Il·lustració, Kant i Utilitarisme: Conceptes Clau

La Il·lustració i Kant

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual predominant a Europa durant els segles XVII i XVIII, però va trobar la seva expressió més notòria a França. Es va caracteritzar per promoure la raó, la tolerància i el progrés com a pilars fonamentals per a l'avenç de la societat. La Il·lustració francesa advocava per l'aplicació de la raó humana per qüestionar les tradicions i les estructures socials establertes, incloent-hi l'autoritat de l'església i l'estat. Entre els seus principals exponents trobem figures com Denis Diderot i Jean-Jacques Rousseau.

La Il·lustració a Alemanya: Tot i que la Il·lustració va tenir el seu epicentre a França, també va tenir repercussions significatives a Alemanya. El lema "Sapere aude!" (Atreveix-te a saber!) va ser utilitzat pel filòsof Immanuel Kant per resumir l'esperit de la Il·lustració a Alemanya. Kant va argumentar que la Il·lustració consisteix en l'ús públic i autònom de la raó, instant les persones a alliberar-se de la tutela de l'autoritat i a pensar per elles mateixes.

Jean-Jacques Rousseau

Jean-Jacques Rousseau va ser un dels filòsofs més influents de la Il·lustració, encara que el seu pensament també es diferencia d'alguns dels seus contemporanis. A la seva obra més destacada, "El contracte social", Rousseau planteja la seva teoria del pacte social, argumentant que la societat es forma a través d'un contracte entre els individus, en el qual aquests renuncien a part de la seva llibertat natural a canvi de seguretat i ordre social. Rousseau emfatitza la importància de la voluntat general i la participació democràtica en la presa de decisions polítiques, i critica la desigualtat i la corrupció inherents a les estructures socials existents. Considera que l'home en l'estat de naturalesa és bo i lliure, amb amor a si mateix i pietat. La societat, la mateixa cultura, és la que corromp i acaba pervertint l'ésser humà. L'autèntica llibertat per Rousseau ve determinada pel pacte social. El pacte social és necessari per donar als individus una llibertat legítima, més plena, més renovada i més superior. En la democràcia hem d'estar representats cada un de nosaltres.

Kant: Teoria del Coneixement i Crítica de la Raó

De la mateixa manera que Copèrnic va transgredir la manera de veure el cosmos, Kant canvia el focus d'atenció de l'objecte que es coneix al subjecte que ordena o que estructura el coneixement. Teoria del coneixement: Matèria simple + Formes a priori: Espai, Temps.

Crítica: Kant s'embarca en una empresa filosòfica revolucionària en examinar els límits de la raó humana. El seu objectiu és determinar què podem conèixer amb certesa i què queda més enllà dels límits de la nostra entesa. Kant s'enfronta a preguntes fonamentals sobre la possibilitat mateixa del coneixement, com, per exemple, com podem estar segurs que les nostres percepcions reflecteixen la realitat tal com és? Hi ha límits intrínsecs al que la ment humana pot comprendre?

El "Gir Copernicà" de Kant: Idealisme Transcendental

Kant proposa un canvi radical en la manera com comprenem el coneixement i la realitat. En lloc de concebre que la ment s'ajusta passivament als objectes externs, com suggerien les teories empiristes, o que els objectes s'ajusten a les estructures de la ment, com argumentaven els racionalistes, Kant proposa que és la ment humana la que imposa formes i estructures a l'experiència. Aquest "gir copernicà" situa l'enfocament en el subjecte que coneix, destacant l'activitat cognitiva i la participació activa de la ment en la construcció del coneixement.

Universalitat de la Ciència: Judicis Sintètics a Priori

Kant introdueix el concepte de judicis sintètics a priori per abordar la qüestió de com és possible el coneixement científic. Aquests judicis són sintètics perquè afegeixen informació nova que no està continguda a les premisses, i són a priori perquè es basen en principis que són independents de l'experiència. Kant argumenta que aquests judicis són possibles gràcies a les formes a priori de la intuïció, com ara l'espai i el temps, que són condicions necessàries per a qualsevol experiència possible.

Estètica Transcendental: Espai i Temps

L'estètica transcendental (condicions sensibles del coneixement): Formes a priori: espai i temps. Kant sosté que l'espai i el temps són formes a priori de la intuïció sensible, és a dir, són estructures fonamentals de la nostra ment que precedeixen tota experiència. L'espai és la forma en què percebem l'extensió dels objectes al món extern, mentre que el temps és la forma en què percebem el flux i la successió dels esdeveniments.

Fenomen i Judicis Sintètics a Priori en Matemàtiques

Fenomen: material sensible més les formes a priori. Kant distingeix entre el fenomen, que és la realitat tal com apareix davant nostre, i el noümen, que és la realitat tal com és en si mateixa i que està més enllà de la nostra percepció. Els fenòmens són el resultat de la interacció entre el material sensible proporcionat per l'experiència i les formes a priori imposades per la ment.

Els judicis sintètics a priori de les matemàtiques: Kant argumenta que les matemàtiques són possibles perquè els seus principis es basen en les formes a priori de l'espai i el temps. Per exemple, les proposicions geomètriques són veritables a priori perquè es deriven de la intuïció pura de l'espai, i no depenen de l'experiència per validar-les.

