Immunoglobulines (Ig): Tipus, Funció i Resposta Immunitària

Immunoglobulines (Ig) i Reconeixement Antigènic

En el procés de reconeixement de l'antigen pels limfòcits B intervenen les Immunoglobulines (Ig), també conegudes com a anticossos.

Tipus d'Immunoglobulines i Característiques

IgG o Gammaglobulines

• Són els anticossos més nombrosos a la sang.
• Estructura: Monòmer.
• Funcions: Poden activar el sistema de complement i els fagòcits sanguinis. Són les úniques que poden travessar la placenta i penetrar el fetus, proporcionant immunitat passiva.

IgM

• Són els primers anticossos que es produeixen davant el contacte amb l'antigen (resposta humoral primària).
• Estructura: Pentàmer.
• Funcions: Actuen com a receptors de membrana en els limfòcits B. Activen macròfags i el sistema de complement. No poden sortir fàcilment al flux sanguini pel seu elevat pes molecular.

IgA

• Estructura: Dímers o Trímers.
• Localització: Es troben a la sang i diverses secrecions com: saliva, llàgrimes, llet materna i mucoses.
• Funció: Ajuda a les barreres externes (primàries) de defensa.

IgE

• Localització: Es troben als teixits i a la sang.
• Funció: Són les causants de l'al·lèrgia, ja que provoquen l'alliberació d'histamina als teixits.

IgD

• Estructura: Monòmers.
• Funció: Són anticossos de superfície dels limfòcits B i actuen com a receptors antigènics.

La Resposta Immunitària: Primària i Secundària

Els antígens activen la resposta immunitària primària. En aquesta fase, alguns limfòcits B esdevenen cèl·lules plasmàtiques que elaboren anticossos, i altres limfòcits B originen cèl·lules de memòria.

Aquestes cèl·lules de memòria activaran una resposta immunitària secundària, que és molt més ràpida en cas que l'antigen torni a entrar dins l'organisme. En un segon contacte amb el mateix antigen, les cèl·lules de memòria es convertiran ràpidament en cèl·lules plasmàtiques productores d'anticossos.

Important: Aquestes cèl·lules de memòria només actuaran per un determinat antigen. Per això, si entra un altre antigen a l'organisme, la persona no està protegida i pot emmalaltir.

Reacció Antigen-Anticòs (Ag-Ac)

La reacció Ag-Ac és la unió entre l'epítop de l'antigen i la regió variable de l'anticòs. Aquesta unió és extraordinàriament específica i genera una reacció de defensa.

Mecanismes de la Reacció Ag-Ac

Precipitació

L'antigen és una molècula soluble i multivalent que, en unir-se amb l'anticòs, forma complexos tridimensionals insolubles que precipiten.

Aglutinació

Els anticossos reaccionen amb molècules d'antígens situats a la superfície de bacteris o altres cèl·lules. Les cèl·lules formen agregats que sedimenten amb facilitat.

Neutralització

L'antigen són virus o toxines. Consisteix en la disminució de la capacitat infectant dels virus quan els anticossos s'uneixen a determinats llocs antigènics.

Opsonització

Els fagòcits fagociten més àvidament els microorganismes o antígens. La unió dels anticossos produeix un augment d'adherència del complex Ag-Ac en macròfags i altres fagòcits, cosa que facilita la fagocitosi.

Sistema del Complement

El sistema del complement ajuda i augmenta els mecanismes de la resposta immunitària. Activa el procés inflamatori, potencia la fagocitosi i lisa les cèl·lules infectades.

Interferó

L'interferó consisteix en petites proteïnes plasmàtiques produïdes per leucòcits, fibroblasts infectats per virus, limfòcits T, etc., que eviten la replicació del virus dins de la cèl·lula.