Immigració i demografia: Factors, tipus i transició

Immigració i societat

1. El multiculturalisme i el contacte cultural

La població immigrant actualment manté amb més facilitat el contacte amb el seu lloc d'origen. El multiculturalisme s'ha convertit en un mètode per incorporar la població immigrant. El multiculturalisme es va posar en pràctica per primera vegada al Canadà a principis dels anys seixanta. El multiculturalisme reconeix diferents sistemes de valors dins d'una societat i fomenta els drets humans, l'estat de dret, la igualtat de gènere, la diversitat i la tolerància.

2. Factors de contacte i formes de rebuig

Com a factors que faciliten el contacte amb el lloc d'origen caldria citar la rapidesa de les comunicacions i la facilitat dels transaccions en l'actualitat, així com la millora dels sistemes de telecomunicacions: telefonia fixa i mòbil, Internet.

La definició de discriminació podria referir-se als aspectes següents:

• La discriminació consistix a infravalorar, donar un tracte inferior quant als drets i la consideració social a una persona o grup per motius de raça, sexe, religió, ideologia política, classe social o qualssevol altre motiu.
• La discriminació racial, com l'esclavitud en el passat i la segregació racial o apartheid, més recentment, han estat un dels episodis més lamentables de la història humana.

La xenofòbia és una ideologia de rebuig i exclusió de tota identitat cultural diferent de la pròpia. És un prejudici que mostra recel, odi, fòbia i rebuig envers els grups ètnics diferents, dels quals es desconeixen sovint les seves característiques socials i culturals. La xenofòbia també refusa i exclou els estrangers immigrants en la mesura que els veu com a competidors pels recursos disponibles.

3. Qüestions clau sobre les migracions

D'acord amb l'esquema plantejat a la pregunta, l'alumnat hauria de comentar:

• Causes de les migracions: Causes socioeconòmiques derivades de les desigualtats existents entre països; causes polítiques relacionades amb la manca de llibertats en els règims autoritaris o la persecució per raons ètniques o religioses.
• Dificultats d'integració: Les diferències culturals com la llengua, la religió i els costums. Obstacles per aconseguir la igualtat de drets en relació amb la població autòctona, especialment pel que fa als permisos de residència i de treball. Discriminació en diferents àmbits de la vida quotidiana.

La pregunta permet molta varietat de respostes. L'alumne hauria de citar quatre països o àrees geogràfiques localitzades al nord d'Àfrica, Llatinoamèrica, sud-est asiàtic o països de l'Europa de l'Est.

Piràmides de població d'Alemanya i Bolívia

1. Estructura per edats i sexes

Es tracta de dues piràmides de població de l'any 2000 corresponents a Alemanya i Bolívia, on es pot observar l'estructura per edats i sexes de cada país.

• En el cas de Bolívia, cal destacar una base ampla corresponent a una natalitat molt elevada i un vèrtex estret relacionat amb una esperança de vida baixa. Predomina la població infantil i jove.
• Pel que fa a Alemanya, la base és estreta i correspon a una natalitat baixa, mentre el vèrtex és bastant ample i es pot relacionar amb una esperança de vida alta. Predomina la població adulta i vella.

La piràmide de Bolívia pertany al tipus de piràmide amb forma de triangle que es correspon amb poblacions progressives, joves o en fase d'expansió. La piràmide d'Alemanya pertany al tipus de piràmide amb forma de bulb o de cúpula que es correspon amb poblacions envellides o en fase d'estancament.

2. Comparativa entre països desenvolupats i subdesenvolupats

L'estructura de la població en els països desenvolupats es caracteritza per la importància de la població potencialment activa (15-65 anys) i, progressivament, del grup de majors de 65 anys, en comparació amb la població jove (menor de 15 anys) com a conseqüència de la disminució de la natalitat en les darreres dècades. L'envelliment progressiu de la població és un altre element característic com a resultat de l'augment de l'esperança de vida de la població dels països desenvolupats. En els grups d'edats més grans es posa de manifest una diferència d'efectius pel que fa als sexes, a causa de la tendència de les dones a viure més anys. La major part de països desenvolupats es troben en la fase tardana del model de transició demogràfica.

L'estructura de la població dels països subdesenvolupats es caracteritza pel predomini del grup de població jove, com a resultat d'una alta natalitat. Els grups d'edat més avançada estan formats per pocs efectius a causa d'una baixa esperança de vida. Són països que en la seva majoria es troben en la fase inicial del model de transició demogràfica.

La població mundial es repartix de forma desigual. La major part es concentra a Europa, el sud-est d'Àsia i el nord-est d'Amèrica del Nord, junt amb l'altiplà de Mèxic. A Amèrica del Sud la població es concentra en punts concrets de la costa, mentre que a l'Àfrica ho fa a la vall del Nil i algunes ciutats costaneres.

3. El model de transició demogràfica

El model de transició demogràfica pretén explicar l'evolució demogràfica de la població al llarg de la història recent. Estableix quatre fases successives com a resultat de les variacions de les taxes de natalitat i mortalitat al llarg del temps, i els seus efectes sobre el creixement natural o vegetatiu de la població:

• Primera fase o règim demogràfic antic: Es caracteritza per una natalitat i una mortalitat altes, com a resultat d'una fecunditat elevada pròpia de les societats preindustrials que es veu contrastada per una mortalitat infantil també molt alta, a causa de la gran vulnerabilitat de les poblacions davant les malalties, els desastres naturals i la fam. En l'actualitat només es troben en aquesta fase poblacions indígenes aïllades pròpies de les selves tropicals.
• Segona fase (explosió demogràfica): Les millores en l'alimentació, la higiene i els avanços de la medicina fan baixar gradualment la mortalitat infantil mentre la natalitat continua assolint valors alts. El resultat és un gran creixement de la població. Actualment es troben en aquesta fase força països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament.
• Tercera fase (expansió tardana): Es produeix un descens gradual de la taxa de natalitat, que tendix a convergir amb la taxa de mortalitat, a causa de la generalització de la planificació familiar induïda per factors diversos: increment de la població urbana, incorporació de la dona al món del treball, famílies monoparentals, etc. Irlanda, Brasil i la Xina són exemples de països en aquesta fase del model.
• Quarta fase: S'identifica per una natalitat i una mortalitat baixes que condicionen un creixement natural quasi nul o a vegades fins i tot negatiu. És una fase que es caracteritza per l'envelliment de la població a causa de l'augment de l'esperança de vida. Els països més desenvolupats del món es troben en aquesta fase (EUA, Alemanya, Itàlia, França, Espanya, etc.).

Alemanya es troba en la quarta fase, amb una natalitat i una mortalitat baixes i un estancament de la població. Bolívia, en canvi, es troba en la fase d'explosió demogràfica, amb una alta natalitat i una mortalitat decreixent.