Igualtat de Gènere: Conceptes Clau i Polítiques Públiques

Igualtat de Gènere

La igualtat de gènere implica el reconeixement i la igual valoració social de dones i homes, així com de les tasques i funcions que realitzen. Aquest concepte pressuposa l'absència de qualsevol tipus de jerarquia d'un sexe sobre un altre, així com la plena participació de dones i homes en tots els àmbits de la societat: públic, laboral i privat. Des d'un punt de vista jurídic, la igualtat de gènere forma part consubstancial dels Drets Humans i és un eix fonamental de qualsevol ordenament democràtic (Institut de la Dona).

Polítiques d'Igualtat

L'eix al voltant del qual es construeixen les polítiques d'igualtat d'oportunitats és aconseguir el ple accés de la dona als drets socials i econòmics en situació d'igualtat amb l'home. El principi d'igualtat és un pilar bàsic dels estats democràtics. Té una doble dimensió: el reconeixement que totes i tots som iguals i la prohibició de tot tipus de discriminació.

Discriminació Directa i Indirecta

1. Es considera discriminació directa per raó de sexe la situació en la qual es troba una persona que sigui, hagi estat o pugui ser tractada, en consideració al seu sexe, de manera menys favorable que una altra en situació comparable.

2. Es considera discriminació indirecta per raó de sexe la situació en què una disposició, un criteri o una pràctica aparentment neutres posa les persones d'un sexe en desavantatge particular respecte a les persones de l'altre, llevat que l'esmentada disposició, el criteri o la pràctica puguin justificar-se objectivament en consideració a una finalitat legítima i que els mitjans per assolir aquesta finalitat siguin necessaris i adequats.

3. En qualsevol cas, es considera discriminatòria tota ordre de discriminar, directament o indirectament, per raó de sexe.

Exemple (discriminació salarial): Iberia reconeix 8 nivells retributius. Quan una dona queda embarassada, pateix un retard en l'escalada salarial d'almenys 13 mesos, durant els quals no complirà el nombre d'hores de vol. En conseqüència, una dona de 40 anys amb 2 fills i les corresponents baixes de maternitat pot arribar a acumular un retard de dos nivells salarials respecte als homes. Aquest sistema de retribució, que castiga la maternitat, és una discriminació per raó de sexe, amb impacte directe a la bretxa salarial de gènere.

Discriminació Positiva / Acció Positiva

L'acció positiva és un tipus d'intervenció compensatòria de les desigualtats que, per raons diverses (històriques, econòmiques, polítiques, culturals), presenten determinats col·lectius, entre aquests el de les dones. Les accions positives a favor de les dones poden definir-se com "un sistema temporal d'avantatge o compensació que vingui a cobrir un dèficit individual i col·lectiu sofert per les dones en qualsevol àmbit de la vida social: feina, família, política o cultura" (Alberdi, 1996).

Sota aquesta accepció d'acció positiva, s'hi inclouen totes aquelles mesures puntuals o estratègies més àmplies l'objectiu de les quals és reequilibrar les desigualtats existents entre homes i dones, que abasten des d'una estratègia global, com ara els plans d'igualtat, o l'establiment d'estructures com organismes d'igualtat, fins a mesures concretes en l'àmbit d'una empresa" (Instituto de la Mujer, 2004).

Podem veure com la llei contempla això a l'article 11 (accions positives) de la Llei Orgànica 3/2007 i a l'article 26 (la igualtat en l'àmbit de la creació i producció artística i intel·lectual) de la mateixa llei.

Les Orientacions de les Nacions Unides

L'inici de les polítiques d'igualtat de les Nacions Unides (NU) es troba en els mateixos orígens d'aquesta organització:

• A la Primera Assemblea General de l'ONU (1945) s'estableix la igualtat de drets entre homes i dones.
• A la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) es planteja de forma explícita que: "Cada individu és titular de tots els drets i llibertats fixades en aquesta declaració sense distinció de cap tipus, ja sigui raça, color, sexe...".

