Ilerda i Horaci: Un Viatge per la Història i la Literatura Clàssica

Ilerda: Orígens i Importància Estratègica

Els Inicis de la Ciutat de Lleida

El nom llatí de la ciutat era Ilerda. La inscripció romana del bronze d’Ascoli, de l’any 89 aC, conté el registre més antic de la denominació Ilerdenses.

Els orígens de la ciutat de Lleida es remunten a l’època ibèrica, ja que s’identifica amb la Iltirta que apareix com a capital de la tribu ibera dels ilergets en monedes ibèriques trobades al Turó de la Seu Vella.

Tot i que les restes romanes més antigues són de finals del segle II aC, la ciutat va ser fundada, probablement, a l’inici del segle I aC. August li atorgà el títol de municipium i va ser monumentalitzada.

Posició Estratègica i Desenvolupament

La seva situació era especialment estratègica, ja que se situava en un encreuament de camins i constituïa un lloc de pas i connexió entre la costa i l’interior de la península. Tenia el riu Sícoris (actual Segre) com una important via de comunicació, i des del Turó de la Seu Vella es dominava tota la plana del Segrià.

Esdeveniments Clau a la Història Romana

Ilerda va ser escenari de diversos esdeveniments importants en la història politicomilitar de l’Imperi Romà, especialment al segle I aC, quan s’hi van desenvolupar dos rellevants enfrontaments:

• Durant la Guerra Sertoriana (l’any 70 aC).
• L’any 49 aC, en el context de la Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu.

En aquest darrer conflicte, Ilerda fou escollida pels lloctinents de Pompeu, Afrani i Petreu, com a base d’operacions per a la seva defensa d’Hispània. Ilerda fou assetjada pel propi Cèsar, que en narra els fets en la seva obra De bello civili. És la famosa Batalla d’Ilerda, en què, després d’uns combats duríssims, els partidaris de Pompeu van acabar rendint-se a Cèsar, victòria que resultà decisiva per al resultat final de la guerra, favorable a Cèsar.

L'Estructura Urbanística d'Ilerda

L’estructura urbanística d’Ilerda no seguia l’habitual d’una ciutat romana, perquè va haver d’adaptar-se a les peculiaritats del relleu, encaixada entre el Turó de la Seu Vella i els rius Segre i Noguerola. Per això, la cruïlla del cardo i del decumanus cal suposar que degué estar desplaçada a l’extrem est de la ciutat.

Ilerda era una construcció ex novo, és a dir, una ciutat de nova planta, d’una mida relativament gran (unes 23 hectàrees), amb muralles que l’envoltaven i amb unes grans termes públiques del segle II dC.

El fòrum de la ciutat no estava situat, com seria l’habitual, a la cruïlla del cardo amb el decumanus, sinó a l’extrem oest, a l’actual plaça Sant Joan. També hi havia un pont sobre el riu Sícoris i una important necròpolis a l’extrem est.

D’època romana tenim restes diverses, entre les quals destaquen:

• Un petit tram de la muralla.
• Elements constructius del fòrum.
• Abundants estructures del complex termal.
• Algun tram del cardo.
• Diverses domus urbanes.
• Algunes villae rusticae extramurs.

Horaci: Vida, Obra i Llegat Literari

Biografia d'Horaci

Horaci va néixer a Venúsia l'any 65 aC i va morir a Roma l'any 8 aC. Va estudiar a Roma i, als vint anys, es va desplaçar a Grècia per estudiar-hi filosofia. Allà es va allistar a l'exèrcit de Brut —un dels assassins de Cèsar i enemic d'Octavi, el futur emperador August— i en fou nomenat tribú militar.

Després de la derrota de Brut, va tornar a Roma i va ocupar un càrrec administratiu fins que, per obra del seu amic Virgili, l'any 38 aC va entrar a formar part del cercle literari de Mecenàs, el conseller d'August.

Principals Obres en Vers

Horaci va escriure les obres següents, totes en vers:

• Sàtires i Èpodes: Poemes de contingut satíric i injuriós on el poeta critica els vicis de la seva època a través de personatges gairebé anònims. Les sàtires pertanyen al gènere satíric, mentre que els èpodes es poden encabir en la poesia lírica, tot i que a l'antiguitat pertanyien al gènere del iambe.
• Odes: Quatre llibres de poemes lírics de contingut divers, però de to més intimista i afectiu.
• Cant Secular: Poema líric compost per celebrar l'entrada en la nova era d'esplendor augustal.
• Epístoles: Dos llibres de cartes en vers, de to filosòfic, més aviat reflexiu, moralitzant i didàctic.
• Art Poètica: Composició en forma d'epístola en què l'autor exposa la seva concepció de l'obra d'art; es tracta d'una mena de preceptiva literària.

Tòpics Literaris Recurrents

En l'obra d'Horaci apareix de forma recurrent una sèrie de tòpics literaris que han fet molta fortuna en la tradició literària d'Occident, com ara:

• L'aurea mediocritas: La bonesa de la mitjania.
• El beatus ille: La vida feliç al camp i els avantatges de viure una vida senzilla.
• El carpe diem: La necessitat d'aprofitar el moment present.
• El non omnis moriar: Les ànsies d'immortalitat del poeta.