La Il·lustració i el Neoclassicisme a Catalunya: Literatura i Teatre
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,25 KB
La Il·lustració i el Neoclassicisme
La Il·lustració, un moviment filosòfic i científic, es va expandir per Europa des d'Anglaterra i França al segle XVIII.
La Prosa Catalana de la Il·lustració: Baldiri Reixac i Rafael d'Amat
Els il·lustrats donaven gran importància a l'educació.
Baldiri Reixac
Va publicar Instruccions per l'ensenyança de minyons, un tractat de pedagogia amb la finalitat d'ensenyar a practicar l'educació d'infants, oferint màximes, exemples de bona vida i consells de comportament. És un compendi de les matèries amb gran valor literari.
Rafael d'Amat
Va escriure Calaix de Sastre, una crònica amb perspectiva aristòcrata. Són fragments destinats a tertúlies de nobles barcelonins. Té interès documental i ofereix una imatge fidel de la gent, els costums, la manera de viure i de pensar.
El Teatre Català Neoclàssic
Joan Ramis
Va ser conegut i traduït a Catalunya Nord i Menorca. És el millor representant del teatre neoclàssic per la contenció d'emocions, el missatge ètic i el bon gust de l'obra Lucrècia. Explica la història de Lucrècia, una dama romana ultratjada pel rei. Ella defensa el seu honor i mor, i el seu marit acaba amb la monarquia. Defensa l'honestedat, la llibertat i el bé comú. Té versos alexandrins i segueix la regla de les tres unitats.
Literatura Popular
La literatura popular es caracteritza per la transmissió oral i l'autor anònim, i té una gran vitalitat. Literats i filòlegs es dediquen a escripturar el Romancer català, amb romanços, cançons, llegendes i rondalles. Llegendes arribades en forma de cançó, com la del Comte Arnau, que per haver estat cruel amb els vassalls i els serfs, haver profanat llocs sagrats i haver tingut una relació passional amb l'abadessa, és condemnat a ser una ànima en pena. Va ser una època de desclassament i misèria, amb l'aparició de colles de bandolers per lluitar contra poderosos i autoritats estatals. Es dedicaven a les cançons populars. La més coneguda és la Cançó de lladre.
El Romancer català té diversitat de cançons i poemes de llegendes, lladres i bandolers, d'amor i de Nadal.
Teatre Popular
Es promou a l'Edat Mitjana un teatre religiós amb festivitats religioses. La funció és didàctica i l'objectiu era entendre els principis i les creences del cristianisme. Neix com un element del ritual litúrgic cristià, amb representació popular que va perdurar a l'Edat Moderna.
Obres:
- El cant de la Sibil·la: monòleg musical on una anciana prediu el futur i anuncia el judici final.
- El misteri d'Elx: drama musical cantat que representa la mort i l'assumpció de la Verge Maria al cel.
Temes freqüents:
Personatges estereotipats: marit cornut, vell avar, batlle ignorant, criat astut, l'alcavota, el gandul. La finalitat és divertir i era representada en places i carrers. El llenguatge era col·loquial, viu i directe. Els cicles del teatre religiós eren el de Nadal, Pasqua, Marià i Hagiogràfic.