Ilerda, Barcino i Ciceró: Història i Cultura Romana

Ilerda: La Lleida Romana i la Resistència Ilergeta

Ilerda (l'antiga Ilirta) estava situada en un turó (el de la Seu Vella) a prop del riu Segre (Sicoris). Tenia un emplaçament estratègic, tant fluvial com terrestre, i fou conquerida al segle I a.C. Anomenada Ilerda, en temps de l'emperador va rebre el títol de municipium. Els cabdills Indíbil i Mandoni en són el símbol; representen la resistència de la ciutat davant les invasions externes, perquè van lluitar per la independència davant de romans i cartaginesos. En un primer moment, Indíbil i Mandoni es van oposar als romans fins que els van fer creure que els cartaginesos els havien traït. Llavors s'uneixen als romans i fan fora els cartaginesos. Posteriorment, els cabdills se n'adonen i encapçalen una coalició de pobles ibers contra els romans. El resultat fou una victòria romana, amb la mort d'Indíbil en combat i l'execució de Mandoni.

La Batalla d'Ilerda: Cèsar contra Pompeu

La Batalla d'Ilerda s'emmarca en la Segona Guerra Civil de la República Romana. Un cop conquerida Itàlia i sabent que Pompeu era a Grècia, Juli Cèsar ocupa les legions de Pompeu a Hispània, cobrint-se així per avançar cap a Grècia. La batalla va tenir lloc l'any 49 a.C. entre els exèrcits de Juli Cèsar i Pompeu; tot i tenir un nombre similar de tropes, l'habilitat i l'experiència de Cèsar el van fer guanyar.

Restes Romanes a la Ciutat

La ciutat ocupava unes 23 hectàrees. La muralla abastava tot el turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs del Segre i la Noguerola; a causa de la difícil topografia, no seguia el traçat urbanístic habitual. Destaquen les termes públiques: grans instal·lacions del segle I d.C. al segle II d.C., de 1800 m², amb dues zones (una de bany i una palestra). També s'ha trobat una domus romana del segle I d.C. amb 27 espais (excavada a l'Auditori Enric Granados entre 1984-87). Altres restes inclouen el carrer de la Palma nº 19, una làpida incrustada d'Afrània Chrocale i un pont.

Barcino: La Fundació de la Barcelona Romana

Fundada entre els anys 15-5 a.C., en època de l'emperador August, després de vèncer càntabres i àsturs. Es trobava al centre del territori més productiu, en una plana entre la costa i la serra de Collserola, entre els rius Besòs i Llobregat. Estava ubicada sobre el traçat de la Via Augusta, que l'enllaçava amb Roma. El seu nom complet era Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. Era una colònia perquè era una ciutat de nova planta per distribuir terres als soldats romans retirats. El govern seguia les formes de l'imperi per propagar-ne l'organització i la cultura.

Classes Socials i Magistratures

Les classes socials es dividien en: Cives (nascuts a la ciutat o amb ciutadania), incolae (domiciliats sense ciutadania), hospitales (residents transitoris) i servi (esclaus sense drets). Tant cives com incolae pagaven impostos municipals, però només els cives ocupaven llocs de govern. A partir de l'any 212, amb l'aprovació de la constitució, tots podien accedir-hi. Les magistratures incloïen:

• Dos duòvirs (funció de cònsols).
• Dos duòvirs quinquennals (censors, cada 5 anys).
• Edils (aediles): regidors que vigilaven carrers i institucions públiques.
• Ordo decuriorum (cúria municipal).

Altres càrrecs s'ocupaven del cens, patrimonis, finances i cultes ordinaris o imperials.

