La Il·lustració i el Neoclassicisme a Catalunya: obra i valors

La gran obra de la Il·lustració

La gran obra de la Il·lustració: el primer gran resum de tot el saber humà desenvolupat fins aquell moment, l'Enciclopèdia (1751–1780) elaborada per Denis Diderot i Jean d'Alembert. L'objectiu d'una enciclopèdia és reunir tot el saber dispers a la superfície de la Terra, descriure el sistema general a les persones amb qui vivim i transmetre'l a les que vindran després perquè el treball dels segles passats no sigui inútil per als segles futurs.

Grans pensadors de la Il·lustració

Grans pensadors: Voltaire, Rousseau, Montesquieu.

Documents cabdals de la Il·lustració

Documents cabdals: Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789). Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791), Olympe de Gouges.

La Il·lustració a Catalunya

Context a Catalunya:

• Retrocés de l'ús de la llengua catalana provocat pel Decret de Nova Planta (1716) promulgat per Felip V, en el qual s'hi prohibia l'ús del català en l'àmbit oficial.
• Tanmateix, durant l'època de la Il·lustració es continua escrivint en català i es denuncia la situació de vulnerabilitat que pateix la llengua.

Defensa del català

Defensa del català:

• Josep Pau Ballot publica l'any 1815 la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, la primera gramàtica impresa en català en què es defensa el català com a llengua de cultura.
• Intent de sistematitzar els coneixements lingüístics de la llengua catalana.
• Èxit editorial: set edicions en català.
• To i estil de gran valor literari.

La prosa catalana de la Il·lustració

Obres i autors:

• Baldiri Reixac, Instruccions per l'ensenyança de minyons (1749).
• Tractat cabdal dins de la història de la pedagogia que té el propòsit d'ensenyar a educar els infants.
• Calaix de sastre (1769–1816) de l'escriptor barceloní Rafael d'Amat (conegut com el baró de Maldà).
• Crònica escrita des de la perspectiva d'un aristòcrata benestant: imatge fidel de l'època de l'autor — la gent, els costums, la manera de viure i de pensar.

Context històric: la llegenda de Lucrècia

Context: Lucrècia és una figura llegendària que s'associa a l'arribada de la República romana (510 aC). Segons l'historiador Titus Livi (59 aC–17 dC), la mort de Lucrècia va desencadenar una revolta contra l'últim rei de Roma, Luci Tarquini el Superb (regnat: 535–510 aC), el qual va haver de fugir i la monarquia que representava va ser substituïda per la República romana. Luci Tarquini tenia un fill anomenat Tarquini que vivia amb una única obsessió: posseir Lucrècia, però Lucrècia estava profundament enamorada del seu espòs Col·latí.

Tema

Tema: Lucrècia és un drama d'amor conjugal que esdevé una defensa de la llibertat i un atac a la tirania. El personatge de Lucrècia mor dignament per salvar el seu honor i, a partir d'aquest moment, esdevé una heroïna emblemàtica de la justícia, la virtut i la lleialtat humanes.

Personatges i valors

• Tarquini representa el tirà autoritari, dèspota, superb i irracional (valors contraris al pensament il·lustrat).
• Lucrècia representa la puresa, la racionalitat, l'honestedat i la lleialtat (valors que s'ajusten a la ideologia que defineix «el segle de les llums»).
• Col·latí és el màxim representant masculí de l'honor i la fidelitat.

El Neoclassicisme

El neoclassicisme recupera els grans ideals clàssics d'harmonia, serenor, equilibri, austeritat, ordre i lluminositat. Contrast amb el recargolament, la foscor i el pessimisme del Barroc.

Característiques del neoclassicisme

Principals característiques:

• El teatre neoclàssic s'estructura segons la regla de les tres unitats clàssiques establertes per Aristòtil:

• Unitat d'acció: l'obra ha de seguir el fil d'un únic argument principal. Ex.: l'assetjament de Tarquini envers Lucrècia.
• Unitat de temps: l'acció no pot transcórrer en un temps superior a 24 hores. Ex.: un dia sencer, des de la nit fins al matí.
• Unitat d'espai: l'obra s'ha de representar en un únic espai físic. Ex.: «L'obra se situa en el vestíbul de Col·làcia, casa de camp de Col·latí i Lucrècia, no gaire lluny de Roma» (p. 15).

L'obra s'estructura en cinc actes que es troben segmentats en l'arquetípica divisió de presentació, nus i desenllaç.

Estructura dramàtica

• Plantejament de l'acció: primer i segon acte.
• Conflicte: tercer i quart acte.
• Desenllaç: cinquè acte.

Hi ha una preferència pels temes històrics i mitològics amb finalitat didàctica. Ex.: la revolta contra Luci Tarquini el Superb.

S'utilitza el vers. Ex.: Ramis fa servir els versos alexandrins aparellats (versos de 12 síl·labes). Aquesta estructura mètrica aporta un ritme regular al text, li atorga dignitat formal i li confereix aparença de perfecció.

El gènere que predomina és la tragèdia. Influència de Racine, representant modèlic de la tragèdia neoclàssica.

Aspectes lingüístics

Aspectes lingüístics:

• Tarquini s'expressa mitjançant l'ús d'un llenguatge passional i violent (p. 78): «No exciteu un foc nou, Lucrècia, en més passions». «Disposau, elegiu; en vostres mans està tenir en mi un espòs, tenir en mi un tirà».
• Lucrècia utilitza paraules raonades, elegants i amb càrrega moral (p. 78): «La passió que em mostreu, l'amor que em teniu, l'impedeixen les lleis; l'himèn ho contradiu». «Respectau la veu de la meva fidelitat» (v. 728).
• Conflicte entre la raó i la passió: Lucrècia: «Mai no podria jo pensar que la vostra passió vos pogués tant cegar» (v. 705). «Digneu-vos, pues, a mirar la llum de la raó» (v. 710).

Aspectes sociolingüístics

Aspectes sociolingüístics:

• Obra escrita en un català culte, però amb nombrosos castellanismes.
• Ramis intenta consolidar el català com una llengua literària apta per a l'alta cultura.
• Regnat absolutista de Felip V. Decrets de Nova Planta (1716).
• Menorca sota domini anglès després de la Guerra de Successió (1701–1715), política favorable a l'ús del català.

Moralina

Moralina i intencions de l'obra: L'obra té una finalitat didàctica i moralitzadora. La tragèdia de Ramis és una mostra de resistència a l'absolutisme borbònic i a l'abús de poder per part de la monarquia i, alhora, representa una aposta pels valors universals de la Il·lustració: llibertat, igualtat i fraternitat. Lucrècia esdevé una heroïna que personifica la lluita per la justícia i l'honor.