Imatge Digital: Concepte, Obtenció, Qualitat i Formats

1. La Imatge Digital

El concepte d’imatge digital apareix el 1980, associat a la capacitat dels ordinadors de crear, emmagatzemar i manipular imatges. El conjunt de tècniques de creació, emmagatzematge i manipulació d’imatges amb programes informàtics s’anomena infografia. La imatge digital és una imatge electrònica formulada utilitzant un codi que és comprensible per l'ordinador, el sistema binari, constituït per dos dígits (0 i 1).

1.1. L’Obtenció d’Imatges

• Amb una càmera digital: Dispositius dels telèfons mòbils, les càmeres rèflex digitals professionals treballen amb format RAW. També trobem càmeres de vídeo digital.
• Mitjançant l’escàner: Per digitalitzar transparències, fotografies, negatius, diapositives, dibuixos i fins i tot objectes reals.
• Programes de dibuix: Creant les imatges amb un ordinador. Els professionals treballen amb tauleta digitalitzadora associada a programes com Painter.

1.1.1. La creació d’imatges amb càmeres digitals

Les càmeres digitals obtenen imatges de la realitat i ofereixen la possibilitat de variar la resolució, de manera que la imatge que s'obté pot tenir una qualitat diferent.

1.1.2. La creació d’imatges mitjançant l’escàner

Amb l’escàner es poden digitalitzar imatges que han estat creades per procediments tradicionals (dibuixos, fotografies, etc.). L'escàner fa un escombratge amb un lector òptic que fotografia línia a línia la imatge impresa i converteix la informació de la imatge en píxels. Si l’escàner té un lector òptic molt sensible, pot proporcionar imatges digitals de més qualitat; però mai no oferirà imatges de més qualitat que l’original.

1.1.3. L’ús de programes de dibuix

Els programes de tractament gràfic s’utilitzen per a dues tasques:

• Dibuixar directament.
• Retocar i manipular imatges obtingudes per altres mitjans, com ara fotografies o dibuixos.

Alguns exemples de programes de dibuix són els següents:

• Programes que treballen sobre imatges de mapa de bits: Compostes per petits punts o píxels. Quan s'amplia una imatge de mapa de bits, perd qualitat i definició. Permeten fer dibuixos senzills o retocs complexos i muntatges fotogràfics. Per exemple, el Paint. El Photoshop, d’ús professional, ofereix un tractament avançat de les imatges.
• Programes que treballen sobre imatges vectorials: Constituïdes per poligonals bàsiques que s'agrupen per donar lloc a figures cada vegada més complexes. Les figures que formen la imatge es descriuen per mitjà de fórmules matemàtiques. S’utilitzen en infografia, tant en representacions artístiques com en dibuix tècnic i en disseny. Els traçats són més precisos i es poden variar de mida i de proporció sense que en canviï la qualitat. Exemples són CorelDraw, FreeHand o l'Illustrator. Exemples d’imatges vectorials: logotips, icones, fons de pantalla, plànols, mapes... També s'utilitzen en programes d’animació, com Flash. Altres programes com 3D Studio Max permeten crear imatges que imiten les tres dimensions.

2. La Qualitat de les Imatges Digitals

Les imatges vectorials mantenen la qualitat encara que en variïn les proporcions o la mida. En canvi, la imatge de mapa de bits, composta per punts, perd qualitat quan s’amplia.

El nombre de píxels totals que constitueixen una imatge digital s'anomena resolució i s'expressa en punts per polzada (ppp). Com més gran és el nombre de píxels, millor és la qualitat de la imatge, més resolució gràfica i també més detall de color. Dins un arxiu d’imatge es defineixen els valors de cada un dels píxels que la componen. Com més resolució té una imatge, més gran serà l’arxiu. La càmera pot treballar amb diferents qualitats en funció del tipus d'arxiu i la compressió. La resolució dependrà de les característiques del CCD, mesurada en nombre de píxels per polzada. Cal tenir en compte la resolució del monitor, que és un concepte diferent al de la resolució de la imatge.

La resolució d’una imatge es pot mesurar en píxels per polzada, si es tracta de resolució espacial, en punts per polzada, o bé en línies per polzada en determinats dispositius com escàners o impressores.

2.1. Resolució d’escàner

Si es tracta d'un escàner en escala de grisos, interpreta la imatge en grisos; si és de color, captura les imatges en mode CMYK (cian, magenta, groc i negre) o RGB (vermell, verd i blau). La resolució dependrà de les característiques del dispositiu o xip CCD.

2.2. Resolució d'impressora

Mesura la resolució en punts per polzada o línies per polzada. Es fan servir formats com JPG, GIF, TIF, etc.

• TIFF: Un arxiu sense comprimir i fiable.
• JPG o JPEG: Popular entre usuaris no professionals de la imatge digital. Permet graus elevats de compressió, reduint la mida de l’arxiu a una dècima part, però això afecta notablement la qualitat de la imatge.
• GIF: Format utilitzat per il·lustrar pàgines web. Comprimeix la mida de l’arxiu a una tercera o quarta part, però produeix pèrdua de qualitat.
• RAW: Format que comprimeix les dades sense pèrdua d’informació, però els fitxers tenen una mida d’arxiu molt gran.