Il·lustració, Parlamentarisme i Revolució Industrial

La crítica a l'Antic Règim

Els il·lustrats van criticar els pilars fonamentals de l'Antic Règim (AR) i van proposar un nou model d'organització política i social. Van criticar l'absolutisme i van configurar les bases d'una nova doctrina política que coneixem com a liberalisme. Montesquieu propugna la divisió de poders, Rousseau va defensar la necessitat d'un contracte social i va formular el principi de la sobirania nacional. Els il·lustrats es van oposar a la societat estamental i van defensar la mobilitat social, la igualtat d'origen i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de cadascú. Van sorgir els anomenats fisiòcrates, com Quesnay, que es van oposar al mercantilisme, van assentar les bases del liberalisme econòmic i donaven suport a la llibertat econòmica i a la iniciativa individual.

Els inicis del parlamentarisme

Al segle XVIII, Gran Bretanya i Holanda tenien una monarquia en la qual els poders del monarca estaven limitats per un parlament. A Anglaterra es va arribar a aquesta situació després de les dues revolucions del segle XVII, que van posar fi a la monarquia absoluta dels Stuart. Una primera revolució va enderrocar i executar Carles I. Després, el nou monarca Carles II va haver d'acceptar el reconeixement de l'habeas corpus, que garantia a qualsevol detingut comparèixer davant d'un jutge i disposar d'un advocat; això va posar fre a l'arbitrarietat del poder reial. Una segona revolució va destronar els Stuart, i el Parlament va obligar el nou rei Guillem d'Orange a jurar la Declaració de Drets, que limitava els poders del monarca i sotmetia algunes de les seves decisions al Parlament. Anglaterra va esdevenir una monarquia parlamentària. El poder executiu i el legislatiu estaven separats, i un parlament electe votava les lleis i controlava els membres del govern. Els ciutadans tenien garantida la defensa de la seva llibertat individual i una justícia independent del poder executiu. Aquest parlamentarisme tenia limitacions: tan sols una minoria de la població tenia dret a vot.

L'augment de la població

Va haver-hi un augment demogràfic elevat per l'oferta d'aliments al segle XVIII; va desaparèixer la fam i es resistien molt millor les malalties. Aquest creixement va ser el resultat de canvis en la natalitat i la mortalitat. La natalitat va pujar perquè l'edat de contraure matrimoni va disminuir i el nombre de solters, per la millora econòmica, també. Es va iniciar el declivi al segle XIX per la disminució de la mortalitat infantil. La mortalitat es va reduir per una millor alimentació i també per avenços mèdics i higiènics. L'esperança de vida va augmentar fins als 50 anys.

La indústria cotonera

El sector emblemàtic de la Revolució Industrial (RI) va ser la indústria tèxtil del cotó, per ser un material bo i econòmic. El cotó s'importava de l'Índia, però es van adonar que traurien més benefici si el fabricaven ells mateixos. Els inicis de la indústria tèxtil cal buscar-los en la prohibició de l'entrada a Anglaterra de teixits de cotó estampats. La indústria tèxtil britànica va tenir una gran expansió i, a partir d'aquell moment, va proveir el mercat interior i va exportar bona part de la seva producció.