Identitat i Alteritat: Conceptes en Ciències Socials

1. La identitat i la seua definició

La identitat és el conjunt dels trets propis d'un individu o d'una comunitat. Aquests trets caracteritzen el subjecte o la coŀlectivitat enfront dels altres. La identitat també és la consciència que una persona té respecte de si mateixa i que la converteix en algú diferent dels altres. Un exemple seria la identitat sexual en una societat patriarcal, on sovint s'ha considerat l'home com a superior a la dona.

En la identitat hi ha un fort component sentimental que no és raonable, i no té res a veure amb una qüestió genètica, estadística, ni res similar. Quan existeix la identitat, existeix l'alteritat (perquè existeix el contrari). La identitat, a banda d’escollir-se, ve condicionada per l’ensenyament.

2. La identitat en les Ciències Socials

La identitat és el que s'ha de treballar des de les Ciències Socials (CCSS): qui ets i on ets. Des d'aquestes preguntes, cal integrar l’alumne en el seu ambient i història social. La identitat pot crear-se, però també pot destruir-se; té dos grans elements d’alimentació: la família i l’escola.

A partir de la concepció del món que tenim mitjançant informacions dels mitjans, de casa i de l’aula, podrem extreure la identitat. L'ésser humà és sociable i, per tant, necessita viure en societat; dins d’aquesta, cerca l’afinitat —o el que és el mateix, la identitat— i, d’aquesta forma, crea coŀlectius.

El microcosmos social i l'educació

Quan assumeixes una identitat, es creen les normes d’aquell coŀlectiu i les relacions socials; per tant, estem parlant d’un microcosmos social. Aquell coŀlectiu, amb les seues normes, representa qui és digne d’estar-hi. Quan l’ésser humà neix, ho fa sense matrícula i sense res; per això l’educació primària és tan important per a construir la identitat. Si nosaltres no estem pendents de l’alumnat, aquest pot créixer de qualsevol manera; ara bé, si tenim present el que volem, és precís que coneguem les CCSS per a potenciar-ho.

L’educació és fonamental per a allò que anomenaríem naturalitat: acceptar la nostra identitat, però també l’alteritat com una cosa normal. Si pensem que la nostra identitat és la millor, no podríem educar en la pau, per exemple. El paper de les CCSS és seleccionar el rol adequat per a realitzar activitats racionals amb la intenció de permetre que l’alumnat construeixi la seua identitat en un marc definit; per exemple, voldríem que fossin persones:

• Tolerants
• Sociables
• Democràtiques

3. La presència dels Altres

Qualsevol identitat requereix la presència dels Altres per a la seua pròpia existència. Per a les CCSS, el cercle de comunicació entre aquests és allò que dona lloc a l’observació d’alteritats. La importància de l’ALTRE resideix en el reconeixement de les qualitats i beneficis del NOSALTRES i la protecció contra el perill que presenten els ALTRES i les seues diferències amb l’observador.

La identificació i la concepció dels ALTRES esdevé un element essencial per a l’elaboració de la identitat dels coŀlectius. El terme NOSALTRES expressa el reconeixement d’una identitat coŀlectiva que adquireix significació plena quan s’oposa al seu contrari, els ALTRES. La imatge del NOSALTRES dependrà de l'estratègia i la manera utilitzada en la construcció dels ALTRES.

Representacions del món social

Els individus construïm les nostres representacions del món social a partir de diverses informacions que arrepleguem del medi en què vivim (l’escola, la família, els mitjans de comunicació). Des del moment en què aquestes representacions són compartides per la majoria de membres d’una societat, es fa molt difícil prendre consciència del relativisme de la interpretació, així com de la relació existent entre la consciència de l'individu i l’estructura social. Per això, passen a ser considerades com a "normals". Aquest coneixement social es va modelant a través de l'educació primària.

4. L'alteritat: la definició pel contrari

Existeix la identitat, però també l'alteritat. L’alteritat és el reconeixement de les qualitats de la identitat. És allò que en filosofia s’anomena la definició pel contrari. Quan és difícil explicar una cosa, es diu el que és el contrari. Quina estratègia portarà la identitat? L’alteritat. Per a adonar-nos de qui som, cada vegada utilitzem més, per a definir-nos, el que no som.

Per exemple, si tenim una llista amb característiques i anem tatxant, el que queda és el que som. Per aquest motiu, la identitat té una doble presència: la pròpia i l’altra. Identitat i alteritat són conceptes indissociables.