Immanuel Kant: Ètica Formal, Deure i Imperatiu Categòric

Immanuel Kant: Fonaments de l'Ètica Formal

Immanuel Kant aspira a dissenyar una ètica universal, vàlida per a tots els éssers humans. Per aconseguir-ho, critica les ètiques materials, teories elaborades pels filòsofs del passat, perquè les seves propostes només són vàlides per a les persones que comparteixen un bé suprem.

Crítica a les Ètiques Materials

Kant identifica tres característiques principals de les ètiques materials:

1. Hipotètiques: La seva validesa depèn de la persona i dels seus objectius.
2. Heterònomes: Les ordres provenen de fora de l'individu, no són decidides per un mateix.
3. A posteriori: Per trobar normes de conducta, cal recórrer a l'experiència.

La Proposta de l'Ètica Formal Kantiana

Per aconseguir una ètica universal i vàlida per a totes les persones, Kant proposa una ètica formal, que es caracteritza per ser:

1. Necessària: Universal i vàlida per a tots els éssers humans.
2. Autònoma: Ha de ser l'individu qui elabori les seves pròpies normes, en lloc de seguir les de l'exterior.
3. A priori: Les normes han de ser tan clares i segures que no calgui acudir a l'experiència per saber com ens hem de comportar.

Hem de renunciar a la cerca d'un objectiu concret. L'ètica només pot ser formal perquè ens indica quina ha de ser la forma a la qual s'han d'ajustar les regles elaborades per nosaltres mateixos.

Màximes de Conducta i l'Imperatiu Categòric

Les màximes de conducta són normes individuals de comportament que cada persona ha d'elegir per si mateixa. Aquestes màximes han de respectar l'imperatiu categòric, que estableix com hem d'elaborar-les. Kant formula l'imperatiu categòric de diverses maneres:

1. Actua només segons una màxima que puguis voler que esdevingui una llei universal.
2. Actua sempre de manera que utilitzis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre com un fi i mai només com un mitjà.
3. Actua com si per mitjà de les teves màximes fossis sempre un membre legislador en un regne dels fins (una societat ideal on tothom es respecta mútuament i es tracten com a fins en si mateixos i no només com a mitjans).

L'Ètica del Deure en Kant

Kant creu que l'acció moralment correcta és actuar segons el deure, fins i tot sacrificant els nostres propis desitjos. Per això, les accions contràries al deure són considerades dolentes.

Tipus d'Accions Segons el Deure

Kant distingeix tres tipus d'accions:

1. Acció ajustada al deure: S'ajusta a la nostra obligació, encara que actuem seguint la nostra inclinació i perseguint interessos egoistes.
2. Acció per deure: La fem perquè és la nostra obligació, fins i tot si va en contra dels nostres desitjos. Aquesta és l'única acció amb valor moral genuí.
3. Acció contrària al deure: Consisteix a posar la voluntat per davant del deure, sense fer cas a l'imperatiu categòric.

Deure, Felicitat i els Postulats de la Raó Pràctica

A primera vista, l'ètica del deure no sembla el camí més adequat per fer-nos feliços. Encara que ajustem el nostre comportament al deure, això no ens garantirà la felicitat. Com aconseguir la felicitat complint el deure?

Si volem creure que el compliment del deure pot ser recompensat amb la felicitat, hem d'acceptar algunes suposicions fonamentals, que Kant anomena postulats de la raó pràctica. Aquests postulats donen sentit a l'acció moral, tot i que s'escapen del coneixement humà (la distinció entre fenomen i noümen).

Els Postulats de la Raó Pràctica

Aquestes tres afirmacions no poden ser demostrades ni conegudes amb seguretat, però cal admetre-les si volem creure que l'esperança humana pot complir-se:

1. Lliure voluntat: Ens permet elegir com actuar i fa possible l'acció moral.
2. Immortalitat de l'ànima: Permet un progrés indefinit cap a la santedat, que és la plena adequació de la voluntat a la llei moral.
3. Existència de Déu: Cal creure que la seva bondat ens garantirà que la nostra actuació d'acord amb el deure pot obtenir la merescuda felicitat.

Conceptes Clau de l'Ètica Kantiana

Màxima

Codi de conducta individual que cada persona decideix respectar (en l'ètica formal).

Imperatiu

Fórmula d'un manament que representa un principi que determina la voluntat, una llei que l'obliga.

Imperatiu Categòric

L'acció és bona per si mateixa, ja que no es refereix a cap fi extern. És un manament incondicional.

Imperatiu Hipotètic

Una acció és bona com a mitjà per aconseguir un propòsit (pròpia de les ètiques materials), ja sigui d'habilitat o pragmàtic.

Bona Voluntat

L'únic que és bo per si mateix, sense cap restricció. És absolutament bo (a diferència de la intel·ligència o el coratge, que poden no ser-ho), i implica el deure (ja que neix de l'acompliment del deure).

Raó Pràctica

Capacitat racional que dirigeix i orienta l'acció. La raó pràctica ens permet actuar segons els seus principis, orientant la voluntat (el que és versus el que ha de ser). Si la voluntat decideix actuar segons elements aliens a la raó pràctica (tot i tenir lliure albir), la voluntat que hem de seguir és aquella que neix de la raó pràctica i de l'imperatiu, és a dir, la que sempre cerca el bé.