Il·luminació en Jardineria: Tipus, Tècniques i Consells

Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,38 KB

Tipus d'Il·luminació en Jardineria

Existeixen quatre tipus d'il·luminació fonamentals:

  • Funcional: Permet anar d'un lloc a un altre.
  • De protecció: Llums per evitar caure a una piscina o relliscar en un talús.
  • De seguretat: Des del punt de vista dels robatoris.
  • Decorativa/estètica: Opcional. Pot combinar-se amb la resta, potencia un espai.

Cal tenir en compte el color de la llum en il·luminar. Generalment són blanques i grogues. No s'ha d'il·luminar excessivament. Consulteu les normatives dels municipis. Justifiqueu la il·luminació de nit per seguretat. Atenció amb les plantes amb llum a prop, ja que la fotosíntesi i la floració d'algunes plantes pot variar. Tingueu en compte la contaminació lumínica, en general n'hi ha molta. Es malgasta electricitat perquè no s'il·lumina cap lloc concret, es perd en l'aire.

Disseny = bellesa i duració. És important comprar bombetes halògenes, ja que gasten menys. Hi ha làmpades que treballen amb el cicle lunar. El 80% de tot el que arriba és a través de la vista.

Tècniques d'Il·luminació en Jardins

  • Efecte de mirall negre: No està compensada la llum exterior i interior, és a dir, hi ha un mal posicionament d'aquesta. *El verd embruta, el vermell canvia molt el color del voltant i el tricolor és molt estrafolari.
  • Ombrejat: S'il·lumina directament un objecte o una planta i crea ombres sobre la paret posterior. L'efecte varia segons la proximitat, el posicionament i la intensitat de la làmpara. S'usen reflectors, llums de sòl, encastables...
  • Siluetejat o contornejat: Ressalta la silueta o el contorn. Amb una paret al darrere, s'il·lumina la part posterior de l'objecte. L'arbre queda en penombra.
  • Il·luminació descendent (downlighting): Per a llocs on es desenvolupen activitats nocturnes. Va cap avall, redueix ombres. Il·luminació confortable. Llum que provoca seguretat i protecció. Ex: focus en qualsevol direcció, majoritàriament cap avall. Làmpades variades.
  • Il·luminació creuada: La llum no se suma (60+60 no és igual a 120). Llum zenital.
  • Il·luminació ascendent (up lighting): De baix cap a dalt. Il·luminació que ressalta en un jardí perquè no estem acostumats que vingui des del terra.
  • Èmfasi (il·luminació decorativa): Il·lumina un element del jardí de forma intensa per ressaltar-lo.
  • Efecte llum de lluna (moonlighting): Llum suau. A l'interior dels arbres, la llum es filtra i crea ombres.
  • Il·luminació sota l'aigua: Hi ha una normativa molt estricta per a llums sota l'aigua. Cal tenir en compte funcions pràctiques per al manteniment de les llums. Aigua neta per guanyar en intensitat i claredat. Jugar amb els colors de les llums per cridar l'atenció i decorar.
  • Efecte mirall: Il·luminar un element per reflectir-lo a l'aigua.
  • Il·luminació de camins (pathlighting): Il·luminació per protecció, per no caure. Il·luminar zones de pas (camins, escales), piscines. Ex: llums de sobremur.
  • Il·luminació textural: Es posa a tocar de l'element que volem ressaltar. Controlar la intensitat.

*Làmpades solars: solució per a quan no podem fer una instal·lació amb bateria solar.

Tipus de Làmpades

Semipúbliques, projectors, fanals, aplics, encastables de sostre, penjants, plafons de sostre, plafons de paret, il·luminació interior, encastables de paret, sobremurs, senyalització LED, piquetes, balises, encastables de sòl i projectors submergibles.

Tipus de Superfícies en Jardineria

Paviment continu de formigó o resina, llamborda belga, pissarra, maó de cistelleria, pedra de pedrera i barreja de totxo i marbre. És important el tractament donat al terra, ja que pot ajudar a vincular l'interior amb l'exterior amb la utilització de superfícies similars. Els jardins han de ser decoratius, però també tenir una funció pràctica; els camins han d'estar molt ben planificats. Hem de valorar la funció i l'ús, però també l'amplada, la forma, el material, el color i la textura; això influirà en la percepció de l'espai.

L'ús de formes corbes donarà un sentit de moviment al jardí, farà que el jardí sembli més gran. Utilitzant unes llambordes corbes s'afegirà un element d'interès i sensació d'espai. Els camins són línies de tensió, condueixen la vista. Podem buscar col·locar-los de manera que s'accentuï algun espai o direcció o, per contra, ocultar o dissimular.

Les Orquídies: Varietats i Cura

Les orquídies formen una de les famílies més extenses del regne vegetal. Actualment estan classificades unes 80.000 espècies, 800 gèneres terrestres o epífits i milers d'híbrids que es reparteixen per tot el planeta exceptuant les zones àrtiques. Les orquídies s'han adaptat a desenvolupar-se en diferents espais. Les podem classificar en sapròfites, litòfites, terrestres i epífites.

  • Orquídies sapròfites: Ex: Cephalanthera damasonium. Plantes sense clorofil·la, no realitzen la fotosíntesi i s'alimenten d'organismes o matèria orgànica en descomposició, sempre associades a un fong. S'han adaptat a la foscor dels boscos.
  • Orquídies litòfites o rupícoles: Ex: Laelia crispata. Les plantes creixen sobre terreny rocós i en condicions extremes. Molts cops es desenvolupen amb les arrels sota la molsa que cobreix la roca que colonitzen.
  • Orquídies terrestres: Ex: Bletia purpurea. El creixement es dona al sòl, amb un sistema radicular en forma de tubercles, rizomes, pseudobulbs o arrels molt fines.
  • Orquídies epífites: Ex: Cattleya sp. Es donen principalment en les zones tropicals i subtropicals, en zones molt denses. El creixement és a les copes dels arbres. Les plantes s'alimenten dels detritus acumulats a les branques (excrements d'ocells...).

Moltes plantes epífites presenten pseudobulbs, que són en realitat tiges gruixudes. Això és degut al fet que acumulen aigua i nutrients que ajuden a la planta en èpoques dolentes. Les fulles surten d'ells.

Entradas relacionadas: