De la Imatge Paleolítica a les Avantguardes del Segle XX: L'Art

La Imatge Abans de la Fotografia

Des dels orígens paleolítics, hi ha dues característiques en la representació i en la creació d'imatges que es mantenen al llarg de la història:

• Majoritàriament són figures.
• Estan fetes manualment, requerint l'actuació d'una persona.

La tradició fa que es puguin reconèixer clarament els trets antropomòrfics tant de la Venus de Willendorf com de l'escultura grega o la pintura realista del segle XIX.

La Imatge Després de la Fotografia

A principis del segle XIX, Niepce, Daguerre i d'altres van aconseguir fixar una imatge de la realitat sobre una superfície plana. Aquest nou invent va permetre obtenir imatges de la realitat amb una precisió inèdita. Va fer que molts artistes abandonessin la seva feina, ja que la seva tasca principal era representar la realitat. La fotografia va ser també el punt de partida d'una manera totalment nova de veure i entendre el món.

El Segle XIX: Una Societat en Crisi

No solament la fotografia va condicionar el nou art. La societat patia grans canvis. La Industrialització i la Revolució Industrial van crear unes noves condicions de vida. La psicoanàlisi va revolucionar la visió que es tenia del comportament humà i va obrir les portes d'un món que era tancat: l'inconscient.

Un Art Nou per a una Societat Nova

A partir del segle XIX, es van acabar els estils artístics que definien tota una societat i que podien fins i tot durar diversos segles. La societat es va transformar ràpidament a causa de la velocitat dels canvis socials, científics i tecnològics.

L'Impressionisme

Els historiadors consideren l'Impressionisme el moviment artístic iniciador de l'art modern. El tema principal és la llum natural, els diferents aspectes òptics que la llum de la natura produeix sobre els objectes i les persones. El pintor busca els seus models fora de l'estudi. El gènere principal és el paisatge.

Alguns dels seus autors més importants són:

• Claude Monet
• Alfred Sisley
• Paul Gauguin

Els Pioners de les Avantguardes

Els pintors impressionistes i una segona generació d'artistes com Vincent van Gogh, Paul Gauguin, Paul Cézanne i Edvard Munch són considerats els pioners de les avantguardes, a finals del segle XIX i principis del XX.

Vincent van Gogh

Amb els seus treballs artístics de colors intensos i formes ondulades, va ser un dels iniciadors de l'Expressionisme.

Paul Gauguin

Les seves pintures fetes a la Polinèsia, on esperava trobar un paradís en el qual les persones visquessin en contacte directe amb la natura, són un estil viu i colorista que va influir els Fauvistes.

Edvard Munch

Munch és considerat un antecedent clau del moviment Expressionista.

Paul Cézanne

Considerava els objectes que pintava en els seus quadres com a elements plàstics. La pintura començava a pensar-se a si mateixa, a pensar en el seu propi llenguatge. És l'antecedent directe del Cubisme.

Els Nous Camins de l'Art

Els moviments d'avantguarda són el conjunt de moviments artístics que van aparèixer a Europa i Amèrica a la primera meitat del segle XX."Avantguard" és un terme militar que fa referència a la primera línia d'atac, el contrari de la rereguarda. L'art avantguardista es caracteritza per trencar amb tot l'art anterior.

La Nova Mirada de l'Art

L'art acadèmic tradicional era considerat esgotat i fals. Molts artistes es van interessar per formes artístiques més netes, no contaminades per les formes de l'art europeu. Altres van deixar d'interessar-se per les imatges del món real i van buscar els seus referents en els somnis.

Les Imatges No Són la Realitat

A partir de la introducció de la fotografia i el cinema, l'art va haver de tornar a trobar el seu sentit. L'art modern ja no pretenia representar la realitat física, sinó que buscava representar altres realitats.

La Mirada Fèrtil: L'Art és en la Mirada de l'Artista

Amb l'art modern es va abandonar la idea tradicional que l'obra d'art es basava en l'habilitat i virtuositat de l'artista per representar la realitat. L'art va donar gran importància a la mirada de l'artista.

El Futurisme

El Futurisme és un moviment d'avantguarda d'origen italià. El seu creador és Filippo Tommaso Marinetti. L'any 1909, els futuristes van expressar les seves idees a la societat a través del seu manifest.

El Cubisme

Si es fa una fotografia, les coses que es veuen en la còpia de paper són les que es veuen pel visor de la càmera. Hi ha un punt de vista i, per tant, només es pot veure tot el que la vista abraça des d'on s'està situat. Però tota una part dels objectes queden ocultes. Una de les característiques del Cubisme és trencar aquesta lògica òptica i realista, per representar els objectes des de diferents punts de vista al mateix temps.

L'Expressionisme

L'Expressionisme es va desenvolupar especialment a Alemanya i al nord d'Europa entre 1905 i 1930. L'art expressionista desconfiava dels sentits i del que és aparent. La seva preocupació era l'ànima humana en tota la seva subjectivitat, per això predominava el sentiment per sobre del pensament.

El Fauvisme

El Fauvisme és el nom sota el qual es van agrupar els expressionistes francesos. Aquests eren més coloristes i vitals que els nòrdics, però també pintaven amb un estil que es podria anomenar primitivisme, amb formes diferents de les de l'art figuratiu i convencional.

El Dadaisme

El Dadaisme es va formar el 1915 durant la Primera Guerra Mundial. Aquesta bogeria va fer que aquest grup d'artistes renegés de totes les formes tradicionals de la cultura europea. El Dadaisme va ser el moviment més radical de les avantguardes. Els artistes dadaistes no es proposaven crear una estètica nova, sinó protestar contra els valors burgesos, alliberar l'instint, desconcertar i escandalitzar.

El Surrealisme

El Surrealisme té els seus orígens en el moviment Dada. El Surrealisme no és un estil artístic; és una actitud, una manera d'entendre la creació artística. És per això que cada artista del Surrealisme té el seu propi estil. L'automatisme i els somnis són els pilars principals del Surrealisme.

• L'automatisme es proposa expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament.
• Els somnis són imatges oníriques que apareixen en la nostra ment quan no actua la barrera de la consciència i de les normes culturals.