Imatgeria Barroca i Pintura a Flandes i Holanda

Imatgeria Religiosa Barroca a Espanya

L'escultura barroca espanyola es caracteritza per la seva unitat en quant a material, temàtica i finalitat. Al segle XVII, l'escultura espanyola segueix uns preceptes comuns. La temàtica és principalment religiosa, amb la intenció d'apropar la religió al poble. Es representen imatges de Crist, la Mare de Déu i els sants, mentre que l'escultura funerària desapareix completament.

Característiques de la Imatgeria Barroca

Les obres més comunes són els retaules, decorats amb imatges de ple volum que poden ser tretes en processó, i els passos, formats per figures individuals o en grup, pensades per a ser portades pels carrers durant la Setmana Santa. La tècnica es basa en la talla de la fusta, policromada amb estofats i encarnats. Es busca el realisme, utilitzant cabells reals, ulls i llàgrimes de cristall, i pell animal per a simular ferides.

És un art desenvolupat per artistes espanyols que no van viatjar, per això el substrat espanyol és evident. Alguns autors s'inclinen pel dramatisme, mentre que d'altres prefereixen una serenitat que condueix a l'exaltació mística. Les imatges són el centre d'atenció en les processons. L'expressivitat violenta, el drama o el misticisme busquen commoure el poble per a atreure'l a la fe.

Els focus principals es concentren a Castella i Andalusia, i posteriorment a Múrcia.

Principals Imatgers Barrocs

• Gregorio Fernández: Figura clau de la imatgeria religiosa hispànica. Influït pel manierisme i els models hispanoflamencs del segle XV. Destaquen els seus estudis anatòmics i la seva capacitat per a elevar les figures a la categoria espiritual del místic. Obres: Ecce Homo, Crist Jacent, Crucificats.
• Juan Martínez Montañés: Influït pels manieristes. El seu art és més serè i equilibrat. Obra destacada: Crist de la Clemència (Catedral de Sevilla).
• Alonso Cano: Exponent de l'escultura sensible enfront del naturalisme expressiu. Evoluciona cap a figures sintètiques i idealitzades. Obra: Magdalena Penitent.
• Francisco Salzillo: Fusiona el dramatisme hispà amb la gràcia italiana. Gran part de la seva producció són figures de Betlem. Destaquen els seus passos processionals. Obra: L'Oració a l'Hort.

La Pintura Barroca als Països Baixos

Després de la Reforma, els Països Baixos es van dividir en dos territoris amb característiques distintes: Flandes i Holanda.

Flandes

A Flandes, predominen els grans temes religiosos en grans llenços per a les esglésies, amb vides de sants i l'exaltació dels sagraments. La cort i la noblesa s'interessen per la mitologia. Els retrats intenten donar una imatge solemne del representat.

Peter Paul Rubens

Peter Paul Rubens (1577-1640) és el pintor més destacat. Amb un aprenentatge manierista, va estudiar la pintura veneciana i italiana a Itàlia. Característiques de la seva obra:

• Estudis anatòmics de Miquel Àngel.
• Sistemes compositius i el càlid colorit venecià.
• Dissenys basats en la serpentinata.
• Estructures diagonals i dinamisme àgil de les figures.
• Predilecció pel nu femení, de carns blanes i greixoses.
• Gran domini tècnic.

Va treballar el tema religiós (Davallament), el mitològic (El rapte de Proserpina) i la pintura d'història (vint-i-un llenços per a Maria de Mèdici).

Altres artistes destacats van ser Antoon Van Dyck i Jacob Jordaens.

Holanda

A Holanda, la temàtica se centra en temes bíblics de l'Antic Testament. La mitologia perd importància i el retrat es converteix en el tema principal, tant individual com col·lectiu. La pintura té un caràcter nacional i es sosté pels encàrrecs de la burgesia.

Rembrandt van Rijn

Rembrandt van Rijn va destacar per tractar tots els temes: paisatge, interiors, retrat, religiós i mitològic. Li agradava incidir en la lluentor i la textura dels objectes. Va adoptar el realisme i la utilització de la llum de Caravaggio, utilitzant els contrastos de llum i ombres per a subratllar les línies importants de la composició i el significat psicològic.

La seva pinzellada és esbossada en les obres que tracta amb llibertat (Autoretrats) i es torna més fina en els encàrrecs (La ronda de nit). Temes religiosos (El Davallament), mitològics (Danae), paisatges i bodegons (Bou escorxat). També va destacar com a excel·lent gravador.

Altres pintors holandesos destacats van ser Frans Hals i Vermeer de Delft.