Ilerda: Història, Batalla i Urbanisme de la Lleida Romana

Ilerda: Orígens, Estratègia i la Batalla Decisiva

El nom llatí de la ciutat era Ilerda. La inscripció romana del bronze d’Ascoli, de l’any 89 aC, conté el registre més antic de la denominació Ilerdenses. Els orígens de la ciutat de Lleida, però, es remunten a l’època ibèrica, ja que s’identifica amb la Iltirta que apareix com a capital de la tribu ibera dels ilergets en monedes ibèriques trobades al turó de la Seu Vella.

Fundació i Posició Estratègica

Tot i que les restes romanes més antigues són de finals del segle II aC, la ciutat va ser fundada, probablement, a l’inici del segle I aC. August li atorgà el títol de municipium i va ser monumentalitzada. La seva situació era especialment estratègica, ja que se situava en un encreuament de camins i constituïa un lloc de pas i connexió entre la costa i l’interior de la península. Tenia el riu Sícòris com una important via de comunicació i des del Tossal de la Seu Vella es dominava tota la plana del Segrià.

Ilerda en la Història Militar Romana

Ilerda va ser escenari de diversos esdeveniments importants de la història politico-militar de l’Imperi Romà, especialment al segle I aC, quan s’hi van desenvolupar dos rellevants enfrontaments:

• Primer, durant la Guerra Sertoriana (70 aC).
• Després, en el context de la Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu (49-45 aC).

Llavors, Ilerda fou escollida pels lloctinents de Pompeu, Afrani i Petreu, com a base d’operacions per a la defensa d’Hispània. Ilerda fou assetjada pel propi Cèsar, que en narra els fets en la seva obra De bello ciuili. Es tracta de la famosa Batalla d’Ilerda, en què, després d’uns combats duríssims, els partidaris de Pompeu van acabar rendint-se a Cèsar, victòria que resultà decisiva per al resultat final de la guerra, favorable a Cèsar.

L'Urbanisme Singular d'Ilerda

L’estructura urbanística d’Ilerda no segueix l’habitual d’una ciutat romana, perquè va haver d’adaptar-se a les peculiaritats del relleu, encaixada entre el Tossal de la Seu Vella i els rius Segre i Noguerola. Per aquesta raó, la cruïlla del cardo i del decumanus cal suposar que degué estar desplaçada a l’extrem est de la ciutat.

Ilerda era una construcció ex novo, és a dir, una ciutat de nova planta, d’una mida relativament gran (unes 23 hectàrees), amb muralles que l’envoltaven i amb unes grans termes públiques del segle II dC.

Elements Clau de la Ciutat Romana

El fòrum de la ciutat no estava situat, com era habitual, a la cruïlla del cardo amb el decumanus, sinó a l’extrem oest, sota l’actual plaça Sant Joan. També gaudia d’un pont sobre el riu Sícòris i d’una important necròpolis a l’extrem est.

D’època romana tenim restes diverses, entre les quals destaca:

• Un petit tram de la muralla.
• Elements constructius del fòrum.
• Abundants estructures del complex termal.
• Algun tram del cardo.
• Un macellum (mercat).
• Restes d’un port fluvial.
• Diverses domus urbanes i algunes villae rústiques extramurs.