Impacte de l'Acció Humana en el Paisatge i la Sostenibilitat

Acció antròpica: canvi patit en el paisatge per l’acció humana. Desforestació: destrucció o pèrdua de bosc com a resultat de les activitats humanes. Efecte hivernacle: procés pel qual l’atmosfera d’un planeta fa que s’escalfi, permetent l’entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l’emissió de calor des del planeta.

Paisatges: resultat de la interacció de factors naturals i humans. L’ésser humà ha causat un gran impacte.

Naturals (biòtics): resultat d’una interacció entre els elements abiòtics i biòtics (sòl, clima, vegetació i fauna). Paisatges poc alterats per l’ésser humà.

Vegetals (abiòtics): Oceànic: Galícia, Serralada Cantàbrica, Pirineus, Sistema Central i Ibèric... Fullam de fulla caduca i ample, molt frondós. Espècies típiques: rouredes (suporten malament fred i la neu. Hi ha sobreexplotació) i fagedes (necessiten molta humitat). Mediterrani: l’acció de l’ésser humà ha provocat la regressió de l’alzinar i l’expansió del matollar que forma màquies, garrigues i estepes. És sempre verd i es desenvolupa lentament. Les capçades dels arbres són amples i tancades. De les Canàries: vegetació escassa i diversitat d’espècies. De muntanya: paisatge vegetal alpí. Pis nival (+3000m, creixen líquens i molses), pis alpí (2400-3000, mig cobert de neu) i pis subalpí (1200-2400, amb coníferes com el pi negre o l’avet i arbustos).

Culturals (antròpics): pla nacional de paisatge cultural d’Espanya (2012): resultat de la interacció en el temps de les persones i el medi ambient; un territori valorat per les seves qualitats culturals.

Destrucció del paisatge: Incendis: sequedat dels estius, augment de zones residencials, increment d’ús de vehicles tot terreny, substitució de boscos caducifolis per pins i eucaliptus. Desboscament: incrementa les emissions de CO2, ja que els arbres frenen l’efecte hivernacle mitjançant la fotosíntesi.

Contaminació: segons medis que afecta: Contaminació atmosfèrica: (processos de combustió en activitats industrials i de transport, energia elèctrica...), Contaminació de l’aigua: (abocament i residus industrials, i per aigües residuals no sanejades) i Contaminació del sòl: (filtracions o trencaments de canalitzacions d’aigües residuals i vessament de productes industrials).

Segons tipus d’agent contaminant ambiental: Contaminació química: (introducció de substàncies perilloses per a la salut i l’entorn), radioactiva: (dispersió de materials radioactius), acústica: (soroll de fàbriques), tèrmica: (alteració a la temperatura del medi ambient de manera perjudicial), electromagnètica: (radiacions generades per equips electrònics i instal·lacions elèctriques), lumínica: (resplendors de la llum difosa al cel nocturn produïda per la llum de la ciutat, vehicles), visual: (abundància d’elements que deterioren les qualitats estètiques d’un paisatge).

Espais naturals protegits: és una part del territori escassament modificat per l’acció humana i que posseeix algun tipus de categoria de protecció.

Parcs nacionals o regionals: àrees on els ecosistemes naturals estan poc alterats i tenen grans valors ecològics, estètics, educatius i científics. Cal tenir-hi una atenció preferent. No s’hi poden realitzar activitats econòmiques.

Parcs naturals: el seu valor natural és compatible amb les activitats humanes, però d’una manera regulada i equilibrada.

Reserves naturals: espais on es procura una protecció d’ecosistemes especials per la seva raresa, fragilitat, importància o singularitat.

Solucions per la sostenibilitat:

Empremta ecològica: indicador de sostenibilitat que resumeix quina és l’àrea necessària per produir els recursos que utilitza i per assimilar els residus que genera. Objectiu: avaluar l’impacte sobre el planeta d’una manera de viure determinada. Cada habitant necessita 1,7 ha per satisfer les seves necessitats durant 1 any. Però es gasta 2,9, per tant, estem consumint més recursos i generant més residus. A Espanya, l’empremta ecològica per habitant és de 5,7 ha, el triple del que ens podem permetre.

Educació ambiental: prendre consciència de què pertanyem a un entorn i que en depenem totalment d’ell. Consum responsable: per evitar el deteriorament del medi ambient, hem de canviar els nostres hàbits quotidians: consumir menys i de manera més racional. Consum i reciclatge: reducció, reutilització i recuperació energètica. Banca ètica: entitat financera, també coneguda com a banca social, que combina els beneficis ambientals amb la rendibilitat econòmica dels bancs convencionals, però se’n beneficia per la seva finalitat social i la transparència de les seves actuacions. Agricultura ecològica: mantenir la fertilitat del sòl. Produir aliments lliures de residus químics. Obtenir aliments orgànics.

Riscos ambientals a Catalunya:

Aiguats: pluges fortes que poden ser torrencials i provocar inundacions. Inundacions de carrers i habitatges, talls de carreteres i dificultats de circulació. Nevades: en llocs no habituals o extraordinàries. Talls de carretera, augment d’accidents, aïllament de la població. Pedregades: pèrdues sobretot en els conreus. Temporals de vent: arrencada d’arbres i de torres elèctriques, despreniment de teules i altres components d’edificis.

Esllavissaments: normalment associats a la pluja, als terratrèmols. Destrucció d’obres públiques, carreteres tallades, soterrar cases. Allaus: destrucció de vegetació, talls de vies de comunicació, i colgar persones o llocs habitats. Terratrèmols o sismes: segons la seva intensitat, profunditat, condicions dels llocs habitats i la prevenció, poden ser gairebé inapreciables o produir una gran destrucció. La major part dels sismes que es produeixen a Catalunya estan per sota de la magnitud 3,9 en l’escala de Richter.

Catalunya ha desenvolupat diversos plans especials, que cadascun es basa en l’anàlisi d’un risc específic: INUNCAT: pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya. NEUCAT: pla especial d’emergències per nevades a Catalunya. SISMICAT: pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya.

Riscos antròpics: INFOCAT: fer front a les emergències per incendis forestals a Catalunya i establir avisos de protecció. PLASEQAT: té com a finalitat prevenir o mitigar les conseqüències d’accidents. TRANSCAT: pla especial d’emergències per accidents de transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya. PENTA: pla d’emergència nuclear de Tarragona.