La imatge: captura i recreació de la realitat

1. La imatge

La imatge és l'aparença visible d'un objecte imitada mitjançant algun suport (dibuix, escultura, pintura, fotografia, etc.). Aquest suport pot imitar el món real, però també pot recrear-lo, mostrar una cosa inventada.

Hi ha imatges que es capturen directament de la realitat. Tota aparença visible és producte de la llum: la llum que incideix sobre els volums dels cossos i que ens permet discernir les seves formes, la llum que reflecteixen els pigments en les imatges realitzades amb materials plàstics. Parlem d'imatges virtuals quan aquestes són capaces d'aïllar-nos de la visió del món real i ens fan visible un món recreat a partir d'imatges.

Des d'antic, els humans s'han dedicat a produir imatges. Imatges que mostressin els seus pensaments i els seus sentiments, imatges que servissin per a transmetre informació, per a ensenyar, per a orientar.

1.1 Imatges tecnològiques

Les imatges tecnològiques són imatges produïdes a través d'un aparell, com per exemple, les obtingudes amb una càmera digital.

Tipus d'imatges tecnològiques:

• Imatges fixes capturades de la realitat: imatges fotogràfiques o enregistrades amb un altre instrument com l'escàner.
• Imatges fixes generades directament a l'ordinador.
• Imatges en moviment enregistrades: Imatges videogràfiques, imatges cinematogràfiques antigament enregistrades amb un suport químic.
• Imatges animades generades per ordinador o enregistrades.

Tipus de suports:

• Suports químics (fotografia tradicional)
• Suports magnètics (vídeo tradicional)
• Suports digitals (fotografia i vídeo digitals)

En tots aquests suports, la llum és l'element essencial que permet capturar i fer visibles les imatges.

Característiques:

• Les imatges tecnològiques poden ser un registre d'imatges reals.
• Són reproduïbles.
• Poden ser col·locades en diferents suports.
• Si pensem en la tecnologia digital, poden ser transmeses a distància i emmagatzemades en forma de fitxers.
• Les imatges capturades poden ser modificades.

2. Selecció de la realitat

Quan mirem a través d'una càmera, el que fem és seleccionar d'entre tot allò que tenim a l'abast. Hi ha tota una sèrie d'elements per fer la selecció: l'enquadrament, la distància respecte a l'objecte, el punt de vista.

Les càmeres amplien les possibilitats visuals que té el nostre ull: abraçar angles més amplis, evitar perspectives, controlar la llum, l'enfocament, etc.

2.1 Els recursos de la realitat

L'enquadrament

Les càmeres capturen imatges amb uns límits establerts, de forma rectangular. Ve limitada per un marc que fa que una sèrie d'elements siguin visibles i d'altres no.

Mostrar i ocultar: el fora de camp

Anomenem fora de camp a aquest espai que hi ha més enllà del marc de la imatge, allò que no veiem però que suposem i imaginem. En moltes fotografies, el fora de camp no té cap importància, però en d'altres es fa molt present.

Ordenar els elements dins del camp de la imatge: la composició

L'enquadrament també ens determina com estaran ordenats els elements capturats, la seva ubicació i la relació i espais que hi ha entre ells. La composició determinarà l'estètica i també, en molts casos, la significació que atribuïm als elements que apareixen.

En l'enquadrament és molt important la regla dels terços, que consisteix en dividir la imatge en 9 quadres, delimitats per 2 línies verticals i 2 horitzontals.

La manera d'observar: el punt de vista, la distància i els plans

L'enquadrament, la composició i el fora de camp vindran determinats per la posició de la càmera. El punt de vista determinarà la manera de veure aquesta realitat i també la relació que establim amb ella. Un dels elements importants del punt de vista serà la posició en horitzontal i vertical. Un altre element important sobre el punt de vista serà el pla, la distància de la càmera respecte a allò fotografiat.

L'enfocament. La profunditat de camp

L'enfocament permet captar les imatges nítidament. La càmera fa la mateixa operació que fa el nostre ull. L'enfocament o el desenfocament poden ser efectes pretesos, que modifiquen la captura d'imatges i que ens fan veure la realitat visible diferent de com la podem veure amb els nostres ulls. Pot fer-nos destacar més uns elements que els altres, pot crear jerarquies entre ells. L'enfocament depèn essencialment de la distància a la què la càmera està situada respecte als diferents elements que apareixeran en la captura.

Profunditat de camp: Ens referim a l'espai que en profunditat queda enfocat en la imatge. Quan veiem una fotografia amb molta profunditat de camp, vol dir que el primer terme i l'element més allunyat del punt on està la càmera estaran enfocats. Contràriament, parlem de poca profunditat de camp. La composició ens permet també jugar amb les relacions que poden establir els elements que estan a diferent distància. La profunditat de camp també ens ajudarà a crear aquest joc entre els diferents espais en profunditat de la imatge.

El tractament de la llum i dels colors

Segons les condicions de llum, veurem l'escena d'una manera o d'una altra. Amb la càmera es pot controlar la captació de la llum.

Els efectes òptics

El sistema òptic determina la visió que tenim de les coses a través de la càmera. Primer de tot, determina l'angle de visió que a vegades serà inferior i d'altres superior del que abraça l'ull humà. També ens determina la percepció de les distàncies, sobretot en profunditat.

Molts d'aquests elements són controlables, d'altres són inevitables. Tots ells, però, provoquen que observem de manera diferent la realitat de tal com la veuríem amb els nostres ulls.