La Il·lustració al Segle XVIII: Raó, Progrés i Crítica a l'Absolutisme

La Il·lustració: Definició i Context Històric (S. XVIII)

Moviment intel·lectual i cultural (herència directa de l’evolució prèvia del racionalisme i de l’empirisme durant el segle XVII), amb repercussions i forta influència en la filosofia, la política, la societat, l’economia i la investigació cientificotècnica que es va desenvolupar al llarg del segle XVIII per bona part d’Europa i, per extensió, també pels àmbits colonials respectius.

La Fe en la Raó i el Mètode Experimental

Els il·lustrats tenien una extraordinària fe en el progrés científic i tecnològic i en les possibilitats de l’home per dominar i transformar el món a través del desenvolupament del mètode experimental en les seves investigacions, estudis i projectes. Per tant, exaltaren la capacitat de la raó per descobrir les lleis naturals que regien el món.

Principis Fonamentals de la Il·lustració

La Il·lustració, essencialment, perseguia els següents objectius:

1. Perseguia una reforma gradual i progressiva de la societat mitjançant la universalitat de la instrucció i de la difusió del coneixement científic i tècnic.
2. Defensava l’existència d’una sèrie de drets naturals inalienables que ja eren presents en l'home des del seu naixement.
3. Criticava la intolerància religiosa, ja que, de fet, rebutjava tota creença que no tingués una lògica científica i que no es fonamentés en una concepció naturalista de l’existència. D'ací que gairebé tots els il·lustrats fossin formalment deistes i s’apartessin de l’ortodòxia cristiana.
4. Confiava que l’esperit crític i racional que animava els descobriments científics i les innovacions tècniques demostrarien al poble tant la inconsistència dogmàtica de la societat del seu temps com la injustícia política i l'absurditat de l’Absolutisme Monàrquic.

Impacte Social i Crítica a l'Antic Règim

Els plantejaments i les propostes de la Il·lustració calaren molt aviat entre una burgesia mercantil desitjosa d’accedir al poder, participar en les tasques de governació i, lògicament, formar part del grup dirigent que controlava l’Estat. El que és encara més important, potenciaren una crítica imparable i demolidora contra la societat i les creences tradicionals que sustentaven l’Antic Règim.

El Despotisme Il·lustrat i les Limitacions

Al segle XVIII, els ideals il·lustrats no es van complir al final, i tan sols sota la protecció i l'empara del mateix sistema social que tant criticaven (l’Antic Règim) i del mateix règim polític al qual atacaven (l’Absolutisme Monàrquic) es van poder dur a terme aquells programes reformistes proposats.

L’Absolutisme Monàrquic només va deixar fer aquelles coses imprescindibles per a l’obtenció de certa millora econòmica i progrés social que no atemptessin contra la seva organització estructural (el Despotisme Il·lustrat), però no va poder impedir que la difusió dels ideals il·lustrats es propagués per tot arreu, contenint el germen de la seva pròpia destrucció.