L'Ètica de Kant: Imperatiu Categòric i Deure

Kant: Ètica: ètica formal, que és diferent de material. L'ètica formal es basa en la determinació pròpia de la voluntat i aquesta llei que la voluntat es dona a si mateixa, Kant l'anomena imperatiu categòric. També és una ètica que es basa en el deure, no en el que hem de fer, sinó com hem d'obrar. Les ètiques del deure són deontològiques. L'imperatiu categòric es pot definir de diferents maneres: "obra de tal manera que els teus actes es puguin prendre com a normes universals de conducta". Fa també una crítica a totes aquestes ètiques que són materials, ja que aquestes tenen un contingut definit. A més de ser materials són hipotètiques i Kant diu que no pot ser, que les ètiques han de ser categòriques. Tu mateix ets el que has d'actuar moralment, autonomia. Aquesta obligació moral no depèn de l'experiència, a priori, i ha de ser universal, ha de ser necessària perquè aspirem al fet que sigui universal. Tots els humans han d'actuar de la mateixa manera. Si tothom actués respectant la dignitat de les persones, assoliríem "el regne dels fins". Hem d'utilitzar a les persones com a fins en si mateixos. És una ètica del deure, que no importen tant les conseqüències, com el formalisme.

Concepció Moral Kantiana i les seves Crítiques

La concepció moral kantiana, basada en l'ètica deontològica, sosté que la moralitat es deriva del deure i la raó pràctica. Kant postula l'imperatiu categòric, que estableix que una acció és moral si la seva màxima pot ser universalitzada sense contradiccions. Destaca el respecte per la dignitat humana i l'autonomia moral on les persones actuen per convicció racional, no per coacció externa.

Crítica a la concepció moral Kantiana: Schopenhauer (XIX) i B. Russell (XX) li critiquen el concepte d'imperatiu categòric. Afirmen que es pot transformar en hipotètic. M. Scheler (XIX - XX) defensa que és possible una ètica material a priori, per exemple, el "valor", el qual es capta de forma intuïtiva. Aquesta ètica pot caure en un "solipsisme moral", si es tanca molt en el seu formalisme i deontologia. Exemple de la mentida, "jo mai mentiria", però i si has de mentir per salvar una persona?

L'Utilitarisme Anglès del Segle XIX: Bentham i Mill

J. Bentham

J. Bentham: Busca una filosofia reformista, és a dir que es pugui aplicar a la societat. Dissenya una institució penal amb els criteris utilitaristes, és a dir, el sistema penal, no ha d'augmentar el patiment del pres sinó que només s'ha d'aplicar en la mesura que el presoner no s'aprofiti del sistema. La finalitat d'aquest càstig, no és fer mal, sinó donar-li raons per no repetir la seva acció dolenta. Pels utilitaristes la felicitat és el bé màxim que aspira l'home. La felicitat s'identifica amb el plaer i la manca de patiment. Una acció moral la valorem amb un càlcul de felicitat. Bentham va intentar fer una valoració, una sèrie de punts per definir aquesta utilitat, aquest plaer. Utilitarisme de l'acte, Utilitarisme quantitatiu, Càlcul de felicitat.

J. S. Mill

J. S. Mill completa i amplia aquesta filosofia utilitarista de Bentham i li dona unes característiques diferents. Eleva aquest utilitarisme estricte de Bentham, perquè J. S. Mill valora més aspectes emocionals i humans dels individus i destaca per damunt de tot la llibertat de l'individu. Arriba a dues conclusions:

• No s'aconsegueix la felicitat buscant-la directament.
• La filosofia utilitarista s'ha d'ampliar amb la valoració de les emocions humanes.

Utilitarisme qualitatiu perquè defensa sobretot la qualitat dels plaers, s'han de triar, s'han d'evitar plaers més físics, però l'important és buscar plaers quantitativament superiors, intel·lectuals, culturals, que en definitiva ens formen i ens omplen, els hem de maximitzar.

J. Bentham i J. S. Mill: Plaers i Normes

J. Bentham: quina és la manera, com podem decidir quins plaers són els millors? J. S. Mill diu que a la societat hi ha d'haver un grup de persones expertes que han experimentat els plaers i són les que han de regir, dirigir i valorar quins plaers són superiors i quins no. Està convençut que en general les persones valoren aquests plaers superiors. És un utilitarisme de la norma, perquè s'acaba valorant aquelles normes que concorden amb el principi d'utilitat, és a dir, la major felicitat per al major nombre de persones possible. Hi ha normes que s'ajunten a aquest principi, com "has de dir la veritat", ja que representa un benefici per la majoria de la societat. Excepcions, quan la infracció de la norma suposa una cosa útil pel conjunt. Sempre la norma s'ha d'ajustar al criteri de màxima felicitat i si aquesta llei és bona per una gran majoria s'accepta. Aquest utilitarisme, a diferència del clàssic, és més altruista. Ja que és un gran defensor de la llibertat individual per sobre de tot, però també l'individu pot aportar i sacrificar-se pel bé de la comunitat.