La Fundació Mitològica i l'Estructura Urbana

Segons la llegenda, Hèrcules va salpar de Grècia amb 9 naus per fundar una nova ciutat. Després d'una forta tempesta, vuit arriben a la costa de Marsella i voregen la costa fins a arribar al turó de Montjuïc. La novena nau (Barca nona) ja hi havia arribat i havia començat la nova ciutat. Pel que fa a l'estructura, seguia el traçat urbanístic de les colònies romanes amb angles retallats per adaptar-se al relleu, ocupant 10 hectàrees. Els eixos principals eren el Cardo i el Decumanus (actuals carrers de la Llibreteria, del Call, del Bisbe i de la Ciutat). En l'encreuament es trobava el fòrum, centre del poder polític i administratiu, amb clavegueres i carrers menors (cardines i decumani minores).

Monuments i Vida Quotidiana

El fòrum (finals del segle I a.C.) contenia un gran temple dedicat a l'emperador August, de planta rectangular i capitells d'estil corinti; se'n conserven 4 columnes a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (carrer del Paradís), situades damunt d'un pòdium. Sota la plaça del Rei es troben restes de domus, tabernae i indústries: cases senyorials amb mosaics, comerços i petites indústries com una bugaderia (fullonica), un taller de tintatge (tinctoria), una factoria de salaó i garum, i una instal·lació vinícola amb capacitat de fins a 1000 litres.

Muralles, Portes i Aqüeductes

La muralla del segle I a.C. tenia una finalitat de prestigi, però al segle IV s'hi adossen 76 torres. No es conserva sencera perquè fou aprofitada per a cases i palaus, però hi ha restes al carrer de la Tapineria i una torre octaèdrica. Hi havia 4 portes amb un pas central per a carros i dos laterals per a vianants (com l'actual porta Praetoria a la plaça Nova). L'aqüeducte portava aigua del Besòs i es desdoblava; se'n pot veure una reconstrucció a la plaça Nova. Extramurs, a l'actual plaça de la Vila de Madrid, es troba la Via Sepulcral Romana (segles I-III d.C.), on s'enterrava la classe popular en monuments funeraris com cupae i caixes de pedra.

Ciceró: L'Orador i Polític de la República

Marc Tul·li Ciceró va néixer l'any 106 a.C. a la ciutat d'Arpino, en una família de cavallers. Va realitzar estudis superiors a Roma i va viatjar per Grècia i l'Àsia Menor. En tornar a Roma, començà la seva carrera política, assolint tots els càrrecs fins a ser cònsol l'any 63 a.C. Durant la conjuració de Catilina, va fer executar els principals conspiradors, fet que el portà a l'exili per no haver apel·lat al poble. Després de la victòria de Cèsar sobre Pompeu a la batalla de Farsàlia (48 a.C.), es retira de la vida política. Després de l'assassinat de Juli Cèsar, torna a Roma per atacar Marc Antoni. Amb la constitució del segon triumvirat, Ciceró és considerat un enemic principal i és assassinat a la seva vil·la de Fòrmies l'any 43 a.C.

L'Obra de Ciceró: Discursos i Retòrica

La seva producció es divideix en:

1. Discursos: De contingut jurídic (Pro Archia Poeta, Pro Milone, In Verrem) i de caràcter polític (Philippicae contra Marc Antoni i In Catilinam contra Catilina). Els quatre discursos de les Catilinàries es van pronunciar davant el Senat i al Fòrum per informar el poble i condemnar els conjurats.
2. Tractats de retòrica: De oratore (3 llibres sobre les qualitats de l'orador). Estableix que tot discurs es divideix en: proemi (introducció), exposició, argumentació i conclusió. Les fases per crear-lo són: inventio, dispositio, elocutio, memoria i actio.
3. Brutus: Un diàleg on reconstrueix la història de l'eloqüència romana.

Tractats Filosòfics i Epístoles

Ciceró també va escriure tractats polítics (De re publica, De legibus) i de contingut moral (De Officiis, De Senectute, De Amicitia). Finalment, les seves epístoles mostren la seva autèntica personalitat: Epistulae ad Atticum, Epistulae ad Marcum Brutum, Epistulae ad familiares i Epistulae ad Quintum Fratrem.