Les ideologies obreres i les Internacionals del segle XIX
Les ideologies obreres
El cartisme pretenia que les classes populars, amb la implantació del sufragi universal masculí, aconseguissin representació parlamentària per impulsar reformes socials i laborals.
Alguns pensadors van proposar nous models d'organització de la societat per aconseguir la igualtat de drets polítics i econòmics, amb una major justícia en el repartiment de la riquesa.
- Els socialistes utòpics
Saint-Simon, Charles Fourier i Robert Owen coincidien a creure en el progrés de la humanitat amb una major justícia social, acabant per implantar-se al món una societat més feliç. Aspiraven a superar els enfrontaments entre les classes, apel·lant a la raó i la intel·ligència per solucionar els conflictes.
Eren reformistes, no revolucionaris.
- El socialisme marxista
Karl Marx i Friedrich Engels van elaborar una teoria revolucionària que pretenia la presa del poder per part dels treballadors i l'establiment d'una societat comunista sense explotadors ni explotats.
- L'anarquisme
Bakunin, Proudhon i Kropotkin pretenien també acabar amb qualsevol forma d'opressió i establir una societat igualitària, sense propietat privada, però rebutjaven l'activitat política i buscaven l'abolició de l'Estat mitjançant una insurrecció.
L'anarquisme va tenir nombrosos seguidors, sobretot en països com Espanya, Itàlia o Rússia.
Les Internacionals obreres
- La AIT o Primera Internacional (1864-1876)
El seu fi era l'emancipació dels treballadors fins a aconseguir la supressió de la societat de classes i, per això, calia la conquesta del poder per la classe obrera. La I Internacional no es va dissoldre per la repressió, sinó per les diferències ideològiques entre socialistes i anarquistes.
- La II Internacional i l'anarquisme fins a la I Guerra Mundial
A Alemanya, el 1875, es funda el Partit Socialdemòcrata (SPD), el més important, i el 1879, a Espanya, el PSOE.
Els centres obrers van desenvolupar una tasca de promoció d'escoles nocturnes i biblioteques, per educar i apartar el proletariat de l'alcohol en els temps d'oci. Al congrés fundacional de la II Internacional es va decidir convocar l'1 de maig de 1890 una jornada reivindicativa a favor de les vuit hores màximes de treball diari.
- La I Guerra Mundial i la Tercera Internacional
La I Guerra Mundial va provocar una crisi irreversible de la Internacional Socialista, i el triomf de la Revolució Russa va dividir de nou les organitzacions obreres. Els seguidors de la revolució soviètica van adoptar el nom de comunistes i es van coordinar en una nova internacional, la III Internacional o Internacional Comunista.