Immigració a Catalunya: Anàlisi i Impacte

La immigració a Catalunya

El pes de la immigració a Catalunya

Pel que fa a la composició de la immigració interna, destaquen els nascuts a Andalusia, Aragó, Extremadura, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i a la regió nord peninsular, en especial Galícia.

Catalunya és la comunitat autònoma que, des de la fi dels anys noranta del segle XX fins a l'actualitat, ha rebut el nombre més alt d'immigrants estrangers. Aquesta forta immigració ha fet augmentar força la població catalana i ha ajudat a crear riquesa. Però ha plantejat problemes perquè s'ha de disposar de les infraestructures adequades i dels serveis necessaris, sanitaris i educatius, i acollir els nouvinguts de manera convenient per evitar la segregació social.

Procedència de la població estrangera

Actualment, a Catalunya hi conviu gent procedent de més de 170 nacionalitats diferents. Entre les principals nacionalitats estrangeres destaquen:

• Col·lectiu marroquí
• Romania i Bulgària: s'han integrat recentment a la UE i es beneficien del dret de lliure circulació.
• Països rics: d'on provenen directius d'empreses, especialistes qualificats, etc., per fer feines durant un temps determinat. També s'inclouen en aquest grup els jubilats que trien la costa mediterrània com a lloc de residència.
• Equatorians, bolivians i colombians.

Composició de la població estrangera

Catalunya és heterogènia pel que fa a l'edat i el sexe.

Pel que fa a l'edat, els adults joves en edat de treballar, entre 25 i 34 anys, representen el grup més nombrós. Tenen un paper rejovenidor per al conjunt total de la població catalana.

Pel que fa al sexe, la població estrangera està bastant equilibrada entre homes i dones. Hi ha desequilibris entre sexes en funció de la nacionalitat: la marroquina té una presència masculina més alta, mentre que l'equatoriana i la boliviana són predominantment femenines.

Distribució territorial dels residents estrangers

Es distingeixen les zones següents:

• Àrea metropolitana de Barcelona: aplega una quarta part del total de la immigració estrangera.
• Litoral: oferta en sectors com l'hostaleria i la restauració. És a les comarques del litoral tarragoní i gironí, típicament turístiques, on més es dóna aquesta situació.
• Zones de muntanya: activitat turística. Les comarques més representatives són l'Alt Urgell i la Cerdanya.
• Capitals de comarca: agricultura, ramaderia i pesca. Vic, Cervera, poblacions de l'interior.

La diversitat de la població estrangera tendeix a ser elevada, tot i que els immigrants de la mateixa procedència se solen concentrar en llocs determinats. Aquest és el cas de la Sénia, on un 83,7% dels estrangers són romanesos, o a Salt, on un 12,2% són gambians.

La situació dels immigrants estrangers

Al llarg d'aquests últims anys, els fluxos d'entrada d'estrangers a Catalunya han significat un esclat migratori enorme.

CREIXEMENT REAL = Creixement Vegetatiu + Saldo Migratori = (Naixements - Morts) + (Immigració - Emigració)