A l'Assemblea General de 1979 s'aprova la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW), en la qual figura l'obligatorietat d'assumir tots els principis acceptats universalment com a drets humans i mesures per aconseguir la igualtat de les dones. Actualment, 185 països han signat i ratificat la CEDAW. Els Estats Units l'han signada però no l'han ratificada i l'Iran, Somàlia, el Sudan, Qatar i les petites illes de Nauru, Tonga i Palau no l'han signada ni ratificada.

Les Quatre Conferències Mundials de les Nacions Unides sobre la Dona (1975-1995)

• Són reunions on participen delegacions de tots els països per tractar temes que afecten específicament les dones.
• També s'hi acorden plans d'actuació que els països participants es comprometen a posar en marxa. (I - 1975 Mèxic; II - 1980 Copenhaguen, Dinamarca; III - 1985 Nairobi, Kenya; IV - 1995 Pequín).
• La de Pequín va ser l'última de les conferències mundials sobre la dona i, des de llavors, les que es realitzen són de seguiment dels resultats, acords i orientacions acordades en aquesta.
• L'última d'aquestes revisions és la de Pequín +15, que es va fer l'any 2010 a Nova York. Es va posar èmfasi especial en l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques; en l'anàlisi dels obstacles a la igualtat i en els nous reptes, inclosos els relacionats amb els Objectius del Mil·lenni.
• Hi van participar representants dels Estats membres i entitats no governamentals i es van realitzar activitats paral·leles que van facilitar l'intercanvi i l'establiment de xarxes.

Polítiques d'Igualtat de la Unió Europea

El Tractat de Roma, pel qual es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE) el 1957, preveu la igualtat salarial a l'article 119. Des de llavors, el principi d'igualtat ha format i forma part de les polítiques i orientacions de la Unió Europea.

El Tractat d'Amsterdam (1998) amplia el paper de la UE en temes d'igualtat entre dones i homes, que fins al moment tenia un abast més limitat, ja que només es referia a la igualtat de retribució. Reconeix, entre les missions de la UE, promoure la igualtat i, per a això, adopta la perspectiva del mainstreaming de gènere.

El compromís de la UE en matèria d'igualtat entre dones i homes es tradueix en informes anuals que inclouen orientacions polítiques (des de l'any 2000), en programes, plans i estratègies d'actuació (des de 1980) i en directives que els Estats membres han de traslladar a la legislació nacional.

Polítiques d'Igualtat a Espanya

L'1 d'octubre de 1931 les Corts espanyoles van aprovar el dret de vot de les dones i la incorporació d'aquest dret a la Constitució de la República i, el 25 de febrer de 1932, s'aprova la primera llei de divorci a Espanya.

La Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la dictadura franquista van suposar un retrocés en els drets de tota la població i, en especial, de les dones, que no van veure reconeguts els seus drets en igualtat amb els homes fins a la Constitució de 1978.

En aquesta època el model de dona era promogut a través de la Secció Femenina.

Polítiques del Temps

Què són?: Les polítiques del temps neixen a la fi de 1980 arran de la iniciativa "Li donne cambiano il tempo", impulsada per les dones del Partit Comunista d'Itàlia. S'han implementat de forma desigual en uns països i uns altres. La seva finalitat és aconseguir una distribució més equitativa del temps, que superi l'esquema tradicional de jerarquització establert per la divisió sexual del treball entorn de les dicotomies producció/reproducció, públic/privat, masculí/femení, i que prengui en compte les diferents necessitats de dones i homes al llarg de tot el cicle vital. Van més enllà de les polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar.

La conciliació no promou un repartiment de temps i de treballs equitatiu en l'àmbit domèstic-familiar basat en la coresponsabilitat. No obstant això, les polítiques del temps neixen precisament amb aquesta pretensió: la d'aconseguir una major igualtat i equitat de gènere en tots els àmbits i en tots els moments del cicle vital. Són polítiques que busquen el consens social i impulsen la sensibilització a través de processos de debat i negociació.

