Ilíada i Odissea: Les Obres Mestres Èpiques d'Homer

La Ilíada: L'Èpica Guerra de Troia

L'obra mestra d'Homer, la Ilíada, narra una de les guerres més significatives de tots els temps: la Guerra de Troia. L'origen del conflicte es remunta al rapte d'Helena, esposa de Menelau, rei d'Esparta, per part de París, príncep de Troia, qui la va portar a la seva ciutat.

Davant d'aquest fet, Agamèmnon, germà de Menelau, va convocar tots els reis grecs a una reunió per comunicar-los que el seu poble havia estat insultat per un furt semblant. Com a resultat, es va enviar una expedició de guerrers que va durar deu anys.

Les trobades entre grecs i troians van ser sagnants. No obstant això, al novè any de la guerra, va esclatar un violent enfrontament entre Agamèmnon i Aquil·les. Els troians, aprofitant la divisió entre els grecs, van envair el campament enemic sota la direcció d'Hèctor, qui va matar Pàtrocle, gran amic d'Aquil·les. En tenir coneixement d'aquest esdeveniment, Aquil·les es va retirar de la guerra.

Aquil·les va tornar al camp de batalla per venjar la mort del seu amic. Va matar Hèctor i es va negar a retornar el cadàver als troians. L'ancià rei Príam va suplicar a Aquil·les, oferint-li un botí d'or pel cadàver del seu fill.

Finalment, els grecs van utilitzar un gran cavall de fusta per entrar a la ciutat de Troia. Aquest cavall era immens i contenia una gran quantitat de guerrers. Els troians, sorpresos per la magnitud del cavall, van permetre la seva entrada a la ciutat. Per a la seva sorpresa, després d'obrir el cavall, en van sortir molts guerrers que van devastar la ciutat, guanyant així la guerra.

L'Odissea: El Viatge de Retorn d'Odisseu

Atena informa Zeus del seu desig que Odisseu torni a Ítaca, la seva ciutat, on encara l'esperen la seva esposa Penèlope i el seu fill Telèmac. Zeus la tranquil·litza, assegurant-li que Odisseu tornarà, però que abans haurà de superar les proves que Posidó li ha preparat per venjar-se.

En aquests moments, Odisseu es troba a l'illa d'Ogígia amb Calipso. Ja fa set anys que hi és i encara desitja tornar a casa.

Atena decideix dirigir-se a Ítaca, transformada en Mentes, rei dels Tafis. Telèmac, en veure-la, li ofereix menjar i beure i s'asseu al seu costat per parlar. Telèmac li pregunta qui és, i Atena, a més a més, li diu que no es rendeixi, que el seu pare és viu i, en aquests moments, està retingut en una illa per uns homes cruels i salvatges que el detenen contra la seva voluntat.

Telèmac li explica que la multitud d'homes que hi ha al seu casal són pretendents de Penèlope, reina d'Ítaca, ja que creuen que Odisseu és mort i que Ítaca necessita un nou rei. Mentre esperen, els pretendents s'allotgen a casa seva, on devoren, beuen i s'entretenen amb música, dones i jocs.

Finalment, Atena li aconsella que l'endemà convoqui una reunió amb els herois aqueus, que ordeni als pretendents que marxin del casal i que digui a la seva mare que torni amb el seu pare. Telèmac ha de marxar a buscar notícies del seu pare: primerament, ha d'anar a Pilos i parlar amb Nèstor; després, ha d'anar a Esparta i parlar amb Menelau. Durant el viatge, si sent dir que el seu pare és viu i que és de camí de tornada, ha d'esperar un any més. Però, si s'assabenta que ha mort, ha de tornar a Ítaca, fer-li exèquies fúnebres i lliurar la seva mare a un marit.

Després del bon consell, Atena marxa cel amunt amb una au, i així Telèmac s'adona que Mentes, en realitat, és la deïtat Atena.

Aleshores, un aede es posa a cantar, i enmig del seu cant, Penèlope baixa a la cambra i fa tallar el cant sobre el trist retorn dels aqueus de Troia, el qual li feia recordar l'home que encara esperava, el seu marit Odisseu.

Telèmac demana a la seva mare que torni a la seva cambra perquè ha de parlar amb els pretendents. Quan Penèlope ha marxat, Telèmac parla amb els pretendents i els demana que tornin a casa seva, cosa que fan.