Il·lustració, Revolucions i Canvis Socials al S. XVIII-XIX

Característiques de la Il·lustració

Predomini de la raó enfront de la tradició i la superstició. Crítica de la censura religiosa (però no vol dir que no creguin en Déu) (deisme). Tenen molt interès per l'economia i el progrés. Utilitzen l'educació per difondre la raó. Interès per la ciència.

Despotisme il·lustrat

És un corrent ideològic (a nivell polític) o forma de govern que es basa a aplicar una sèrie de reformes als països per tal d'augmentar el benestar del poble. "Tot per al poble, però sense el poble": Els reis fan tot el que calgui pel poble perquè sigui feliç. A l'hora de la veritat, el rei passa d'ells.

Reformes

• Decret de lliure comerç (anar cap a Amèrica sense pagar a la Casa de Contractació).
• Xarxa de carreteres nacionals (N1, N2, N3, N4...) Madrid és el centre (Km 0).
• Església sota control de l'Estat.
• Creació de manufactures reials (productes de luxe).
• Loteria nacional.
• Himne d'Espanya.
• Bandera d'Espanya.
• Es creen hospitals públics.
• Es creen llambordes als carrers, carrers il·luminats, clavegueres, museus.

Revolució (canviar-ho tot, ex: tirar la casa a terra i començar de nou). Revolta (es queixen, però no ho canvien tot).

Pensadors de la Il·lustració

John Locke (1632 – 1704)

Va criticar l'absolutisme. La gent tenia el dret de rebel·lar-se contra la tirania (reis). Defensava que el poder havia de canviar. Creia que els homes eren iguals, tenien els mateixos drets. Iniciador del liberalisme polític.

Baró de Montesquieu (liberalista)

Va criticar el despotisme. Es basava en el terror de la gent. Defensa la divisió dels tres poders (separar poders).

Voltaire

Parlava de la llibertat de consciència, tolerància religiosa.

Rousseau

Defensa la igualtat entre els homes – i que havien de tenir la sobirania (poder) nacional (poble).

Teories econòmiques

François Quesnay

Deia que la riquesa d'un país depèn de l'agricultura. Aquest fet s'anomena fisiocràcia.

Colbert – Mercantilisme

Deia que un poble era ric o no en funció de l'or i la plata, metalls preciosos.

Adam Smith – Pare del liberalisme econòmic

• Llibertat econòmica.
• Iniciativa empresa privada.
• No-intervenció estatal.
• Llei de l'oferta i la demanda.
• Llei de competència.

Revolució Americana

• Guerra dels Set Anys: Gran Bretanya és rival de França.
• Gran Bretanya fa pagar les despeses als colons de les Tretze Colònies.
• Colons de les 13 colònies no tenen representació parlamentària (1763).
• Impostos sobre el te (1765).
• Motí del te (1773) (no poden comercialitzar, llencen el te al mar).
• Reunió a Filadèlfia per fer un llistat de Greuges (1774).
• Tretze Colònies - rival Gran Bretanya (1775-1782) Guerra d'Independència.
• 4 de Juliol de 1776 – Independència d'EUA: Declaració d'Independència. Declaració de drets de l'home (de Virgínia).

Constitució 1787 – Divisió de poders.

La Revolució Industrial

Lleis de tancament (Enclosure Acts). En comptes de ser camps oberts passen a ser terres amb propietaris. Augmenta la productivitat de les terres en ser privades. Empresaris volen innovar en les terres.

Innovacions

• Sistema Norfolk (rotació quadriennal). Blat, naps, ordi, trèvol – fertilitza i adobs animals.
• Augment producció, més menjar, augmenta la població, més animals.

Innovacions tecnològiques

• Trilladora mecànica.
• Sembra en fileres: Jethro Tull (semilles en fila recta i hi ha al costat un caminet per anar recollint les semilles).
• Guano (excrements d'ocells marins).

Èxode rural: emigració del camp cap a la ciutat (+ mà d'obra a les fàbriques). Augment de productivitat – Gent marxa a la ciutat – Més mà d'obra (fàbriques).

Causes de la Revolució Industrial

• Revolució agrícola.
• Acumulació de capital gràcies al comerç colonial.
• Augment de la demanda.
• Perfeccionament de les comunicacions.
• Innovació tecnològica + esperit d'innovació de la població.

L'augment de població

Primer disminueix la mortalitat gràcies a la revolució agrícola, medicaments, higiene (cotó, sabó), avenços sanitaris (vacunes).

Mecanització de sistema fabril

Demanda de productes cada vegada més gran. Necessitem el carbó per fer funcionar màquines. Carbó vegetal – arbre cremat. Carbó mineral – mines per explotar. Costos per obtenir carbó físicament. Costos pel que fa als diners.

• Thomas Newcomen (1705).
• James Watt – Màquina de vapor (bombejar aigua de les mines).
• Kay (1733) – Llançadora volant.
• Hargreaves (1765) – Una nova filadora, l'Spinning Jenny.
• Crompton (1779) – Spinning Mule.

