Impacte de les Activitats Humanes en la Qualitat de l'Aigua

1.1. Embassaments

Disminució dels sediments que arriben a la costa: Això afecta els deltes, que van retrocedint, i també les platges.

Disminució de la quantitat d’aigua dolça que arriba als deltes: L’embassament disminueix el cabal del riu.

Rebliment de l’embassament: Els sediments que transporta el riu es dipositen al fons de la presa quan la velocitat de l’aigua disminueix bruscament.

Augment de la concentració de contaminants aigües avall: Mateixa contaminació però menys aigua per a diluir-la.

1.2. Obres de canalització

Cobriment del llit: És la solució més dura perquè elimina la funció del riu com a corredor biològic.

Murs de contenció: Eviten l’erosió lateral del riu i que canviï el traçat.

Dics: Estructures que poden aixecar-se per sobre del terra i que volen evitar el desbordament del riu.

1.4. Sobreexplotació d’aqüífers

Es mobilitzen aigües contaminades del subsòl i s’altera la dinàmica hídrica. El nivell freàtic baixa i això afecta les fonts, les surgències i els mateixos rius. La quantitat i profunditat dels pous extractors d’aigua estan regulades per llei per evitar aquest problema.

2. La contaminació de l’aigua

Difosa: Apareix en zones àmplies i sense un focus emissor concret: fertilitzants i plaguicides en explotacions agrícoles, contaminants atmosfèrics són els principals exemples.
Localitzada o puntual: Produïda per un focus determinat i que afecta una zona concreta: industrial, minera o urbana.

2.1. Focus de contaminació

2.1.2. Agrícoles i ramaderes

Plaguicides: Els més perillosos són els organoclorats.
Fertilitzants: L’excés de nutrients que no han captat les plantes s’infiltra cap als aqüífers i els contamina.
Ramaderia: Les femtes dels animals de granja contenen molta matèria orgànica i microorganismes patògens.

2.1.3. Urbans
Aigües de clavegueres, indústries, etc. La composició és molt variada.
2.1.4. Miners
Es generen molts residus de tot tipus (segons el tipus de mina) i, amb l’aigua, es generen lixiviats que s’infiltren al terreny i contaminen els aqüífers.

2.2. Agents contaminants

2.3.1. L’eutrofització

L’eutrofització es produeix quan una gran quantitat de matèria orgànica arriba a un dipòsit d’aigua poc oxigenat. La descomposició microbiana de la matèria orgànica consumeix oxigen i allibera fosfats i nitrats, que produeixen un creixement espectacular de les algues a prop de la superfície. Això dóna la coloració verdosa característica. L’oxigen generat per les algues que es multipliquen s’escapa a l’aire i no roman a l’aigua.

L’eutrofització pot agreujar-se per l’abocament d’aigües residuals urbanes, que contenen detergents, sòlids alimentaris i residus fecals, etc.

Per reduir l’eutrofització es poden seguir aquestes mesures:
- Limitar o prohibir abocaments domèstics i agrícoles en ecosistemes aquàtics reduïts.
- Depurar les aigües residuals abans de tornar-les a la natura.
- Disminuir el contingut de polifosfats dels detergents.
- Limitar la quantitat d’adobs en agricultura.

2.3.2. Marees negres

Els abocaments procedeixen sobretot del continent i les zones afectades són les més properes al litoral i desembocadures fluvials de zones molt poblades. Un altre motiu important són els abocaments de vaixells, accidentals o no (neteja).

Els principals efectes negatius del petroli són:
- Manca d’oxigenació per la pel·lícula de petroli que sura al mar.
- Mort d’organismes marins per la toxicitat directa.
- Desestabilització de la flotabilitat.
- Pèrdua del poder termoaïllant.

Per minimitzar l’impacte al màxim, cal eliminar la taca de petroli. Hi ha diferents mètodes:
Recollida mecànica: Com que la taca sura, és relativament fàcil separar-la, tot i que lent.
Combustió: El mètode menys indicat, perquè provoca contaminació atmosfèrica.
Abocament de detergent: Dispersa el cru i aireja la capa superficial, accelerant la degradació del cru.
Enfonsament del cru: Addicionant material adsorbent, que fa enfonsar-se el cru en augmentar la seva densitat.
Biodegradació: Afavorint l’acció de determinats microorganismes que degraden els components del petroli. S’han d’afegir N i P i això pot produir eutrofització.

4. Depuració d’aigües residuals

Les aigües residuals són aquelles que han perdut qualitat després del seu ús. La depuració permet retornar les aigües al medi amb menys contaminació. La depuració consisteix a sotmetre l’aigua a uns processos que disminueixen o eliminen la càrrega contaminant.

Pretractament: S’eliminen els sòlids més grossos, greixos i sorres.

Tractament primari o fisicoquímic: Es deixa reposar l’aigua durant hores en un tanc de sedimentació i es decanten les substàncies sedimentables.

Tractament secundari: S’accelera el procés biològic que es donaria a la natura amb l’acció de microorganismes que degraden la matèria orgànica.

Tractament terciari: Nova decantació per separar millor l’aigua tractada i la biomassa.

5. La potabilització

És un procés encara més intens per a donar a l’aigua la qualitat necessària per al consum humà.

Captació i bombament: L’aigua es capta de rius i aqüífers mitjançant pous i una estació de bombament l’envia a les cambres de barreja i repartiment.

Cambres de barreja i repartiment: S’hi afegeixen a l’aigua substàncies floculants reactives i s’agita amb turbines per homogeneïtzar-la.

Decantadors: Els flocs cauen i es dipositen al fons del decantador. L’aigua neta queda a la part de dalt i, des d’allà, va als filtres.

Filtres de carbó i sorra: Retenen les partícules sòlides menors.

Dipòsit de sortida i estació de bombament: L’aigua s’emmagatzema en dipòsits, es tornen a repetir les anàlisis, es corregeix el clor i s’envia a la xarxa de distribució.