Idees Clau de Descartes: Mètode i Veritat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,91 KB
Idees Clau de Descartes
El Mètode Cartesià
a) El mètode és un conjunt de regles o instruccions que asseguren l'adquisició de la veritat. La ment és infal·lible si segueix el mètode correcte, no es deixa influenciar i s'atén al coneixement dins de les seves capacitats.
Model de Ciència
b) Per a Descartes, el model ideal de ciència és un sistema de proposicions lògicament connectades. La raó passa de veritats fermament establertes a altres veritats deduïdes, tan certes com les primeres. Aquest model s'inspira en el rigor de les matemàtiques.
Criteri de Veritat: L'Evidència
c) L'evidència és el criteri de veritat. Una idea evident és una idea clara i distinta:
- Idea clara: Perfectament separada d'altres idees, sense confusió.
- Idea distinta: Idea internament clara, amb les parts clarament separades.
Intuïció i Deducció
d) Les regles del mètode no s'han de confondre amb les facultats intel·lectuals:
- Intuïció: Visió que permet captar la veritat d'una proposició.
- Deducció: Obtenció d'idees a partir d'idees conegudes per intuïció.
Naturaleses Simples
e) Descartes anomena natureses simples els elements indivisibles obtinguts al final de l'anàlisi. Exemples: Existir, pensar, un triangle té tres costats, una esfera està limitada per una sola cara.
De l'Anàlisi a la Síntesi
f) El mètode permet passar de l'anàlisi a la síntesi, d'allò conegut intuïtivament a allò conegut deductivament.
El Dubte Metòdic
g) El dubte metòdic cartesià posa en qüestió tots els coneixements admesos (dades dels sentits, veritats matemàtiques, món extern, propi cos). Només es manté el dubte mateix.
El Dubte i les Matemàtiques
h) Ni les matemàtiques se salven del dubte metòdic, ja que el raonament logicomatemàtic es basa en la memòria. Com podem saber que la memòria no ens enganya?
"Penso, per tant existeixo"
i) "Penso, per tant existeixo" és una intuïció, no un raonament. Si fos un raonament, tindria la premissa implícita "tot allò que pensa existeix".
Existència durant el Pensament
j) Quan penso, sóc. Quan no penso, no sé si sóc o no.
El Cogito com a Primera Veritat
k) El cogito és la primera veritat en dos sentits: és la primera veritat trobada i el prototipus de proposició veritable, del qual s'extreu un criteri per a noves veritats.
Ésser Necessari vs. Existir Necessàriament
l) No sóc un ésser necessari, no existeixo necessàriament, però si penso, necessàriament existeixo.