Il·lustració, Revolucions Burgeses i Catalunya al Segle XVIII

Fets Culturals i Pensament

Fi de la societat estamental: La societat tancada en grups o estaments diferenciats va arribar a la seva fi. Els burgesos es van enriquir amb el comerç colonial i aspiraven al poder econòmic i polític, ja que les classes privilegiades eren un obstacle. L'aparició de l'agricultura va ser un factor important. Una part significativa de la societat practicava l'Antic Règim. Els escriptors de la Il·lustració van proposar un nou model orientat a millorar el benestar de la població. L'Antic Règim era el sistema socioeconòmic anomenat feudalisme. La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual en defensa de la raó. El Despotisme Il·lustrat va ser un corrent de pensament polític que sostenia que la millor forma de governar era exercida per un monarca benèvol i raonable, però no democràtic. La consecució del poder polític o la revolució burgesa va provocar la fi de la societat estamental.

Il·lustració: Nova visió del món i ideologia de la burgesia que lluitava contra l'aristocràcia. Aspectes clau: la raó (concepte central), la natura (compresa mitjançant la raó), l'ésser humà (part integrant de la natura i la societat) i la societat i l'estat (organitzats mitjançant un contracte). La Il·lustració a Europa va tenir figures com Thomas Hobbes (L'home és un llop per l'home, Anglaterra), Rousseau (Le bon sauvage, França) i l'Enciclopèdia (recull sistemàtic de tots els coneixements de l'època com a eina d'educació ciutadana).

Fets Polítics

Revolucions Burgeses: La burgesia revolucionària va lluitar per aconseguir el poder polític i suprimir l'absolutisme/Antic Règim, ja que tenia poder econòmic gràcies al comerç colonial i la influència de la Il·lustració. La Revolució Americana (1765-1776) va ser una guerra d'independència, una protesta dels colons per l'augment dels impostos comercials, i va resultar en la Declaració d'Independència. La Revolució Francesa (1789) va incloure la presa de la Bastilla (presó símbol de l'absolutisme), la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1791), l'època del Terror de Robespierre (1792), l'expansionisme napoleònic (1769), la fi de l'Imperi Napoleònic (1821) i la Batalla de Waterloo (1815). El 4 de juliol de 1776, Thomas Jefferson va ser president a Filadèlfia.

Catalunya al Segle XVIII

Crisi: La Guerra de Successió va portar a l'abolició de les institucions d'autogovern català. Els Decrets de Nova Planta (1717) van establir un pla d'organització política, la Reial Audiència, la figura del Capità General, els corregiments, la desaparició de les vegueries, l'establiment del cadastre i la imposició del castellà, així com el tancament d'universitats.

Progrés: Redreçament econòmic amb creixement demogràfic (desaparició de grans epidèmies, increment de la producció agrícola), creixement urbà (agricultura de subsistència/agricultura de mercat a les comarques prelitorals i litorals), transformació agrícola (regadiu i adobs, rotació de conreus, feixes, especialització de conreus, camins de bast). La indústria manufacturera incloïa la llana, el ferro, el paper i la indústria cotonera (indianes). El comerç colonial es va veure afavorit pel Decret de Lliure Comerç amb Amèrica (1778), la fi del monopoli de la ciutat de Cadis i la creació de la Reial Companyia de Comerç de Barcelona (1755).

A més, hi va haver una decadència de l'Imperi Espanyol. Carles II va morir sense descendència, provocant la Guerra de Successió (1702-1714) entre Carles d'Àustria i Felip V de Borbó. El Tractat d'Utrecht (1713) va posar fi a la guerra entre les monarquies europees. La Batalla d'Almansa (1707) va ser un punt clau. Felip V va ser reconegut com a rei d'Espanya a canvi de concessions territorials i econòmiques, establint una monarquia absoluta i centralista. L'11 de setembre marca la derrota de la resistència del front català per part dels exèrcits borbònics, commemorada com la Diada Nacional de Catalunya.