La Il·lustració a Espanya i les Reformes de Carles III

Ciencias sociales4,03 KB

La Il·lustració a Espanya: Context i Pensadors Clau

La Il·lustració a Espanya va ser un procés lent a causa de diversos factors:

  • L'absència de grups burgesos consolidats.
  • El conservadorisme dels mitjans intel·lectuals universitaris.
  • El gran pes de l'Església.
  • La inexistència de classes socials capaces d'entendre les teories dels nous filòsofs.

Entre 1750 i 1760, van aparèixer figures destacades com Aranda, Benito Jerónimo Feijoo i Gaspar Melchor de Jovellanos, pensadors il·lustrats espanyols que van fer de l'educació un objectiu prioritari. Aquests intel·lectuals van criticar les ordres religioses i els estaments privilegiats, defensant un ensenyament obligatori per a ambdós sexes. Eren conscients que l'endarreriment del país es devia a la pervivència del predomini de la propietat nobiliària i eclesiàstica, l'excessiu control sobre les activitats econòmiques i el desconeixement de noves tècniques.

El Despotisme Il·lustrat de Carles III: Reformes i Limitacions

Carles III va entrar en contacte amb les idees il·lustrades i es va mostrar partidari de seguir algunes de les idees de progrés. No obstant això, les limitacions del seu regnat van ser la incapacitat de canviar la monarquia absoluta i l'oposició dels sectors conservadors. Malgrat aquestes restriccions, va dur a terme una sèrie de reformes significatives:

1. Reformes Socials

  • Es van declarar honestes totes les professions per estimular l'interès de les classes altes per les activitats productives.

2. Reformes Religioses

  • Carles III fou un monarca regalista, és a dir, defensava el poder reial per davant de l'Església. Això li atorgava el dret de nomenar els càrrecs eclesiàstics, controlar la Inquisició i fundar monestirs.
  • El 1767, va expulsar els jesuïtes d'Espanya.

3. Reformes Econòmiques

  • Es van limitar els privilegis de la Mesta, que perjudicava els ramaders.
  • En l'agricultura, es va recolzar la proposta d'Olavide de colonitzar noves terres, com les de Sierra Morena.
  • Es va impulsar i projectar la reforma agrària per augmentar el nombre de propietaris i d'arrendataris. Gaspar Melchor de Jovellanos fou l'encarregat d'informar sobre l'"Expedient de la Llei Agrària", que implicava transformar el poder dels privilegiats. No obstant això, enfrontar-se amb la noblesa hauria suposat destruir les bases de desigualtat civil, i per això la reforma mai no va ser aprovada.
  • Es va promoure la llibertat de preus i de circulació per a tots els cereals.
  • Es va establir la llibertat de comerç amb les Índies per a tots els ports.
  • Es van suprimir els sistemes de control dels gremis i es va permetre la llibertat per exercir qualsevol ofici sense haver de superar l'examen del gremi.
  • Es van fixar aranzels per defensar la indústria nacional de la competència exterior.

4. Altres Reformes

  • Estabilització i moderació de la política impositiva.
  • Aprovació de projectes per al sanejament de les ciutats.
  • Millora de la xarxa de carreteres.
  • Projectes per al progrés de la instrucció pública.
  • Limitació del nepotisme (endoll).

Societat i Economia al Segle XVIII Espanyol

Durant el segle XVIII a Espanya, es van observar les següents característiques:

  • Demografia: Creixement poblacional.
  • Societat Estamental: Predomini de la noblesa i el clergat, amb l'emergència d'una burgesia incipient.
  • Economia:
    • Agricultura com a base principal.
    • Desenvolupament de tallers artesanals i manufactures.
    • Comerç interior en expansió.
    • Comerç exterior amb Europa i, especialment, amb Amèrica (les Índies).

Descargar

PDF Word HTML