Il·lustració, Liberalisme i Revolucions Burgeses

Il·lustració i Liberalisme

1. Característiques polítiques i socials de l'Antic Règim

L'Antic Règim es caracteritzava per:

• Absolutisme: El poder polític es concentrava en la figura del monarca, que governava per dret diví.
• Societat estamental: Una societat dividida en estaments (grups socials) amb lleis pròpies i desiguals. La pertinença a un estament depenia del naixement.

La societat estamental es dividia en tres estaments:

• Noblesa i Clergat: Els estaments privilegiats. No pagaven impostos i tenien accés exclusiu a càrrecs polítics i militars.
• Tercer Estat o Poble Pla: Els no privilegiats. Pagaven impostos i no tenien accés als càrrecs polítics. Incloïa des del burgès més ric fins al captaire (aproximadament el 98% de la població).

2. La Il·lustració – Segle de les Llums (S. XVIII)

Definició: La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual i filosòfic que va dominar Europa des de finals del segle XVII fins a finals del XVIII. Els seus protagonistes van ser, principalment, burgesos que lluitaven per aconseguir poder econòmic, polític i ideològic.

Origen de les idees i característiques:

Les idees de la Il·lustració tenen les seves arrels en la revolució científica del segle XVII. Aquesta revolució, iniciada al segle XVI amb Galileu Galilei (que va descobrir que la Terra gira al voltant del Sol) i continuada al segle XVII per Isaac Newton (que va descobrir la llei de la gravetat universal), va aplicar per primera vegada el mètode científic. Aquest mètode es basa en el raonament i segueix aquests passos:

1. Observació
2. Formulació de preguntes i hipòtesis
3. Demostració a partir de l'experimentació

Els il·lustrats creien que, de la mateixa manera que la natura i l'univers estan regits per lleis físiques, la societat i l'economia estan regides per lleis naturals.

3. Principals pensadors il·lustrats

• John Locke (El precursor, s. XVII): Va ser el primer a criticar l'absolutisme, qüestionant l'origen diví del dret a governar i la concentració de poders. Locke defensava que el poder prové d'un pacte social entre els ciutadans, que deleguen el seu poder en un governant, i que els poders haurien d'estar separats.
• Montesquieu (1689-1755): Va criticar la concentració del poder en una sola persona i va defensar la separació de poders (executiu, legislatiu i judicial).
• Voltaire (1694-1778): Va criticar la intolerància religiosa, especialment de l'Església catòlica, i el seu dogmatisme. Defensava la llibertat de pensament i la tolerància. És coneguda la seva frase: "No estic d'acord amb el que dius, però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho".
• Rousseau (1712-1778): Va criticar l'origen diví del poder i la desigualtat de naixement. Defensava que tots els homes neixen lliures i iguals i que la sobirania resideix en el poble (sobirania popular). Proposava un contracte social en què el poble cedeix el seu poder als governants.

Crítiques a l'Antic Règim:

• Crítica de la política (Absolutisme): Critiquen l'origen diví del poder i la seva concentració (Locke i Montesquieu).
• Crítica de la societat estamental: Critiquen la desigualtat de naixement, els privilegis, la manca de mobilitat social i defensen la igualtat davant la llei.
• Crítica de la religió (Voltaire): Critiquen el fanatisme, el dogmatisme, la intolerància i defensen la llibertat de pensament.

4. El Despotisme Il·lustrat

El Despotisme Il·lustrat va ser un sistema de govern que va sorgir quan alguns monarques absoluts van adoptar algunes idees de la Il·lustració. Aquests monarques van introduir reformes en àrees com l'economia, però sense modificar l'estructura política (absolutisme) ni social (societat estamental).

• Reforma: Canvi parcial en alguns àmbits (societat, economia...) sense afectar l'estructura política, social i econòmica.
• Revolució: Canvi radical que modifica completament l'estructura política, social i econòmica. El resultat és diferent del que hi havia abans.

