectes a la població.
• Pluja àcida: Les emissions de sofre i nitrogen es barregen amb el vapor d'aigua de l'aire. En condensar-se, formar núvols i precipitar, les solucions d'àcid sulfúric i nítric cauen a la superfície, alterant la vegetació, els sòls, les aigües i els edificis.
• Forat de la capa d'ozó: L'ozó és un gas (O3) que es troba entre els 15 i els 55 quilòmetres d'altura. Serveix per a filtrar les radiacions ultraviolades del Sol.
• Efecte hivernacle: S'anomena així per la similitud existent amb un hivernacle, en què els vidres permeten l'entrada d'energia solar però no en permeten la sortida, de manera que la calor es manté a l'interior.
• Illa de calor: És una situació que es dóna a les ciutats a causa de l'acumulació de calor pel formigó i altres materials constructius, afegit a l'absència de zones verdes i superfícies aquàtiques que refresquin l'ambient, la generació de la pròpia calor a les ciutats (aires condicionats, calefaccions...) i a la presència de partícules contaminants.
• Escombraries: Generen problemes de contaminació en l'aire, en les aigües superficials i subterrànies i en els sòls.
• Aigües continentals: Conseqüència de l'evacuació de les deixalles generades per l'activitat humana:
  • Contaminació rural: procedent dels excrements i orins del bestiar estabulat, l'ús inadequat de fertilitzants i insecticides químics i la construcció de pous negres per evacuar les aigües fecals.
  • Contaminació industrial: causada per l'expulsió d'abocaments sense depurar a rius i mars.
  • Contaminació urbana: a causa del vessament d'aigües fecals sense depurar i l'abocament de fosfats i nitrats de detergents. Les escombraries d'abocadors descontrolats, juntament amb l'aigua de pluja, poden provocar lixiviació i contaminació de les aigües subterrànies.
• Aigües marines: Espanya té un problema global a la Mediterrània, que és un mar gairebé tancat, en el qual desguassen els rius contaminats de la desenvolupada Europa i que només es neteja a través de l'intercanvi d'aigües amb l'Atlàntic a l'Estret de Gibraltar. La marea negra són vessaments de petroli que es produeixen quan un vaixell petrolier pateix un accident i el seu carregament és abocat al mar. Això genera una contaminació altíssima que incideix en la fauna marina i litoral, generant greus pèrdues a sectors econòmics com la pesca o el turisme. El xapapote és l'amalgama pastosa en què es converteix el petroli en contacte amb l'aigua marina. L'últim gran accident que va afectar les costes espanyoles va ser el del vaixell Prestige l'any 2002.
• Sòls: Danys causats per l'activitat agrària (ja comentats anteriorment), per la contaminació procedent de la indústria, per les granges, per les escombraries i enderrocs, i per les urbanitzacions. A més, la contaminació atmosfèrica acaba dipositant-se per decantació.
• Acústica: El soroll no afegeix partícules contaminants a l'atmosfera, a les aigües o al sòl, però sí que produeix una disminució de la qualitat ambiental. La xifra màxima de tolerància al soroll és de 65 decibels, i tres quartes parts de la població està sotmesa a nivells superiors.
• Nuclear: Es produeix en casos d'accident o mal ús, en instal·lacions on es genera, s'utilitza o s'emmagatzemen components radioactius, com les centrals nuclears o els dipòsits de residus nuclears.