Idees principals sobre art i creativitat

Idees principals sobre art i creativitat d Tatrkiewicz:

Són 2 conceptes vinculats sols de forma recent.

Per als antics grecs, els artistes imitaven la natura, segons normes, no pas amb llibertat. L'artista visual descobreix, no crea. En canvi, un poeta sí crea coses noves de forma lliure. Els romans incorporaren els artistes visuals dins l'àmbit creatiu i lliure de la poesia. El cristianisme medieval reservà el terme creació a Déu i la seva creació del no-res, ex nihilo. Als s. XVI i XVII aparegué progressivament la idea de l'art com a creació de l'artista, i al XVIII es va vincular amb la imaginació. El XIX és la consolidació total del concepte d'artista creador.

Informació rellevant poden contenir els contractes amb artistes:

• Condicions sobre materials (qualitat, preu), mesures, ubicació de l'obra.
• Participació relativa o exclusiva del mestre i dels seus ajudants.
• Termini d'entrega.
• Condicions econòmiques.
• Valoracions generals de l'obra, o per altres criteris.
• Tema de l'obra i indicacions iconogràfiques.

Tècniques pictòriques hem explicat:

Pintura al fresc, al tremp, a l'aquarel·la, pastel, encàustica, acrílica, i a l'oli.

Estils representatius o figuratius, variants principals:

Els estils representatius o figuratius són els estils basats en la imitació, més o menys directa, de les aparences visuals, de la realitat perceptible. Els temes es poden reconèixer, perquè remeten a l'experiència sensible.

Realisme o naturalisme: descriu el món observable, fins i tot si no és bell. Idealisme: vol construir una perfecció física o espiritual. Il·lusionisme: vol crear una il·lusió de realitat convincent. Expressionisme: exageració de la forma, per a projectar la mirada subjectiva de l'artista, o per a provocar la reacció de l'espectador.

4 metodologies històric-artístiques:

L'historicisme, vinculació entre l'art i la seva època.

L'atribucionisme, per a col·leccionistes, museus, marxants. El mètode “filològic”. Autoria i datació. Influència. Estil. Història dels estils.

L'iconografia i la iconologia, o l'interès pel significat, el contingut. Història social i sociologia de l'art. Estudia els processos de producció, distribució i recepció de les obres d'art. La societat. La semiòtica, anàlisi de l'art com a fenomen comunicatiu.

L'art com a ofici o tècnica:

A la Grècia, identitat total entre arts i oficis, sota el mateix terme: téchne. Manteniment d'aquesta situació en època romana i medieval. La tècnica i l'ofici com a base de la separació moderna entre arts i artesanies. El treball intel·lectual i manual, i la distinció encara més antiga entre arts liberals i arts mecàniques. Els canvis a la seva ubicació dins (o fora de) les classificacions de Galè, Marcià Capella, o Batteux... Integració contemporània de les artesanies dins de l'àmbit general del disseny. Difícil nomenament de les arts aplicades a la vista de la seva naturalesa tan funcional com estètica.