L'Estat Ideal de Plató i la Crítica a la Democràcia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,55 KB
- Igualtat de gènere: Les dones participen de la classe governant igual que els homes.
- Censura de les arts: Els poetes no podran representar els herois mostrant cap mena de vulnerabilitat: temor a la mort, dolor per la pèrdua d’estimats, etc. (386a). Els músics no podran fer música que fomenti emocions inapropiades: ni melancòliques, ni tristes, ni massa alegres, ni massa relaxants.
- Educació dels governants
- “Noble mentida”: Mite dels metalls, que caldria explicar als ciutadans pel bé comú, per tal que acceptin l’estructura de classes que els és imposada.
La visió de l'Estat de Plató
La visió de Plató implica un Estat que procuri tenir el control de tots els aspectes de la societat, i de la vida pública i privada dels individus.
- Eugenèsia: La procreació dels governants i guerrers estaria regulada per l’Estat a través d’una loteria trucada per tal de poder produir els millors individus.
- Abolició de la família: Els governants i guerrers viurien en comunitat. Els fills serien comuns també i ni pares ni fills sabrien quins són biològicament seus.
- Abolició de la propietat privada: Els governants i guerrers no tindrien béns propis més enllà dels de primera necessitat, i viurien i farien els àpats en comunitat.
- Igualtat de gènere: Les dones participen de la classe governant igual que els homes.
- Censura de les arts: Els poetes no podran representar els herois mostrant cap mena de vulnerabilitat: temor a la mort, dolor per la pèrdua d’estimats, etc. (386a). Els músics no podran fer música que fomenti emocions inapropiades: ni melancòliques, ni tristes, ni massa alegres, ni massa relaxants.
Crítica a la democràcia
La democràcia maximitza la llibertat i el pluralisme. És la constitució “més bonica”, com un “vestit de tots els colors”, però:
- És el règim més inestable.
- Qualsevol punt de vista i estil de vida és legítim, i això implica caos i mediocritat.
- En democràcia, la ciutadania és particularment vulnerable a la demagògia i el populisme, i així la democràcia degenera naturalment en la tirania.