La Il·lustració: Idees, Fases i Figures Clau del Segle XVIII

Definició de la Il·lustració: Sortida de la Minoria

• Sortida de l'home de la seva "minoria d'edat autoculpable" (Kant: "Sapere aude" – Atreveix-te a saber).
• Pensar per un mateix esdevé primordial.

Característiques Clau de la Il·lustració

• Raó i Explicació Racional

  Comprendre el món via raó i filosofia empírica. Món comprensible i cognoscible per la raó.

• Crítica a la Religió Organitzada

  Postura crítica vers religions organitzades i integrisme; pro-secularització. (Ex: Holbach, Voltaire).

• Idea de Progrés Humà

  Concepte de progrés humà; felicitat com a objectiu assolible. Visió optimista de l'evolució humana.

• Reforma Social i Política

  • Defensa dels drets humans, separació de poders, abolició de la tortura i la pena de mort.
  • Compromís pel canvi i crítica del passat/tradició.
  • Moviments contra l'absolutisme.
  • Inici del projecte "Enciclopèdia".

Fases i Cronologia de la Il·lustració

• Inicis (1685-1723)

  Sorgiment dels "lliurepensadors". Influència de l'empirisme (Bacon, Locke) i el racionalisme (Descartes). Focus en la vida, la política, la ciència; menyspreu per l'Edat Mitjana. Grècia i Roma com a models. Lligat al capitalisme d'impremta i l'opinió pública.

• Consolidació (1723-1750)

  Inicis de l'Enciclopèdia. Èmfasi en la intervenció política i el reformisme (Àustria, Prússia). Hume (Gran Bretanya) estudia la naturalesa humana. Cameralisme (escoles formen consellers/funcionaris).

• Triomf i Autocrítica (1750-1774)

  Autors encarnen el moviment però inicien la crítica (ex: Rousseau). Figures destacades: Diderot, Rousseau. Expansió britànica/russa; rivalitat Àustria/Prússia. La Il·lustració francesa més oberta (Mme. Pompadour). Il·lustració escocesa (Hume, Adam Smith, Thomas Reid – escola del "sentit comú"). Voltaire destacat.

• Era de les Revolucions (1774-1789)

  Marcada per la Revolució Americana i els prolegòmens de la Revolució Francesa. Ministres francesos actius (Necker, Turgot).

• Última Etapa (1789-1804/06)

  Expansió de les idees il·lustrades (ex: era napoleònica).

Kant i la Il·lustració: Conceptes Clau

• Definició: Sortida de l'home d'una minoria d'edat autoculpable.

• Ús Públic de la Raó

  Ha de ser lliure, il·limitat; permet dirigir-se a l'opinió pública. Llibertat essencial.

• Ús Privat de la Raó

  Pot restringir-se per deures cívics/professionals (responsabilitat civil).
• Època "d'il·lustració" (procés en marxa), no "època il·lustrada".
• Invenció del dret internacional modern: visió cosmopolita, pau perpètua vers les guerres. Republicà i antiabsolutista.

El Despotisme Il·lustrat: El Rei Filòsof

• Forma de monarquia on els governants adopten ideals il·lustrats.

• Característiques del Despotisme Il·lustrat

  Centralització administrativa/burocratització, reorganització fiscal, codificació de lleis, incentivació de l'economia, promoció de la cultura/educació, intervenció estatal. Reformes humanistes (abolició de la pena de mort/tortura – influència de Beccaria). Monarques busquen la secularització, superar la idea de providència divina.

Figures Clau del Despotisme Il·lustrat

• Federic II "El Gran" (Prússia)

  • Objectiu: Prússia = gran potència. Influència de la cultura francesa (escriu en francès).
  • Centralitza el poder; guerres vers Àustria (invasió de Silèsia, Guerra dels Set Anys).

  • Reformes de Frederic II

    Modernització administrativa, desenvolupament econòmic (agricultura, indústria). Reducció de privilegis feudals, abolició de la servitud a les terres reials. Tolerància religiosa, llibertat de culte. Educació primària obligatòria. Exèrcit central (nobles oficials, pagesos soldats). Promou la patata, la indústria de la seda; aboleix la tortura. Contradicció entre teoria i pràctica (raó d'estat).

• Catalina II (Rússia)

  • Origen alemany; influència de la cultura francesa. Usa la Il·lustració per justificar polítiques centralitzadores/imperials.

  • Reformes de Catalina II

    Església Ortodoxa més dependent de l'estat; reformes administratives centralitzadores. Sorgiment de la "intelligentsia". Rebel·lió de Pugatxov (revolta pagesa). Nou codi civil de 1767 (mesures modernitzadores clau suprimides). Esforços per modernitzar l'economia, liberalitzar el comerç.

Context Social i Opinió Pública a la Il·lustració

• Pagesos

  Ja escrivien al segle XVII; reflectien les dures condicions de vida i la mentalitat de l'època.

• Treballadors i Artesans

  La "Gran Matança de Gats" (R. Darnton) il·lustra la difícil situació dels tallers/manufactures. La matança = pretext de protesta vers els amos i la destrucció de privilegis.

• Burgesia

  Classe mitjana (rendistes, no capitalistes industrials). No busca derrocar l'Antic Règim, sinó reflectir-lo; valora la noblesa. "Consciència de classe" (entén la seva posició, no aspira a un canvi de l'ordre fonamental). Insolidària amb el Tercer Estat, menysprea la força de treball.

• Mercat Cultural i Opinió Pública

  Auge del públic lector i del mercat cultural (diaris). Alt nivell de censura.

• Intel·lectuals

  Impulsors de la Il·lustració. Arxius policials revelen vides i vigilància (ex: Diderot).

Rousseau: La Veu Crítica de la Il·lustració

• Posicionat contra molts companys il·lustrats.
• Argumenta: la cultura i la societat corrompen la naturalesa humana.
• Percep contradiccions dins del moviment de la Il·lustració.

Conflictes Bèl·lics Rellevants de la Il·lustració

• Guerra contra Àustria / Invasió de Silèsia (1740)

  Frederic II (Prússia) envaeix Silèsia (Àustria). Moviment estratègic prussià per a l'annexió.

• Guerra dels Set Anys (1756-1763)

  Gran conflicte internacional. Prússia (Frederic II) defensa el control de Silèsia.