Ilerda i Emerita Augusta: ciutats romanes, urbanisme i monuments
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 137,93 KB
Ilerda: assentament i importància estratègica
- Habitants: tribu dels ilergets.
- Situació: turó a prop del riu Segre — estratègica per a comunicacions terrestres i fluvials.
- S. I aC: els romans la conquereixen.
- August: municipium amb el nom Ilerda.
- Esdeveniments històrics importants: oposició a l'ocupació romana (Indíbil i Mandoni) i la Guerra Civil entre Pompeu i Cèsar (49–45 aC).
- Muralla: abasta tot el turó de la Seu Vella i la part baixa.
- Traçat urbanístic: no segueix el model romà habitual a causa de la topografia difícil.
- Encreuament de cardo i decumanus: va donar lloc a termes públiques — s. I dC: zona amb banys i palestra.
Emerita Augusta (Mèrida): història i urbanisme
Història
- Nom i tipus: Mérida (Emerita Augusta), colònia romana.
- Fundació: fundada el 25 aC per August.
- Origini del nom: assentament per a soldats romans que havien lluitat al nord de la península (d'aquí el nom).
- Homenatge: al primer emperador, August.
- Administració: esdevé capital de la província de Lusitània (una de les províncies romanes a la Península).
Situació
- Riu: marge del riu Guadiana (illa natural).
- Comunicacions: hi passaven vies de comunicació importants.
- Protecció natural: envoltada de turons — protecció natural.
Característiques urbanes
- Planta hipodàmica: dos carrers principals (cardo i decumanus) amb carrers paral·lels formant una quadrícula.
- Muralla: perímetre irregular condicionat per relleus topogràfics, amb torres semicirculars i quatre portes d'entrada.
Edificis i funcions públiques
- Fòrum provincial: assumptes provincials; entrada amb l'arc de Trajà.
- Administració: edificis dedicats a l'administració de la província i temple del culte imperial.
- Fòrum municipal: assumptes locals, situat a l'encreuament del cardo i el decumanus.
- Basílica: destinada a afers judicials.
- Temple de Diana: culte imperial.
- Domus: restes de domus de grans dimensions (carrers de l'Amfiteatre, del Mitreu — termes) que indiquen un alt nivell de vida.
- Teatre: un dels més ben conservats de la península; scaenae front espectacular amb columnes i escultures; pulpita (escenari) de fusta; orquestra reservada a les autoritats.
- Amfiteatre: lluites de gladiadors; arena el·líptica amb una gran fossa central en forma de creu.
- Circ: edifici més gran per a curses de cavalls.
Termes i subministrament d'aigua
- Termes: tant públiques com privades, per exemple les termes d'Alange; la alta societat hi anava i estan molt ben conservades.
- Necessitat d'aigua: gran demanda per al funcionament de termes i usos urbans.
Aqüeductes
- 3 aqüeductes principals:
- Aqüeducte de Sant Llàtzer: canalitzava l'aigua dels rierols i surgències subterrànies del nord de la ciutat.
- Aqua Augusta: tram de 16 km.
- Aqüeducte dels Miracles.
- Obra d'enginyeria: les conduccions i estructures són un exemple espectacular d'enginyeria romana.
Pont i infraestructures
- S. I dC: transportava l'aigua de Proserpina (uns 5 km).
- Pont romà de Mèrida: sobre el riu Guadiana; és el segon pont més llarg de l'imperi romà.
- Accés: gran porta de la ciutat, prolongació de la decumanus.
- Suport: recolzat en una illa natural del riu, construït en granit amb arcs de mig punt i petites voltes.
- Sanejament: sistema de clavegueram que desembocava al Guadiana.
Necròpoli: on enterraven els morts, a prop de les vies d'entrada.
Terenci i Plaute: principals diferències
Tots dos representen models de la Comèdia Nova grega: comèdia de caràcters amb arguments d'embolics i confusions, i acostuma a acabar amb un final feliç.
Terenci
- Suavitza la comicitat.
- Té una gran influència grega.
- Fa servir una llengua més culta.
- Està proper a la noblesa i allunyat del poble.
- Expressa una gran preocupació moral i intel·lectual.
Plaute
- Tendeix a exagerar les escenes més còmiques.
- Personatges molt caricaturescos.
- Arguments molt moguts i dinàmics.
- Llenguatge col·loquial, vigorós i expressiu.
- Proper al poble; busca divertir i fer riure el públic.
- No té preocupació moral o intel·lectual destacada; l'objectiu principal és l'entreteniment.