La Il·lustració i l'Antic Règim: Raó vs. Tradició
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,49 KB
La Il·lustració: El Segle de les Llums
La Il·lustració va ser un corrent filosòfic, literari, polític i social del segle XVIII. Els il·lustrats creien que mitjançant la raó i la ciència se superaria la superstició, per això va ser conegut com el segle de les llums. Aquesta manera de pensar va ser acceptada per la burgesia i anava en contra de la societat de l'Antic Règim. El seu origen es troba a Gran Bretanya i es va difondre a Europa, Amèrica i, sobretot, a França.
John Locke i la Il·lustració
Un dels il·lustrats més importants va ser John Locke. L'Enciclopèdia, obra publicada en francès, va recollir tots els coneixements humans de l'època.
Característiques de la Il·lustració
- Racionalisme: S'explicava tot mitjançant la raó i es rebutjava tot el que no fos raó (supersticions i religió).
- Educació: Per evitar la ignorància, s'havia d'educar la població.
- Progrés: Capacitat d'avançar que té la societat.
- Felicitat: Per tenir felicitat s'havia de tenir llibertat i igualtat jurídica.
- Deisme: La raó necessita creure en Déu per explicar l'univers.
- Bondat: L'ésser humà és bo per naturalesa.
Principals Filòsofs de la Il·lustració
- John Locke: Fundador del moviment il·lustrat i va influenciar altres filòsofs.
- Montesquieu: El poder no podia estar concentrat en una persona o institució, s'havia de dividir en legislatiu, executiu i judicial.
- Voltaire: Màxim representant del moviment, anava en contra de la ignorància i la intolerància. Era partidari de la separació de poders.
- Rousseau: Defensava que tots els ciutadans poguessin arribar a un acord.
El Despotisme Il·lustrat
El despotisme il·lustrat va ser un sistema polític absolutista influït per la Il·lustració. Els monarques van entendre que s'havien de preocupar més pel poble i van reformar les estructures de l'estat. El seu lema era: "Tot per al poble, però sense el poble", que significa que els governants prenien mesures per al poble sense demanar-li la seva opinió.
Gràcies al despotisme il·lustrat, van millorar les condicions de vida dels ciutadans i l'educació, es va modernitzar la societat i l'economia, i es van dur a terme grans plans urbanístics a les capitals europees. No obstant això, el despotisme il·lustrat va fracassar perquè sense canviar la societat estamental (lleis) no podien reformar l'estat.
L'Antic Règim
L'Antic Règim és una societat que prové del feudalisme, durant l'Edat Moderna a l'Europa occidental. És el sistema econòmic, polític, social i cultural que va existir a Europa des del segle XVI al segle XVIII, abans de l'època contemporània i la Revolució Francesa.
Característiques de l'Antic Règim
Model Demogràfic: Taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, provocaven un creixement de la població molt baix. Molts nens morien abans d'arribar a l'any de vida i l'esperança de vida era baixa a causa de la falta d'higiene, medicina, epidèmies, guerres i fam. Durant la segona meitat del segle XVIII, la població va començar a créixer gràcies a les millores sanitàries, l'alimentació i la medicina. Edward Jenner va descobrir la vacuna contra la verola.
Economia Agrària: Economia rural basada en la riquesa de la terra i l'estructura feudal. Agricultura de subsistència (policultiu), amb pocs excedents destinats als mercats locals.
Indústria Urbana: Artesanal, controlada pels gremis. No s'utilitzaven màquines.
A les zones rurals es va desenvolupar el putting-out system, un mètode de producció agrària i tèxtil que els camperols feien els mesos que no treballaven al camp. També van sorgir les manufactures, tallers amb molts treballadors dedicats a la producció de luxe.
Activitats Comercials: Poderosa burgesia comercial enriquida gràcies a la demanda de productes artesanals i industrials. Va sorgir un nou sistema econòmic: el capitalisme.
Societat Estamental: Dividida en dos estaments per naixement: privilegiats (rei, noblesa i clergat) i no privilegiats (burgesos, pagesos i població marginal). Els privilegiats no pagaven impostos directes i tenien càrrecs exclusius.