Identificació Bacteriana: Enterobacteris, Pseudomonas i BGN

Enterobacteris

Membres de l’ordre Enterobacterales, la majoria colonitzen el tub digestiu d’humans i animals. Inclouen: Salmonella, Shigella, Yersinia, soques patògenes d’E. coli. Són anaerobis facultatius, oxidasa negatius, i fermentadors de la glucosa.

Pseudomonas (P. aeruginosa)

Patogen oportunista, es troba sovint a hospitals, especialment en pacients hospitalitzats. Ubiqua a la natura i ambients humits dels hospitals. Creix en MacConkey (colònies petites, de color rosa pàl·lid). Oxidasa +, no fermentador. Olor dolça afruitada (a raïm). Algunes soques produeixen pigments.

Proves Bioquímiques d’Identificació

Oxidasa

Detecta el Citocrom-C Oxidasa (present en aerobis estrictes, com Pseudomonas). Diferencia entre enterobacteris (oxidasa -) i Pseudomonas (oxidasa +).

Oxido-Fermentació (O/F)

Determina el metabolisme de la glucosa (oxidatiu o fermentatiu). Tub inicial de color blau de bromotimol.

• Groc: si el bacteri fermenta i oxida la glucosa
• Verd: no fermenta ni oxida glucosa

Kligler Iron Agar (KIA)

Diferencia entre Enterobacteris per: fermentació de carbohidrats, producció d'àcid sulfhídric (H2S) i producció de gas.

• Bec rosa fons groc: fermenta glucosa
• Bec groc fons groc: fermenta glucosa i lactosa
• Bec rosa fons rosa: no fermenta glucosa ni lactosa

ONPG

Detecta l’enzim β-galactosidasa per la fermentació de la lactosa. Fermentadors lents donen resultat negatiu en altres proves (requereixen més temps d’incubació).

• Groc: positiu
• Sense canvi: negatiu

Indol

Detecta triptofanasa, que hidrolitza el triptòfan i s'allibera indol que es mostra amb un anell rosat amb reactiu de Kovac.

Roig Metil (RM)

Determina si el bacteri fermenta la glucosa per la via àcid-mixta.

• Vermell: positiu
• Groguenc: negatiu
• Taronja: requereix confirmació (incubar 24 h més)

Voges-Proskauer

Detecta la fermentació de la glucosa per la via butilenglicòlica (acetoïna). El resultat és una coloració vermell-marró.

Citrat

Detecta l’ús del citrat com a font de carboni.

• Blau: positiu (pH bàsic)
• Verd: negatiu

Ureasa

Detecta l’enzim ureasa que hidrolitza la urea i s'allibera amoníac, que fa que el medi canviï de taronja clar a rosa.

Descarboxilació de l’Ornitina

Detecta l’enzim ornitina descarboxilasa. Si és positiu, el medi canvia de groc a lila (producció de putrescina).

• Negatiu: groc
• Mobilitat +: opac
• Mobilitat -: transparent

Descarboxilació i Desaminació de la Lisina

Descarboxilació (reacció anaeròbia, es llegeix al fons del tub): produeix alcalinitat.

• Lila: positiu
• Groc: negatiu

Desaminació (reacció aeròbia, es llegeix al bec): produeix color vermell vi a la superfície (formació de l'àcid).

• Vermell vi: positiu

BGN Exigents

No creixen en MacConkey. Requereixen medis enriquits amb sang i altres factors de creixement. Alguns són capnòfils (necessiten CO2) o microaeròfils (requereixen petites quantitats d'O2). Exemples de gèneres: Haemophilus, Bordetella, Campylobacter, Helicobacter, Legionella, Brucella.

Haemophilus

Requereix els factors X (hemina) i V (NAD). Les espècies inclouen H. influenzae, H. ducreyi, H. parainfluenzae.

Haemophilus influenzae

Colonitza el tracte respiratori superior.

• Soques no encapsulades: infeccions localitzades (otitis, sinusitis).
• Soques encapsulades: infeccions greus (meningitis, pneumònia).

Diagnòstic:

• Creixement en agar xocolata (factor X i V).
• Requereix 5-10% CO2.
• Serotipatge per identificar els serotips (inclou vacuna per tipus b).