Antecedents de les Polítiques del Temps

"Li donne cambiano il tempo" és una proposta de llei d'iniciativa popular impulsada per les dones del Partit Comunista Italià a la fi dels anys 80. Per primera vegada, el temps es defineix com un problema polític i la iniciativa es converteix, d'aquesta forma, en l'avantsala de les polítiques del temps. La proposta de llei promou un repartiment igualitari de drets i deures en la societat, partint de la rellevància de les activitats desenvolupades tradicionalment de forma no remunerada per les dones en l'entorn domèstic-familiar. Des d'aquesta perspectiva es reclama una nova organització social i econòmica basada en un renovat pacte social que promogui l'equilibri entre homes i dones en tots els àmbits de la vida.

Ordenació Temporal

"Vuit hores de treball, vuit hores de temps lliure i vuit hores de descans". Aquesta organització temporal no té en compte l'existència d'un temps dedicat a la reproducció de la vida. La reivindicació que realitza la proposta de llei trastoca la divisió de rols, de tasques, de responsabilitats i de temps, així com la seva jerarquització. Totes les persones, en tots els moments de la vida, tenen el dret de prestar i rebre cures.

Es reivindica el dret de totes les persones de fer ús de la seva capacitat per decidir i negociar sobre el seu propi temps. L'autogestió del temps propi es converteix en un potent postulat polític. La proposta de llei aborda, per tant, tres categories de temps diferents:

(a) El temps encarnat: és el temps del cos, relacionat amb l'edat i el cicle vital.

(b) El temps com a recurs: és un temps del qual es disposa (o no) per poder fer amb ell el que es vulgui (o pugui).

(c) El temps com a marc: és el temps percebut com alguna cosa externa, imposada, aliena a les persones i a les relacions entre elles, però que estructura en gran mesura la seva quotidianitat.

El Temps a l'Arc de la Vida

No es pren en consideració que les experiències de les dones en relació al mercat no es defineixen per la seva linealitat, sinó per la intermitència, per les entrades i sortides, i per la necessitat de compatibilitzar constantment els temps laborals i els temps de cures de nens i nenes, població major i altres persones que necessiten una atenció especial. La llei reconeix el dret a prestar cures també a les persones que no tenen una relació formal amb el mercat laboral. Per a això es proposa una renda bàsica garantida per l'Estat.

La proposta defensa un model de trajectòria vital en el qual sigui possible compaginar l'etapa escolar i el treball retribuït, i en el qual es puguin tenir moments per a la formació i l'estudi, excedències parentals i familiars i per assumptes propis en el transcurs de la vida laboral.

El Temps a la Feina

Aborda la gestió dels horaris i de les jornades laborals, subratllant que el treball remunerat és tan sols un dels treballs sobre els quals se sosté la societat. Les reformes proposades vénen aquí de la mà d'una redistribució del treball domèstic i les cures, que va aparellada a la coresponsabilitat. Es proposa la reducció de les hores de treball remunerat, així com la flexibilització i articulació de les jornades laborals tant per a dones com per a homes, perquè tant elles com ells puguin disposar de més temps tant per a les cures com per a l'oci i/o temps lliure. Proposa alternar els horaris de nit amb horaris de dia i una jubilació anticipada per a les persones amb ocupacions especialment fatigoses i pesades, entre d'altres. Les mesures que s'engloben sota aquest títol comporten no només l'alliberament d'un temps pel no comprat, sinó també la creació d'ocupació.

El Temps a la Ciutat

S'ocupa de la planificació i organització dels temps a les ciutats i atorga el poder de regular-los als Ajuntaments. Proposa que s'atorgui als Ajuntaments el poder d'ordenar i coordinar els horaris que regulen les activitats i el ritme de la ciutat, a través dels plans d'ordenació dels temps. Així mateix, s'apunta que aquests plans han de tenir en consideració les opinions i demandes de totes les parts implicades. A més, la proposta de llei planteja també altres mesures que contemplen, entre d'altres, agilitzar els tràmits administratius, així com la possibilitat que els Ajuntaments cobrin taxes per millorar i ampliar els serveis que ofereix la ciutat, i que aquestes taxes puguin ser pagades per la ciutadania, almenys en part, en termes de temps i no de diners.

Les Polítiques del Temps a la Resta d'Europa

La proposta de llei italiana no arriba a constituir-se com a llei íntegrament, però serveix per impulsar interessants experiències i normatives, tant a Itàlia com en el conjunt europeu, en relació, sobretot, a les polítiques del temps de la ciutat. Encara que en cap cas amb el nivell de desenvolupament que s'observa a Itàlia. A Alemanya, per exemple, ciutats com Bremen o Hamburg compten amb iniciatives d'aquest tipus; a França, es despleguen més de cent programes en el marc del projecte.

A Alemanya, per exemple, han estat promoguts principalment des de la societat civil, mentre que a França s'han recolzat en major mesura en les decisions polítiques, i a Holanda, han estat acompanyades gradualment d'iniciatives impulsades per la societat civil. Cal assenyalar que resulta positiu que s'hagi començat a mostrar a Europa cert interès per les polítiques del temps, la qual cosa en alguns casos comporta el desenvolupament de noves maneres de gestionar les administracions locals així com la proliferació de vies més democràtiques de pensar i tractar el temps.

Les Polítiques del Temps a Espanya

La Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva d'homes i dones, en l'Article 22, atorga a les corporacions locals el poder d'establir Plans Municipals d'organització del temps de la ciutat, per avançar cap a un repartiment equitatiu dels temps entre dones i homes. Aquest mateix propòsit té l'article 37 de la Llei 12/2007 per a la promoció de la igualtat de gènere a Andalusia. No obstant això, a Espanya es compta encara amb una trajectòria minsa en aquest camp, doncs no són moltes les ciutats o Comunitats Autònomes que realitzin una gestió sensible a la dimensió temporal.

Coeducació

La coeducació és una metodologia educativa que té com a objectiu aconseguir la igualtat entre nens i nenes i la no discriminació per raó de sexe, amb la finalitat d'arribar al seu desenvolupament integral, incloent la perspectiva de gènere en tots els àmbits educatius.

Es tracta de no establir relacions de domini que supeditin un sexe a un altre, sinó que s'incorporin, en igualtat de condicions, les realitats i la història de les dones i dels homes per educar en la igualtat des de la diferència. L'escola coeducativa crea un ambient de convivència en el qual tant els nens com les nenes tenen l'oportunitat d'interpretar amb llibertat la seva diferència sexual, masculina i femenina, i créixer cap a una ciutadania responsable i democràtica. Una ciutadania que es relaciona des de la convivència pacífica i està compromesa contra qualsevol tipus de discriminació. La coeducació, a més, analitza i detecta de quina manera els continguts i les metodologies educatives afecten de manera diferent a nens i nenes i com fomentar les capacitats d'uns i altres. Aquest procés ha d'iniciar-se des de les primeres etapes educatives, enfortint en l'Educació Infantil actituds no discriminatòries. La coeducació és un repte per al conjunt de la societat que, a través de l'educació en nous valors, anul·la les situacions de discriminació, caminant cap a la igualtat de drets i oportunitats definides, tenint en compte a tots dos sexes.

Característiques de l'Escola Coeducativa

• Càrrecs de responsabilitat i representatius ocupats de forma paritària.
• Llenguatges incloents que evitin formes i usos sexistes.
• Valors de respecte, empatia i solidaritat.
• Introducció de matèries que eduquin per a l'autonomia personal.
• Afavorir les conductes de reconeixement entre iguals, aïllant i estigmatitzant l'assetjament sexual, els comentaris vexatoris cap a les noies, el masclisme en qualsevol de les seves manifestacions, etc.
• Realitzar una crítica sistemàtica per evitar estereotips i suposicions que impedeixin o dificultin eleccions acadèmiques esbiaixades pel gènere.

Efectes i Conseqüències de l'Escola Mixta

Positives per a les Noies

• Moltes han pogut obtenir titulacions diverses, fet que fa que la seva autoestima augmenti i que tinguin perspectives d'un futur més estable.
• Superen als homes pel que fa als resultats, així doncs, s'ha destruït el prejudici sobre la incapacitat de les dones per teoritzar, generalitzar, deduir o crear. (Prejudici social i familiar: destinació única de les dones = mare-esposa. ELIMINAT).
• Tenen una experiència juvenil de vida oberta i paral·lela a la dels seus companys homes quant a relacions, domini d'espais, usos del temps, coneixements, habilitats, destreses i entreteniments, encara que tenyides de rosa.
• Obren les seves expectatives vitals a metes laborals i professionals a través d'estudis o qualificacions de qualsevol nivell.
• Desenvolupen un bon sentit de llibertat d'elecció i de promoció personal a través dels estudis.
• Aprenen, critiquen, exigeixen que es respectin els seus drets, opinen, tenen expectatives de futur gràcies als estudis adquirits, etc.

Negatives per a Nois i Noies

• No s'ha après res sobre les dones, per tant, poden seguir pensant que la figura femenina és inferior a la masculina.
• Allò considerat "femení" està desvaloritzat i se substitueix sistemàticament pel "masculí" (considerat com a superior, més prestigiós). Els nois no voldran canviar-ho, però les noies sí que voldran.
• Coneixement androcèntric: home dominant com a mesura i centre de totes les realitats humanes. Aquest concepte fa que els homes tinguin un sentiment de prepotència. Per tant, les dones es troben en un segon pla, invisibles.
• Estableixen relacions afectives i sexuals amb facilitat en situació de desigualtat i abús.
• Cauen en la imitació de models convencionals disfressats de modernitat: excés de preocupació per la bellesa corporal i el cànon de la moda elles, i desenvolupament de la competitivitat i de la força física per part d'ells.
• Elles accepten treballs en condicions dolentes o inadequades o realitzen treballs voluntaris. Ells prefereixen guanyar-se la vida en oficis sofisticats o massa simples.

Conseqüències Generals per a la Nostra Societat

• Hem millorat de forma significativa l'índex de desenvolupament del nostre país, ja que aquest es mesura, també, per la situació social de les dones i per les seves oportunitats educatives.
• Els principis democràtics d'igualtat i no discriminació es van actualitzant i fent-se creïbles.
• En cada grup familiar, relacional o convivencial ja pot haver-hi un intercanvi de rols, que suposa als éssers humans com a persones completes, autònomes i no dependents ni complementàries per necessitat.
• Les dones estan aportant altres maneres d'abordar la resolució de conflictes sense que intervingui la violència, el domini, l'enfrontament o la destrucció de la vida.

Cicle del Projecte

Al llarg de tot aquest cicle, les eines d'anàlisi de gènere serveixen per orientar el projecte de manera que integri la dimensió de gènere. Les eines són:

• Perfil d'activitats.
• Accés i control.
• Factors d'influència.
• Anàlisi de necessitats de gènere.
• Qualitat de la participació.

Fase d'Identificació/Formulació

Aquesta és la fase més important per a una total integració de la dimensió de gènere en el projecte. En ella hauria d'obtenir-se tota la informació que sorgeix de l'aplicació de les eines de l'anàlisi de gènere, per poder així planificar atenent a informació real i no a supòsits o idees preconcebudes sobre les vides dels homes i dones beneficiaris.

Identificació/Formulació Participativa

A l'àrea d'interès per a l'execució del projecte, convé realitzar un procés d'identificació de necessitats, prioritats i problemes específics dels homes i les dones implicats. Això es farà a través de metodologies participatives, mitjançant una anàlisi de gènere participatiu que inclogui aspectes referents a: el perfil d'activitats d'homes i dones, accés i control de recursos, identificació de necessitats, qualitat de la participació, factors d'influència.

Els grups per realitzar els exercicis participatius poden organitzar-se en funció de les diverses categories socials existents en la comunitat. A més de per sexe, per ètnies, nivells socioeconòmics, etc. D'aquesta manera es facilita la identificació de problemes més específics, de possibles fonts de conflicte dins de la comunitat, de barreres a la participació i d'estratègies per superar-les.

La realització dels tallers o grups no busca únicament conèixer respostes a determinats interrogants d'identificació, sinó també, transmetre confiança i atorgar o cedir responsabilitat del projecte als possibles beneficiaris des de l'inici.

Què Ocorre si el Projecte no va ser Identificat amb Perspectiva de Gènere?