Avantatges del cotó sobre la llana

No pica, no pesa tant, no deixa "pelussa", és més fàcil de tenyir, és transpirable. Gran Bretanya – Cotó (Índia i Tretze Colònies). Hi haurà unes empreses, els Alts Forns – transformar el ferro tal com surt de la mina en una peça que després s'utilitzarà per fer màquines. S'utilitzarà el ferro i el carbó (+ important). Indústria metal·lúrgica, mines i alts forns estan relacionades.

1825 – 1a línia de ferrocarril per a mercaderies (Stockton-Darlington).

Conseqüències de l'ús del ferrocarril

• Gran desenvolupament de la indústria metal·lúrgica (metalls i acer). S'utilitzarà el ferro per construir vies, ponts, túnels, estacions...
• Es facilitarà el transport de matèries pesants.
• S'escurça el temps dels viatges.
• Primeres matèries + barates: baixa el preu, puja la demanda, puja el benefici, + inversió empresarial.
• Formació de grans societats de capital (es començarà amb la BORSA).
• Augmenta el consum de nous productes industrials.
• La gent comença a viatjar – a treballar a les indústries (èxode rural).

1689 – The Bill of Rights

4 Juliol de 1776 – Declaració Independència EUA

1769 – Màquina de vapor James Watt

1829 – Invent locomotora

1825 – Primera vida de ferrocarril de mercaderies

Els nous transports

Per poder transportar primeres matèries i mercaderies es van millorar els camins i es van construir canals per possibilitar la navegació fluvial. Però la veritable revolució del transport es va donar quan es va inventar el ferrocarril, que permetia una enorme capacitat de càrrega, cost més baix i més seguretat. Al 1829 Stephenson va inventar la locomotora, una màquina de vapor capaç d'anar sobre rails i al 1807 Robert Fulton va aplicar la màquina de vapor a la navegació inventant el primer vaixell de vapor. Amb els anys el vaixell de vapor va ser substituït pel vaixell de vela.

Liberalisme econòmic i capitalisme

Liberalisme econòmic

Adam Smith és considerat el pare del liberalisme econòmic. Defensava que les empreses fossin privades, que l'Estat no controlés l'economia, que hi hagués total llibertat en les activitats de compra-venda, preus... Que els intercanvis econòmics fossin lliures i que l'economia es regulés per si sola amb la llei d'oferta i demanda (que les necessitats del poble determinessin el preu dels productes). Altres autors del liberalisme econòmic van ser David Ricardo i Thomas Malthus.

El proteccionisme i lliurecanvisme

El proteccionisme vol que l'Estat intervingui en l'economia del país mitjançant l'aranzel, que era un impost duaner; el seu objectiu és protegir la indústria nacional. L'aranzel s'aplica a cada producte. El lliurecanvisme, per contra, vol la no-intervenció estatal en el comerç internacional, permetia que les mercaderies s'intercanviessin lliurement entre els diversos estats exclusivament segons la competitivitat de les empreses. Gran Bretanya va començar la revolució industrial produint molt tèxtil i es va mostrar partidària del lliurecanvisme. Els seus productes els exportava a: Alemanya, França, Bèlgica, Espanya i a altres països. Això provoca que Gran Bretanya durant un temps fos com 'el rei' ja que no tenien competència, però arriba un moment en què aquests països també volen fer una revolució industrial i a produir; serà en aquest moment quan apliquin mesures proteccionistes.

Conseqüències de la Revolució Industrial

A nivell social...

• La població es concentra a viure a les ciutats i, per tant, les ciutats passen a ser molt més grans, creixen a una gran velocitat.
• Viuen a prop de fàbriques.
• Com que les ciutats creixen a gran velocitat, això comporta misèria, ja que creixen tant ràpid que no dóna temps a construir edificis, fabricar productes...
• Les cases no tenen llum, aigua... i si en tenen és per les empreses.
• La gent que treballa a les empreses té consciència de classe i amb el temps voldran fer canvis.
• Apareix una nova classe social, el proletariat: els obrers que tenen la prole (fills). Els fills en aquella època són la font de riquesa ja que com més fills tinguis, més fills pots posar a treballar i, per tant, més diners pots aconseguir i beneficiar-te. D'aquí ve el nom de proletariat – prole.

Figura de la dona a la societat industrial

Les dones, sigui quina sigui la classe social, són discriminades. La vida de la dona s'orientava al matrimoni i, per tant, estava supeditada a l'home. Aquesta dona havia de tenir cura de la casa i dels fills. Rebia formació sobre lectura, nocions de música (tocar un instrument), religió, postures i, en general, activitats pròpies de la dona. Hi havia la formació acadèmica i laboral. Si vivies en una classe social alta: + formació acadèmica i – treballar. En canvi, si vivies en una classe social baixa: - formació acadèmica i + treballar. El que sí que era molt comú és que en el tèxtil les dones s'encarreguessin de la filadora i els homes del teler i, tot i treballar la mateixa jornada d'hores, les dones sempre acabaven cobrant la meitat del sou.