Ilerda i Emerita Augusta: ciutats romanes, urbanisme i monuments

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 137,93 KB

Ilerda: assentament i importància estratègica

  • Habitants: tribu dels ilergets.
  • Situació: turó a prop del riu Segre — estratègica per a comunicacions terrestres i fluvials.
  • S. I aC: els romans la conquereixen.
  • August: municipium amb el nom Ilerda.
  • Esdeveniments històrics importants: oposició a l'ocupació romana (Indíbil i Mandoni) i la Guerra Civil entre Pompeu i Cèsar (49–45 aC).
  • Muralla: abasta tot el turó de la Seu Vella i la part baixa.
  • Traçat urbanístic: no segueix el model romà habitual a causa de la topografia difícil.
  • Encreuament de cardo i decumanus: va donar lloc a termes públiques — s. I dC: zona amb banys i palestra.

Emerita Augusta (Mèrida): història i urbanisme

Història

  • Nom i tipus: Mérida (Emerita Augusta), colònia romana.
  • Fundació: fundada el 25 aC per August.
  • Origini del nom: assentament per a soldats romans que havien lluitat al nord de la península (d'aquí el nom).
  • Homenatge: al primer emperador, August.
  • Administració: esdevé capital de la província de Lusitània (una de les províncies romanes a la Península).

Situació

  • Riu: marge del riu Guadiana (illa natural).
  • Comunicacions: hi passaven vies de comunicació importants.
  • Protecció natural: envoltada de turons — protecció natural.

Característiques urbanes

  • Planta hipodàmica: dos carrers principals (cardo i decumanus) amb carrers paral·lels formant una quadrícula.
  • Muralla: perímetre irregular condicionat per relleus topogràfics, amb torres semicirculars i quatre portes d'entrada.

Edificis i funcions públiques

  • Fòrum provincial: assumptes provincials; entrada amb l'arc de Trajà.
  • Administració: edificis dedicats a l'administració de la província i temple del culte imperial.
  • Fòrum municipal: assumptes locals, situat a l'encreuament del cardo i el decumanus.
  • Basílica: destinada a afers judicials.
  • Temple de Diana: culte imperial.
  • Domus: restes de domus de grans dimensions (carrers de l'Amfiteatre, del Mitreu — termes) que indiquen un alt nivell de vida.
  • Teatre: un dels més ben conservats de la península; scaenae front espectacular amb columnes i escultures; pulpita (escenari) de fusta; orquestra reservada a les autoritats.
  • Amfiteatre: lluites de gladiadors; arena el·líptica amb una gran fossa central en forma de creu.
  • Circ: edifici més gran per a curses de cavalls.

Termes i subministrament d'aigua

  • Termes: tant públiques com privades, per exemple les termes d'Alange; la alta societat hi anava i estan molt ben conservades.
  • Necessitat d'aigua: gran demanda per al funcionament de termes i usos urbans.

Aqüeductes

  • 3 aqüeductes principals:
    • Aqüeducte de Sant Llàtzer: canalitzava l'aigua dels rierols i surgències subterrànies del nord de la ciutat.
    • Aqua Augusta: tram de 16 km.
    • Aqüeducte dels Miracles.
  • Obra d'enginyeria: les conduccions i estructures són un exemple espectacular d'enginyeria romana.

Pont i infraestructures

  • S. I dC: transportava l'aigua de Proserpina (uns 5 km).
  • Pont romà de Mèrida: sobre el riu Guadiana; és el segon pont més llarg de l'imperi romà.
  • Accés: gran porta de la ciutat, prolongació de la decumanus.
  • Suport: recolzat en una illa natural del riu, construït en granit amb arcs de mig punt i petites voltes.
  • Sanejament: sistema de clavegueram que desembocava al Guadiana.

Necròpoli: on enterraven els morts, a prop de les vies d'entrada.

Terenci i Plaute: principals diferències

Tots dos representen models de la Comèdia Nova grega: comèdia de caràcters amb arguments d'embolics i confusions, i acostuma a acabar amb un final feliç.

Terenci

  • Suavitza la comicitat.
  • Té una gran influència grega.
  • Fa servir una llengua més culta.
  • Està proper a la noblesa i allunyat del poble.
  • Expressa una gran preocupació moral i intel·lectual.

Plaute

  • Tendeix a exagerar les escenes més còmiques.
  • Personatges molt caricaturescos.
  • Arguments molt moguts i dinàmics.
  • Llenguatge col·loquial, vigorós i expressiu.
  • Proper al poble; busca divertir i fer riure el públic.
  • No té preocupació moral o intel·lectual destacada; l'objectiu principal és l'entreteniment.

DhfH5RmGAAAAAElFTkSuQmCC

Entradas relacionadas: