Ideologies, Utopies i Pensament Polític

Marxisme/Socialisme

Ordre econòmic intervencionista (control del mercat), estat màxim, l'Estat controla l'economia, paternalista, proteccionisme.

Liberalisme

Estat mínim (no intervé en l'economia), principi de la llibertat, la llibertat és un bé (lliure competència).

Principis del liberalisme polític

• Defensa la llibertat i els drets individuals.
• Defensa la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
• Defensa la sobirania popular: el poder resideix en el poble.
• Separació de poders.
• Estat de dret: establir una llei o una constitució de compliment universal per a tots.
• Defensa fer pública la transparència de la gestió pública.

Pensaments que legitimen o critiquen la societat

a) Les ideologies (dominant)

Legitimació de l'ordre establert, defensa "del que hi ha" i "el que es fa".

b) Les utopies

Crítica del que existeix, proposta del que hauria d'existir. La paraula "utopia" en l'etimologia és "topos" (lloc). L'utopia és el lloc que encara no existeix, però que podem imaginar i desitjar, fer el possible perquè es converteixi en realitat. És un producte de la voluntat, no es pot imposar, apareix com a desig de persones que volen viure d'una manera radicalment diferent per ser feliços. La utopia es construeix, no és tan sols un desig, és un estil de vida, una forma de conviure amb principis morals. Pel pensament utòpic, la realitat és sempre un desordre que cal superar. El món real és miserable, injust, està ple de problemes.

Realitat = Desordre

Utopia = Satisfacció plena de les necessitats humanes

Per a què serveixen les utopies?

Les utopies tenen 3 funcions:

• Funció crítica: el pensament utòpic representa una crítica, un anàlisi de la situació social existent; qualsevol utopia parteix del coneixement o consciència del que hi ha.
• Funció de recerca: el pensament utòpic sempre és optimista, creu que hi ha una solució, un camí; la utopia creu que pot existir un demà que sigui millor.
• Funció pràctica: el pensament utòpic és sempre la construcció d'una proposta que en certa manera prefigura el demà, és a dir, la utopia convida a l'acció política, social.