Les ideologies obreres i les Internacionals del segle XIX

Francés2,7 KB

Les ideologies obreres

El cartisme pretenia que les classes populars, amb la implantació del sufragi universal masculí, aconseguissin representació parlamentària per impulsar reformes socials i laborals.

Alguns pensadors van proposar nous models d'organització de la societat per aconseguir la igualtat de drets polítics i econòmics, amb una major justícia en el repartiment de la riquesa.

- Els socialistes utòpics

Saint-Simon, Charles Fourier i Robert Owen coincidien a creure en el progrés de la humanitat amb una major justícia social, acabant per implantar-se al món una societat més feliç. Aspiraven a superar els enfrontaments entre les classes, apel·lant a la raó i la intel·ligència per solucionar els conflictes.

Eren reformistes, no revolucionaris.

- El socialisme marxista

Karl Marx i Friedrich Engels van elaborar una teoria revolucionària que pretenia la presa del poder per part dels treballadors i l'establiment d'una societat comunista sense explotadors ni explotats.

- L'anarquisme

Bakunin, Proudhon i Kropotkin pretenien també acabar amb qualsevol forma d'opressió i establir una societat igualitària, sense propietat privada, però rebutjaven l'activitat política i buscaven l'abolició de l'Estat mitjançant una insurrecció.

L'anarquisme va tenir nombrosos seguidors, sobretot en països com Espanya, Itàlia o Rússia.

Les Internacionals obreres

- La AIT o Primera Internacional (1864-1876)

El seu fi era l'emancipació dels treballadors fins a aconseguir la supressió de la societat de classes i, per això, calia la conquesta del poder per la classe obrera. La I Internacional no es va dissoldre per la repressió, sinó per les diferències ideològiques entre socialistes i anarquistes.

- La II Internacional i l'anarquisme fins a la I Guerra Mundial

A Alemanya, el 1875, es funda el Partit Socialdemòcrata (SPD), el més important, i el 1879, a Espanya, el PSOE.

Els centres obrers van desenvolupar una tasca de promoció d'escoles nocturnes i biblioteques, per educar i apartar el proletariat de l'alcohol en els temps d'oci. Al congrés fundacional de la II Internacional es va decidir convocar l'1 de maig de 1890 una jornada reivindicativa a favor de les vuit hores màximes de treball diari.

- La I Guerra Mundial i la Tercera Internacional

La I Guerra Mundial va provocar una crisi irreversible de la Internacional Socialista, i el triomf de la Revolució Russa va dividir de nou les organitzacions obreres. Els seguidors de la revolució soviètica van adoptar el nom de comunistes i es van coordinar en una nova internacional, la III Internacional o Internacional Comunista.

Descargar

PDF Word HTML