5. El Liberalisme

Definició: El liberalisme és una doctrina política i econòmica que té els seus orígens en la Il·lustració i en les idees de Locke, Montesquieu, Voltaire i Rousseau. Aquesta doctrina va ser adoptada per la burgesia, que volia acabar amb l'Antic Règim i accedir al poder polític. El liberalisme va proporcionar la base ideològica per a les revolucions burgeses.

Liberalisme polític:

1. Separació de poders (legislatiu, executiu i judicial) per evitar l'abús de poder.
2. Sobirania nacional: el dret a governar correspon a la nació (el conjunt dels ciutadans). Els ciutadans deleguen el poder al govern mitjançant un pacte expressat en una constitució.
3. Sufragi censatari o restringit: només tenen dret a vot els homes propietaris i majors d'edat.
4. Existència de drets i llibertats individuals reconeguts per la constitució.
5. Igualtat jurídica: tots els ciutadans són iguals davant la llei.
6. Dret a la propietat privada.

Liberalisme econòmic:

S'oposa a l'organització econòmica de l'Antic Règim (mercantilisme i gremis). Defensa la llibertat econòmica, amb la mínima intervenció de l'Estat. Es basa en la llei de l'oferta i la demanda, que regula l'economia. Defensa:

• Llibertat de producció
• Llibertat de guany
• Llibertat de salaris
• Llibertat de preus
• Llibertat de comerç
• Llibertat de contractació i acomiadament

El principal representant del liberalisme econòmic és Adam Smith. La seva teoria es basa en la idea que la recerca del benefici individual porta al benefici col·lectiu. Aquesta idea és la base del capitalisme.

6. La Revolució Americana

La Revolució Americana va ser una revolució política que va aplicar la doctrina del liberalisme. La Declaració d'Independència es va proclamar el 4 de juliol de 1776 (no el 7). Va ser la primera revolució burgesa que va trencar amb l'Antic Règim. Amb aquesta revolució, es va establir una república independent de la metròpoli (Gran Bretanya), que va posar en pràctica per primera vegada la doctrina liberal i moltes idees de la Il·lustració.

Les Tretze Colònies Britàniques

Al segle XVI, emigrants de Gran Bretanya van ocupar un territori a la costa est d'Amèrica del Nord i van fundar tretze colònies que depenien de la Corona anglesa: Massachusetts, Nou Hampshire, Nova York, Rhode Island, Connecticut, Nova Jersey, Delaware, Maryland, Pennsilvània, Virgínia, Carolina del Nord, Carolina del Sud i Geòrgia.

Al segle XVIII, aquestes colònies tenien característiques socials, econòmiques i polítiques diferents de les de la metròpoli:

Característiques socials:

• No hi havia societat estamental ni privilegis, però els colons més rics imitaven el comportament de la noblesa.
• Els pagesos eren propietaris de la terra que treballaven.
• Hi havia diversitat religiosa, sense una església institucionalitzada.

Característiques econòmiques:

• Les colònies eren pròsperes, amb una economia basada en l'agricultura i el comerç.
• El comerç depenia de la Gran Bretanya (Pacte Colonial): les colònies havien de vendre productes agrícoles i comprar productes manufacturats a la metròpoli. No podien tenir indústria.

Característiques polítiques:

• Depenien de la Corona britànica, amb governadors com a màximes autoritats.
• Els colons no tenien representació al Parlament britànic, per tant, no podien decidir sobre impostos i lleis.
• Manca de capacitat de decisió.

Causes immediates de la Revolució

1. Stamp Act: El govern britànic va imposar una taxa a qualsevol document per pal·liar les despeses de la Guerra dels Set Anys.
2. Tea Act: Aquesta llei permetia a la Companyia Britànica de les Índies Orientals vendre el seu te a les colònies sense pagar impostos, perjudicant els comerciants locals.

