La Il·lustració i el seu Impacte als Territoris Catalans

Enviado por Chuletator online y clasificado en Inglés

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,82 KB

La Il·lustració i els Territoris Catalans

Il·lustració: Moviment filosòfic, científic, intel·lectual i europeu. El racionalisme (tot coneixement s'ha de plantejar tenint en compte la raó) n'és un pilar fonamental. S'origina a Gran Bretanya i assoleix la plenitud a França. S'estén a la resta d'Europa a través de societats científicoliteràries, la premsa i la internacionalització de les edicions. El principi bàsic és l'atac frontal contra el criteri d'autoritat, l'especulació pura i qualsevol dogmatisme o rutina. L'objectiu és una societat més justa construïda sobre normes naturals, on tots els homes són iguals i lliures. Es busca una visió totalitzadora del saber, com demostra l'elaboració de l'Enciclopèdia, el primer resum del saber humà. Els valors principals són la llibertat, el progrés social i la tolerància. S’apliquen mètodes d’investigació empírics i el sentit crític, i es defensa la separació de poders i la teoria del contracte social (acceptar normes a canvi de drets). Es promou l'extensió de l'ensenyament a tothom i hi ha un extraordinari interès per les ciències i el progrés en el terreny tècnic. La teoria política va crear el principi del sobirà subordinat a la nació, transformant el súbdit en ciutadà. Figures clau: Montesquieu, Rousseau i Voltaire.

La Il·lustració als Territoris Catalans

Als territoris catalans, la situació es caracteritza per l'opressió cultural i l'absolutisme polític dels Borbons (després de la Guerra de Successió), deixant els Països Catalans al marge dels corrents il·lustrats, amb l'excepció de Menorca i el Rosselló. Al Principat de Catalunya, es creen universitats, però els autors prioritzen el castellà (com Antoni de Capmany i Gregori Mayans). Tot i això, alguns autors es mantenen fidels al català, com Baldavi Reixac (“Instruccions per l’ensenyança de minyons”) i Josep Pau Ballot (“Gramàtica i apologia de la llengua catalana”). En aquest context ideològic, es creen institucions importants:

  • Acadèmia de Bones Lletres (enfocada en la història catalana).
  • Junta de Comerç de Barcelona (dedicada a les ciències aplicades del capitalisme naixent).
  • Col·legi de Cirurgia de Barcelona (centrat en la medicina).

A les Balears, la influència va ser menor. Únicament la Societat Econòmica d’Amics del País assoleix certa esplendor a Menorca, on l'ocupació anglesa afavoreix la penetració del pensament il·lustrat. Joan Ramis i Ramis crea la Societat Maonesa de Cultura, que mantingué la vitalitat del català.

L'Art i la Literatura durant la Il·lustració

Es produeix una recuperació dels grans clàssics, buscant harmonia, serenor i utilitat educativa de l’art. S’imposa la versemblança i la contenció dels sentiments. Hi ha una presència destacada de l’erudició, la crítica i la didàctica. La crítica, el racionalisme, la il·lustració i la revaloració d’antigues obres caracteritzen el moviment. Gèneres típics: tragèdia de tema clàssic, comèdia de caràcters, poesia pastoral, sàtira i faula didàctica.

La Producció Literària als Territoris Catalans

Als territoris catalans, per efectes del centralisme borbònic, molts autors produeixen en castellà, especialment obres erudites i científiques, més que pròpiament literàries. Hi ha obres en català, però són esporàdiques i amb interferències del barroc. Menorca, integrada en l’estat anglès, reconeix oficialitat al català i gaudeix d'una considerable prosperitat econòmica gràcies a la burgesia mercantil del port. Es crea la Societat Maonesa de Cultura. Autors destacats: Soler i Sans, Vicenç Albertí...

Entradas relacionadas: