Il·luminació, Color i Història de la Fotografia: Guia Completa

Il·luminació i Color en Fotografia

Il·luminació Dura

Il·luminació dura: És direccional, serveix per destacar les formes i els contorns de les persones i objectes. Produeix un fort contrast. S’aconsegueix utilitzant una potent il·luminació principal amb una feble il·luminació de farciment. Les persones poden aparèixer amb una imatge amenaçadora amb aquest tipus d’il·luminació.

Colors i Temperatura de Color

Colors: Cada tipus de llum té una temperatura de color determinada. Per adaptar la càmera a la temperatura de color de l’ambient cal fer un balanç de blancs, mitjançant el qual s’indica a la càmera quin és el color blanc. (ex.: posta de sol = temperatura de color baixa, to vermellós). Tonalitat (diferencien un color d’un altre), saturació (representa la força del color, el seu grau de puresa o mescla amb el blanc), lluminositat (capacitat que té un color per reflectir la llum).

Colors Càlids

Càlids: Excitants i estimulants. Els espais amb colors càlids semblen més grans, propers, pesats.

• Blanc: Color de la llum i la claredat. Neteja, puresa, pau, calma.
• Groc: Color del sol, crida l’atenció per la seva brillantor. Alegria, vitalitat, diversió. Riquesa.
• Taronja: Ambient familiar i de confort o per senyalitzar perills i cridar l’atenció.
• Vermell: Color de la sang i el foc. Acció, coratge, passió, dinamisme. Sensacions d’excitació, agressivitat i moviment. Crida l’atenció i indica perill.

Colors Freds

Freds: Resulten sedants. Els espais amb colors freds semblen més petits i llunyans.

• Verd: Color de la natura, relaxant. Esperança, salut, vitalitat, seguretat.
• Blau: Color del cel i el mar. Grandiositat, autoritat, lleialtat, dignitat, l’infinit. Si és clar relaxa i proporciona frescor, seguretat i confiança. Quan és fosc és trist.
• Violeta: Elegància i luxe.
• Gris: Neutre, metàl·lic. Manca de color, tristesa, pobresa.
• Negre: Misteri, ignorància, por, soledat, foscor, mort. Poder, domini, elegància.

Història de la Fotografia

Primers Referents

Les primeres fotografies es van realitzar a l’estudi del fotògraf (retrats i natures mortes) o a l’exterior (paisatges, aparició de la fotografia de reportatge).

El Retrat Fotogràfic

Retrat: Amb la fotografia, la tradició de fer-se un retrat es va abaratir considerablement. Van aparèixer retratistes comercials, i d’altres artístics. Un d’ells era Nadar, que va fer retrats a intel·lectuals de París. El pintor escocès David Octavius Hill va utilitzar el calotip per fer retrats amb aires artístics.

El Reportatge Fotogràfic

Reportatge: Mathew Brady va realitzar milers de fotografies dels camps de batalla durant la guerra de la independència nord-americana. El francès Désiré Charnay va fer reportatges de les ruïnes Maies el 1857, amb una documentació detallada sobre els seus descobriments arqueològics. El 1860, Francis Bedford va fotografiar l’Orient Mitjà. Samuel Bourne va fer unes 900 fotos de l’Himàlaia en tres viatges (1863-1866). El 1860 Francis Frith va treballar a Egipte fent fotografies que avui representen un testimoni valuós i útil als arqueòlegs.

Moviments Fotogràfics

Reportatge amb Concepció Innovadora

Reportatge amb concepció innovadora: Entre 1905 i 1910 Lewis Wickes Hine va enregistrar el món del treball infantil i dels més pobres i oprimits. A França Eugène Atget va fer un tipus d’imatges que es troben entre el reportatge i la fotografia artística (1898-1927).

Pictorialisme

Pictorialisme: Present a Europa i EEUU entre 1880 i 1ªGM. Volia aconseguir imatges de qualitat artística amb la tècnica fotogràfica. Edward Steichen va ser un dels principals representants, que posteriorment va formar part de Photo-Secesion. Les fotografies de Gertrude Käsebier eren anomenades per Alfred Stieglitz “realitat artística”.