La Guerra per la Independència

La guerra va començar després d'aquests fets. Es va realitzar un segon congrés a Filadèlfia on es va fer la Declaració d'Independència. Els exèrcits enemics de Gran Bretanya van ajudar els colons. La guerra va acabar el 1783, amb la creació del nou estat d'Amèrica.

La Revolució Francesa

Causes

Econòmiques:

• Crisi de subsistència: Males collites van provocar escassetat de blat i augment del preu del pa (carestia). Això va causar fam entre els pagesos i dificultats per a les classes populars urbanes.
• Crisi industrial (ciutat): L'augment del preu del pa va portar a una disminució del consum d'altres productes, afectant la indústria.
• Crisi financera (estat): L'estat francès gastava més del que ingressava. Els ingressos provenien d'impostos i deute, i les despeses es destinaven a l'exèrcit, la cort i el deute. Per augmentar els ingressos, es va proposar que els privilegiats (noblesa i clergat) paguessin impostos.

Polítiques:

• El rei no volia fer reformes i va mantenir l'absolutisme.
• Només la noblesa tenia accés a càrrecs polítics.
• Descontentament de les classes populars a causa de la fam i el luxe de la cort.

Socials:

• Existència de la societat estamental, sense mobilitat social.
• Desigualtat davant la llei i existència de privilegis (no pagar impostos i accés a càrrecs).
• Revolta dels camperols i de les classes populars urbanes contra els privilegis.

Ideològiques: La burgesia va adoptar les idees de la Il·lustració.

Desencadenament:

A causa de la crisi financera, el rei va proposar una reforma fiscal que obligava els privilegiats a pagar impostos. Es va convocar una Assemblea de Notables (noblesa i clergat), però es van negar a pagar. Per resoldre la situació, el rei es va veure obligat a convocar els Estats Generals (una institució medieval que no s'havia reunit des de 1614). La reunió dels Estats Generals solia significar la resposta a una crisi política o financera, i servia per conèixer l'opinió dels súbdits i confirmar una decisió reial, especialment en matèria fiscal.

Revolució Liberal

Assemblea Constituent:

• Abolició dels drets feudals.
• Redacció de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que establia els principis que després apareixerien a la Constitució.
• Redacció de la Constitució Civil del Clergat, que convertia els clergues en funcionaris de l'Estat.
• Redacció i proclamació de la Constitució, que establia la sobirania nacional i la divisió de poders, transformant la monarquia absoluta en una monarquia constitucional.

Assemblea Legislativa:

Es van començar a crear noves lleis. El rei, el clergat i alguns burgesos no estaven d'acord amb el nou règim. El rei va intentar fugir a Àustria per aconseguir un exèrcit, però va ser capturat.

L'abril de 1792 va esclatar la guerra entre Prússia i França. Els grups més radicals van acusar el rei d'ajudar els estrangers. El poble va decidir proclamar la república.

Convenció Nacional:

• Convenció Girondina (1792-1793): Es va executar la família reial. Hi havia problemes a França: guerra exterior, conflictivitat interior, revolta dels sans-culottes i contrarevolució de la Vendée. Es van crear dos òrgans: el Comitè de Salvació Pública (òrgan de govern) i el Tribunal Revolucionari (organisme judicial).
• Convenció Jacobina (1793-1794): Període més radical de la Revolució, conegut com "El Terror". Es va crear una nova constitució i es va perseguir i executar els contrarevolucionaris. Va ser un període autoritari, controlat per Robespierre.
• Convenció Termidoriana (1794-1795): El govern va tornar a mans de l'alta burgesia (girondins). Es va suprimir el Tribunal Revolucionari i es va crear la Constitució de 1795.

Directori:

• Poder executiu: exercit per un directori de cinc membres.
• Poder legislatiu: dividit en dues cambres.

El 1799, Napoleó Bonaparte, amb el suport de l'alta burgesia, va fer un cop d'estat i es va proclamar cònsol, posant fi al Directori i a la Revolució Francesa.

Grups Polítics de la Revolució Francesa