Ilerda, Bàrcino i Emerita: L'Esplendor de les Ciutats Romanes a Hispània

Lleida (Ilerda): Orígens i Fundació

Els orígens de la ciutat de Lleida es remunten a l’època ibèrica. S’identifica amb la Iltirta que apareix com a capital de la tribu dels ilergets en monedes ibèriques trobades al turó de la Seu Vella. Tot i que existeixen restes romanes de finals del segle II aC, la ciutat va ser fundada als començaments del segle I aC.

A l’època de l’emperador August, va adquirir el títol de municipium i pertanyia al districte judicial de Caesaraugusta (Saragossa).

Ilerda: Emplaçament Estratègic

Ilerda tenia un emplaçament estratègic per a les comunicacions tant fluvials com terrestres. Era una ciutat de pas entre la costa i l’interior de la península. Per això els romans hi tenien interès i la van conquerir al segle I aC.

La Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu (49 aC)

Durant l’època romana, va tenir lloc un esdeveniment històric molt important: la Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu, que va succeir l’any 49 aC. Ilerda fou escollida pels lloctinents de Pompeu, Afrani i Petreu, com a base d’operacions per a la seva defensa d’Hispània.

La ciutat fou assetjada per Cèsar, que en narra els fets en la seva obra. Després d’uns combats duríssims, els partidaris de Pompeu van acabar rendint-se a Cèsar.

Bàrcino (Barcelona): Fundació i Urbanisme Romà

La ciutat, coneguda oficialment com a Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, va ser fundada entre l’any 15 i 5 aC, en l’època de l’emperador August.

August va anar a la península Ibèrica (Hispània) per pacificar les zones del nord: els càntabres i els asturs. Després de vèncer-los, August va començar la reestructuració del nord-est de la península Ibèrica (reforma administrativa i viària) i va fundar Bàrcino. Es va fundar al costat d’una antiga ciutat dels íbers.

Localització Estratègica de Bàrcino

Va ser fundada al centre d’un territori molt productiu, a sobre d’un petit turó (Monts Taber), a la plana que es troba entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs i Llobregat. Estava sobre el traçat de la Via Augusta, carretera que enllaçava Roma amb tot el litoral mediterrani.

Estructura Urbana i Muralles

Bàrcino va ser construïda seguint el traçat urbanístic de les colònies romanes. La planta hipodàmica era rectangular, amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Tenia una extensió de 10 hectàrees, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes.

Elements clau de l'urbanisme:

• De les portes sortien els dos carrers principals: el cardo maximus i el decumanus maximus.
• A l’encreuament, hi havia el fòrum, on hi havia un temple dedicat a l'emperador August.
• Al voltant del fòrum hi havia una quadrícula de carrers secundaris, els cardines i decumani minores, que eren amples i amb clavegueres.

La muralla que envoltava Bàrcino va ser construïda al segle I aC. Tenia una finalitat de prestigi i, per això, no va ser gaire fortificada. Però van començar a rebre atacs i al segle

Emerita Augusta (Mèrida): Capital de Lusitània

La ciutat de Mèrida fou fundada per l’emperador August l’any 25 aC, com un punt neuràlgic de comunicació. Això és, exercia un millor control de la via que unia les terres del sud peninsular amb sortida al mar amb les zones del nord i el nord-oest, i facilitava l’accés ràpid al Guadalquivir i, per tant, a la Mediterrània.

Colonia Augusta Emerita

Fou anomenada Colonia Augusta Emerita i va arribar a ser capital de la província de Lusitània. La ciutat, que ocupava una extensió d’unes 80 hectàrees, s’estructurava dins d’un perímetre emmurallat amb torres semicirculars situades a intervals regulars.

Característiques urbanístiques i monuments:

• Té quatre portes principals als extrems del cardo maximus i del decumanus maximus.
• Els carrers presenten una quadrícula ortogonal sota la qual es va construir el clavegueram.
• Comptava amb dos fòrums (el provincial i el municipal). En el fòrum provincial hi havia un temple dedicat al culte imperial (conegut popularment com a “Temple de Diana”).
• També va comptar amb els tres edificis d’espectacles propis d’una gran capital: el teatre i l’amfiteatre (construïts intramurs aprofitant els talussos del terreny) i el circ (situat fora muralles, a causa de la seva magnitud).

Per assegurar el subministrament d’aigua a la ciutat es van construir tres aqüeductes i un embassament als encontorns.

Restes Conservades

Dins el clos emmurallat Mèrida conserva restes del teatre, de l’amfiteatre i d’un temple, de diverses cases senyorials, d’un arc d’accés al fòrum provincial (conegut popularment com a “Arc de Trajà”) i de les muralles. Fora hi ha restes del circ, dels tres aqüeductes, de necròpolis i del pont sobre el riu Guadiana.