A la pràctica trobem molts projectes que no han inclòs l'anàlisi de gènere en la identificació i formulació per diverses raons:

• Perquè les dones estan poc representades en la població destinatària o existeixen dificultats que impedeixen la seva participació (obstacles legals o culturals) i no se sap com abordar el problema.
• Es dóna per descomptat que les dones participaran automàticament en el projecte o es beneficiaran del mateix (el que suposa una presumpció de "neutralitat" dels projectes equivocada).
• Perquè es considera el gènere com una qüestió accessòria i, encara que s'inclogui en la retòrica o declaració d'intencions, no es tradueix en mesures reals.

Això no implica que l'anàlisi de gènere ja no pugui incorporar-se: es pot introduir durant l'execució i el seguiment i, per descomptat, en l'avaluació, identificant mesures correctores sobre els efectes del projecte.

Existeixen estratègies per integrar la dimensió de gènere en cadascuna de les fases del cicle del projecte, per la qual cosa si no va estar prevista en la identificació, podran dur-se a terme activitats concretes per integrar-la en la fase d'execució. Per exemple, es pot:

• Aplicar noves metodologies participatives per integrar la perspectiva de les dones i les relacions de gènere.
• Desenvolupar capacitats i sensibilització sobre gènere per al personal involucrat en l'execució.
• Obrir activitats i responsabilitats per a homes i dones i organitzar-les de manera que les dones tinguin possibilitat de participar d'igual manera que els homes, etc.
• Incloure eines de gènere entre els instruments de seguiment dels projectes.

El Projecte té el Gènere Integrat?

• Es refereixen els objectius del projecte explícitament a dones i homes (inclouen necessitats pràctiques o estratègiques)?
• Descriuen els documents del projecte l'aplicació d'estratègies de consulta i participació?
• S'ha considerat la divisió sexual del treball prevalent en la comunitat, d'acord a l'aplicació del perfil d'activitats?
• S'ha considerat qui té accés i controla els recursos en la comunitat, inclosos els del projecte?
• S'han identificat els beneficiaris i beneficiàries del projecte?

Fase d'Execució/Seguiment

L'aplicació de les eines d'anàlisi de gènere durant l'execució del projecte ens informa sobre com la realització de les activitats està afectant a les relacions de gènere.

Execució i Seguiment Participatiu

Igual que la fase d'identificació, el seguiment i l'execució poden ser processos participatius, en els quals s'associï directament a dones i homes, promovent la capacitat (i adquisició de la capacitat) del grup beneficiari per analitzar la situació, planificar i executar activitats amb perspectiva de gènere.

El Projecte ha Integrat el Gènere a la Fase de Seguiment?

• S'han previst estratègies i objectius per promoure la igualtat d'oportunitats i beneficis en el disseny del projecte?
• Existeixen mecanismes de seguiment amb perspectiva de gènere assignats i operatius (dades desagregades per sexe, indicadors, procés participatius, experts de gènere)?
• Estan participant dones i homes en les activitats del projecte: com i en qualitat de què?
• Han aparegut limitacions durant l'execució del projecte que impedeixin la participació equitativa de dones i homes en la distribució de recursos i beneficis?
• La contrapart té capacitat per implementar projectes amb gènere integrat?

Fase d'Avaluació

L'aplicació de les eines d'anàlisi de gènere en l'avaluació del projecte ens informa sobre el seu impacte sobre les relacions de gènere i, en definitiva, sobre la seva contribució a l'equitat de gènere i l'empoderament de les dones.

Avaluació Participativa

L'avaluació participativa comparteix la mateixa filosofia que la Investigació-Acció Participativa (veure apartat relatiu a obtenció d'informació, promoció de participació), si bé aquesta està enfocada més aviat a la fase de diagnòstic o identificació, mentre l'avaluació participativa té com a objectiu mesurar els resultats en termes qualitatius i quantitatius d'una activitat o procés.

Suposa que les persones implicades pel projecte participin, no només com a transmissores d'informació, sinó també en tot el procés avaluatiu: des de la definició d'objectius fins a la recol·lecció, interpretació i presentació de resultats. En aquest sentit, l'avaluació participativa contribueix al procés d'empoderament:

• Promou la percepció de control i autoeficàcia, estimulant el control col·lectiu del procés d'avaluació.
• Promou l'adquisició de coneixements i habilitats per a l'avaluació que poden aplicar-se en altres contextos.
• Promou l'acció col·lectiva en motivar l'ús (instrumental, conceptual i simbòlic) dels resultats de l'avaluació.

