La Il·lustració i la filosofia de Plató: context i sofistes

La Il·lustració i la filosofia de Plató

1. Marc històric

• s. V aC
• S'inicia un període de guerra entre perses i grecs (guerres mèdiques).
• Algunes polis de Grècia eren resistents (Esparta) i Atenes va tenir un paper destacat a les guerres.

Pericles: polític i militar que va dirigir els atenencs.

Grècia guanya la guerra i Pericles i Atenes destaquen pel seu pes. Sorgeix una època de resplendor amb Pericles al comandament i Atenes com a polis dominant: època d'il·lustració.

El sistema de democràcia es fa més fort a Atenes. Es fan reformes perquè cada vegada més sectors de la població puguin participar en la política; els que van participar a la guerra i van defensar la polis reclamen més participació política.

Cada cop té més importància el diàleg i l'assemblea a l'àgora (Ekklesia).

A la llarga es detecten injustícies i massa dominis, fet que provoca enfrontaments: la Lliga d'Atenes contra la Lliga del Peloponnès (amb la victòria d'Esparta).

Lliga: conjunt de polis que s'agrupen per defensar-se o atacar.

A Esparta hi ha aristocràcia, no democràcia; es preparava els joves des de petits per ser guerrers i els que tenien discapacitats no es consideraven aptes per a l'exèrcit.

Amb la victòria d'Esparta sobre Atenes s'implanta una aristocràcia (govern dels trenta tirans), que dura un any, ja que un general (Trasímul) organitza una revolta amb èxit i es restaura la democràcia.

2. Els sofistes

Conjunt de savis i pensadors, sovint estrangers, que arribaren a Atenes i compartiren temes de reflexió, principalment l'ètic-polític, i els seus punts de vista. Gràcies als seus amplis coneixements i a l'experiència de viatjar molt, es guanyaven la vida llogant locals i donant classes. Van destacar per ensenyar els atenencs a expressar-se de manera convincent i a redactar arguments; això va contribuir a consolidar la democràcia.

Es va deixar enrere l'estudi exclusiu de la physis per abordar l'ètica política; creien que no es podia aconseguir la veritat absoluta (escepticisme), però sí veritats relatives al context i a la situació atenenca. No hi ha valors morals ni lleis eternes: aquestes són creades per l'ésser humà i no per Déus, per la qual cosa es poden modificar i queden allunyades de les lleis de la naturalesa.

Els seus dos corrents van ser crítics amb la tradició atenenca:

• 1a etapa sofista: arriben en l'època d'esplendor d'Atenes i, per tant, buscaven ensenyar amb la intenció de millorar la polis. Van considerar que el nomos (les lleis) serveix per millorar la naturalesa humana i que es pot establir una harmonia entre els dos tipus de normes, ja que faciliten la convivència entre humans.
• 2a etapa sofista: arriben en l'època de decadència atenenca i buscaven ensenyar els seus clients a aconseguir l'èxit personal a l'assemblea política; no busquen millorar la polis sinó l'èxit individual, si cal amb discursos falsos (fal·làcies). Per a ells, el nomos no afavoreix la naturalesa humana, sinó que la reprimeix.

Perspectiva d'Antifont: per naturalesa, els humans neixen iguals i el nomos només ha servit per establir desigualtats i jerarquies entre ells.

Perspectiva de Cal·licles: per naturalesa, els humans neixen desiguals i el nomos només serveix per equiparar aquestes desigualtats i reprimir els més forts.