Il·lustració, Neoclassicisme i Literatura Popular (S. XVIII)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,11 KB
La Il·lustració i el Neoclassicisme (Segle XVIII)
El moviment de la Il·lustració apareix a Europa al segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums. Pren el raonament humà i l'empirisme com a norma amb què es valoren totes les manifestacions humanes. Els il·lustrats impulsaren la investigació i l'activitat erudita.
El Neoclassicisme: Art i Literatura Il·lustrada
El Neoclassicisme és el vessant artístic amb què es manifesta l'esperit il·lustrat en les arts i en la literatura a Europa durant el segle XVIII. Es caracteritza per:
- Considerar com a elements fonamentals de qualsevol obra literària la correcció i l'harmonia.
- Donar preferència a la raó sobre els sentiments.
Cap al final del segle, aquestes rígides normes seran superades per un nou moviment que desembocarà en el Romanticisme.
Gèneres Literaris Neoclàssics
La Poesia Neoclàssica
En contrast amb l'estètica barroca, la poesia neoclàssica imita les formes i els temes clàssics. Es caracteritza per l'ordre, la claredat, l'harmonia i l'equilibri. Posteriorment, evolucionarà cap a la poesia romàntica.
El Teatre Neoclàssic
Durant el segle XVIII, conviuen el teatre popular de tradició medieval, el teatre barroc i el teatre neoclàssic. Aquest últim presenta les següents característiques:
- Adopta la regla de les tres unitats (lloc, temps i espai).
- Té preferència per temes històrics, mitològics i biblicoreligiosos.
- Presenta una finalitat didàctica.
- Utilitza la tragèdia, escrita en vers generalment, com a gènere predominant.
La Prosa Il·lustrada
No podem parlar d'una prosa de ficció predominant al segle XVIII, ja que les obres tenen principalment un caràcter erudit, científic, filosòfic o assagístic.
Literatura Popular fins al Segle XVIII
La literatura popular és aquella que neix de la necessitat d'expressar-se que qualsevol comunitat social té. Les seves característiques principals són:
- És tradicional: continua uns models heretats.
- És oral: es transmet de boca en boca.
- És anònima: no se'n coneix l'autor.
El Teatre Religiós Popular
El teatre medieval religiós nasqué a l'interior de les esglésies i la llengua utilitzada en un principi era el llatí. A poc a poc, les representacions es traslladaren a les places i als carrers, convertint-se en espectacles destinats al públic general. S'agrupen en diversos cicles:
- Cicle Pasqual: format per la representació de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist.
- Cicle de Nadal: dedicat al naixement de Crist.
- Cicle de l'Antic Testament: tracta sobre els temes més significatius d'aquesta part de la Bíblia.
- Cicle Hagiogràfic: referit a les vides dels sants.
- Cicle Marià: se centra en la vida de la Mare de Déu.
La Poesia Popular
Dins de la poesia popular trobem diverses formes:
- Els goigs: composicions religioses que lloaven Déu, la Mare de Déu o algun sant.
- Les nadales: cançons religioses de procedència medieval que tracten sobre temes del naixement de Jesucrist.
- Les corrandes o cançons de pandero: anomenades així perquè el cant era acompanyat de la percussió d'un pandero.
- Els romanços: poemes narratius que expliquen una sola situació de gran intensitat dramàtica.
La Narrativa Popular
Les formes narratives populars més destacades són:
- Rondalles: narracions breus en prosa sobre temes imaginaris o fantàstics.
- Llegendes: narracions que, encara que amb aparença de ser històriques, contenen molts elements ficticis.