Avaluació de Gènere

? (-)Ha aconseguit el projecte promoure major igualtat d'oportunitats entre dones i homes? (-)Han resultat perjudicades les dones pel projecte? (en la divisió del treball, en l'accés i control de recursos). (-)Ha millorat la posició de les dones com a resultat del projecte? S'han atès necessitats pràctiques o estratègiques de manera que les dones poden prendre més decisions? Els homes estan acceptant el canvi de rols? Seran sostenibles els canvis? (-)La contraparte ha enfortit la seva capacitat per dur a terme projectes amb gènere integrat? quins factors ho expliquen? (-)Han estat els recursos de gènere (capacitats, personal, pressupost) adequats i suficients per promoure la integració de gènere en el projecte? (-)S'han trobat obstacles per integrar a les dones en el projecte? Van ser identificats en la fase de disseny i execució del projecte?

Mainstreaming o tranversalització de gènere: Fa referència a la integració de la perspectiva de la igualtat d’oportunitats en totes les polítiques i àmbits d’actuació.  A la IV Conferència Mundial sobre les Dones de NU(Pequín, 1995): es fa un compromís d’implantació estratègia de mainstreaming per part de tots els estats. Mainstreaming de gènere: “Terme anglosaxó que s'utilitza per definir la integració de la igualtat d'oportunitats en el conjunt de totes les polítiques (elaboració, aplicació i seguiment) i actuacions públiques dels governs“__Es refereix a integrar sistemàticament les situacions, prioritats i necessitats respectives de dones i homes a totes les polítiques, amb vista a promoure la igualtat entre dones i homes, i recórrer a totes les polítiques i mesures generals amb la finalitat específica d'aconseguir la igualtat, tenint en compte activament i obertament, des de la fase de planificació, els seus efectes en les situacions respectives de les unes i els altres quan s'apliquin, supervisin i avaluïn les polítiques dissenyades” (Castro, 2003, 99).“Del que es tracta és de no limitar els esforços de promoció de la igualtat a l'execució de mesures específiques a favor de les dones, sinó de mobilitzar explícitament ―amb vista a la igualtat― totes les accions i polítiques generals tenint en compte activament i visiblement en el seu disseny els possibles efectes sobre les situacions respectives dels homes i de les dones. Per això cal analitzar sistemàticament aquestes accions i polítiques i tenir en compte, en definir-les i aplicar-les, aquests possibles efectes: per exemple, les polítiques de desenvolupament, l'organització del treball, les opcions en matèria de transports o la definició dels horaris escolars, etc., poden tenir efectes diferencials significatius en la situació dels homes i les dones; en conseqüència, per contribuir en major mesura a la igualtat entre els homes i les dones, cal tenir en compte aquests efectes” (Comissió de les Comunitats Europees, 1996, 2). El mainstreaming de gènere, implica canvis fonamentals en les polítiques públiques (i en les organitzacions d’àmbit privat que les apliquen): (-) “(…) l'objectiu de la consecució de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes i l'eliminació de la discriminació per raó de sexe, a més de ser una prioritat transversal, que ha de ser atesa des de totes les àrees competencials, es converteix també en sistemàtica, al llarg de totes les fases d'intervenció i en tots els moments del procediment.” (-) (…) es tracta d'una forma d'intervenció que està dirigida a promoure canvis de criteris, de processos i de resultats en la gestió pública. (-) (…) assumeix com a principis fonamentals el reconeixement i la consideració de les diferències entre les condicions de vida, les situacions socials, econòmiques i culturals i les necessitats de les dones i homes en totes les fases de la intervenció pública, és a dir; en la decisió, planificació, execució i avaluació de les polítiques públiques.” (Soleto, 2007, 9-10) (-)La legislació espanyola estableix la transversalitat del principio d’igualtat de forma activa en les normes, pressupostos i actuacions dels poders públics (art15).