Icones del Disseny i Art Postmodern: Anys 70, 80 i 90

Icones del Disseny i Art Postmodern

La Llibreria Carlton (Anys 80) de Ettore Sottsass

El moble “Carlton”, dissenyat per Ettore Sottsass als anys 80, és una llibreria en laminat de plàstic, molt acolorida i excessivament figurativa. Una base petita la separa del terra com un petit monument domèstic; una multitud de prestatges simètrics amb diferents inclinacions; tot això culminat per una figura estilitzada en què es reconeix un homenet amb les cames obertes i els braços aixecats.

La Carlton representa un dels mobles-manifest del nou disseny propugnat pel Grup Memphis. Pretén subvertir les bases sobre les quals es fonamenta el projecte racional, privilegiant els valors simbòlics i figuratius respecte a tota suposada prioritat tècnica o funcional.

L'Interior Arquitectònic (Anys 70) de Joe Colombo

L'Interior Arquitectònic de Joe Colombo, creat als anys 70, és un espai polivalent que no té parets. Dona importància a la utilització de plàstic reforçat i presenta una paleta cromàtica on predominen els colors groc, negre i blanc.

Joe Colombo va voler imaginar i construir un nou futur amb la finalitat de millorar la qualitat d'ús dels espais gràcies a noves tècniques de construcció i mètodes de fabricació.

Impressió “I Shop” (Anys 80) de Barbara Kruger

L'obra “I Shop” de Barbara Kruger, una impressió sobre paper dels anys 80, és una fotografia en blanc i negre d'una mà. A través de la representació, les imatges aconsegueixen decretar el que en aparença és real, i per consegüent poden plantejar qüestions o debats.

Kruger es planteja la pregunta de si és possible “construir una manera de mirar que aculli la presència del plaer i escapi a les decepcions del desig”. L’artista, mitjançant estratègies del món de la publicitat i el disseny gràfic, planteja reflexions sobre la cultura del consum, l’espai públic, la llibertat, el gènere o la violència. És un treball compromès i polític, indisciplinat i directe.

L'Espremedora “Juicy Salif” (Anys 90) de Philippe Starck

L'Espremedora “Juicy Salif”, dissenyada per Philippe Starck als anys 90, és una espremedora de fruita inspirada en una aranya i fabricada en alumini polit.

Aquesta peça obre el debat entre els qui aprecien la seva dimensió figurativa i els que l’acusen de no ser pràctica. Starck juga amb les formes, fa broma molt seriosament amb la idea mateixa de disseny i crea un objecte anòmal, una icona en la qual el valor de la imatge iguala el de la funcionalitat perduda.

El Carret “Consumer’s Rest” (Anys 80) de Frank Scheiner

El Carret “Consumer’s Rest” de Frank Scheiner, dels anys 80, és un carro de la compra metal·litzat.

Els anys vuitanta llegeixen, rellegeixen, juguen i qüestionen referents i formes de representació de l’art i del disseny modern. El dissenyador alemany, associat a Stiletto Studios, modifica un disseny anterior per convertir-lo en un objecte banal, també una cita humorística que posa en relació el saló domèstic i el supermercat. Un gest irònic a la cultura del consum i una llibertat absoluta entre l’art i el disseny.

Readymade “Colors i Joc” (Anys 80) de Haim Steinbach

El Readymade “Colors i Joc” de Haim Steinbach, dels anys 80, consisteix en una prestatgeria de color vermell i negre amb dos jocs de teteres de ceràmica i tres caixes de detergent.

Són objectes amb els quals establim relacions estranyes, capaços de produir associacions d’idees absolutament personals i intransferibles. Objectes fruit del nostre consumisme, testimonis d’una cultura del tenir que ara emulen els patrons de la representació de l’escultura. Peces combinades per parelles o grups d’elements, capaces d'establir contrastos bizarros i un cert sentit d’ordre en el caos aparent que suposa aquesta associació. Un acostament gens senzill de fer i en el camí fàcilment ens podem perdre, acostumats com estem a cercar explicacions ràpides a les coses sense deixar temps per aprofundir.

La Joguina Inflable “Gos Globus” (Anys 80) de Jeff Koons

La Joguina Inflable “Gos Globus” de Jeff Koons, creada als anys 80, és una joguina amb forma de gos inflable plantada enmig del carrer.

En plena època consumista, on l’exaltació del superflu és evident, Koons es mostra burleta i polèmic, provocador i profà. La seva obra pretén commoure i criticar de manera pertorbadora i alhora amb un toc d’humor una mica malèvol. Utilitza objectes quotidians i de valor mínim per aconseguir el seu objectiu. La idea és la principal característica que ha de coronar l’obra. Els seus objectes provoquen una espècie de burla la qual va encaminada directament cap a la influència de la majoria de la població pels mass media i la publicitat.