Humitat, Sequera, Aiguats i Contaminació

Humitat: Absoluta, Relativa i Tipus de Fronts

Humitat absoluta: És la massa d'aigua en forma de vapor per volum d'aire (g/m³). Humitat relativa: És el tant per cent de vapor d'aigua que conté l'aire respecte al màxim que podria contenir (%).

• Front càlid: Abundants núvols estratificats amb pluges suaus però continuades.
• Front fred: Núvols de desenvolupament vertical, provocant xàfecs i tempestes.
• Front oclòs: Porta els dos tipus de núvols i precipitacions.

La Sequera i els Aiguats

La sequera és un període prolongat de manca de precipitacions. El clima mediterrani es caracteritza per la falta de precipitacions a l'estiu, altes temperatures estivals i irregularitat de precipitacions a la resta de l'any. A la península Ibèrica, la sequera és deguda a l'anticicló de les Açores. Si aquest anticicló es troba a prop de la península o al seu damunt, bloqueja tots els fronts procedents de l'Atlàntic i impedeix la formació de baixes pressions al Mediterrani. Si aquesta situació es perllonga, es parla de sequera. Les sequeres són impossibles d'evitar.

Els aiguats són precipitacions torrencials que descarreguen grans quantitats d'aigua en poc temps. Hi ha 4 situacions principals:

• Temporal de llevant: Una massa d'aire procedent del Mediterrani, càlida i humida, entra a l'interior i es veu forçada a elevar-se en trobar la serralada litoral i prelitoral. Es formen núvols de creixement vertical (cumulonimbus) que poden donar precipitacions molt intenses, amb possibles pèrdues humanes i econòmiques.
• Pertorbació atlàntica reactivada: El procés de formació és el mateix que el de llevant. La perturbació atlàntica, que ha perdut força a la zona cantàbrica, es reactiva per una massa d'aire càlid i humida del Mediterrani, donant lloc a fortes tempestes i precipitacions.
• Tronades: Tenen lloc en zones de muntanya (Pirineus, Prepirineu, Serralada Transversal). Es formen en dies calorosos, especialment si hi ha una massa d'aire fred a les capes altes de la troposfera. Porten menys precipitacions i són molt locals.
• Gota freda: Es produeix quan hi ha una massa d'aire fred a les capes altes de la troposfera, provinent de zones polars o vents del nord d'Europa (siberià). Aquesta massa d'aire fred entra en contacte amb una massa càlida i humida, provocant fortes precipitacions. Són situacions puntuals, típiques de finals d'estiu i principis de tardor.

Huracans i Tornados

Un huracà és una depressió de mida petita amb pressions molt baixes al centre (< 950 mb) i vents entre 117-250 km/h. Es formen en mars càlids (temperatures superiors a 26.5 °C) i poc profunds (50 m), en zones intertropicals (entre 5º i 20º de latitud). Una forta evaporació crea una massa d'aire càlid i humit. Si aquesta massa entra en contacte amb una massa d'aire fred provinent d'un anticicló dels 30º de latitud, es pot originar un huracà. El gir és conseqüència de l'efecte de Coriolis i de l'ascensió de la massa d'aire càlid. Al centre de l'huracà es forma un nucli de pressions molt baixes (< 850 mb).

Tornado: Els tornados són els vents més forts i destructius de l'atmosfera, amb velocitats de fins a 500 km/h. Són remolins gegants que es formen a l'interior de tempestes, amb un elevat grau de complexitat. Es poden formar tant a terra com al mar. Si es formen al mar, poden generar mànegues en succionar l'aigua. Aquest fenomen és freqüent a la zona central dels EUA a la primavera.

Possible situació de sequera: L'anticicló situat a les Açores, en arribar a la península Ibèrica, bloqueja els fronts atlàntics i impedeix la formació de baixes pressions, podent provocar sequera a Catalunya si la situació persisteix.

Contaminants Atmosfèrics

Els contaminants atmosfèrics són substàncies alienes a la composició normal de l'atmosfera o gasos atmosfèrics presents en proporcions superiors a les normals.

• Nivells d'emissió: Quantitat de cada contaminant abocada a l'atmosfera en un període determinat.
• Nivells d'immissió: Concentracions de contaminants en un punt concret.
• Guia: Concentració d'un contaminant amb possibles conseqüències a mitjà o llarg termini.
• Límit: Quantitat d'una substància contaminant despresa d'una font emissora.

Agents contaminants de l'aire:

• Fonts naturals:
  • Erupcions volcàniques: Compostos de S, N, C i partícules.
  • Incendis forestals naturals: CO₂, cendres.
  • Partícules de sorra (vent).
• Fonts antropogèniques (humanes):
  • Mitjans de transport: CO₂, òxids de N i S, hidrocarburs, partícules i metalls (plom).
  • Processos industrials: Òxids de S, N, C, hidrocarburs, partícules, fums i substàncies específiques de cada indústria.
  • Calefaccions: Òxids de S, N, C, partícules sòlides i líquides.

Tipus de partícules:

• Aerosols: Fums i partícules de pols (sòlides o líquides), de mides molt reduïdes, en suspensió a l'atmosfera.
• Metalls pesants: Elements químics de gran massa atòmica, presents en petites concentracions, perillosos perquè no es degraden i passen a la cadena tròfica.

Pluja Àcida

La pluja àcida és una precipitació amb un pH inferior al normal.

Formació: Els òxids de sofre i nitrogen reaccionen amb l'aigua de l'atmosfera, produint àcids forts (H₂SO₄ i HNO₃), que són arrossegats per la pluja.

Emissió: La combustió de carburants fòssils allibera òxids de nitrogen (generats en qualsevol procés de combustió) i òxids de sofre (SO₂ i SO₃, presents en combustibles com el fuel, carbó i gasoil).

Efectes:

• Efectes corrosius nocius per als vegetals (teixits de les fulles).
• Destrucció de boscos.
• Contaminació del sòl i aigües continentals (a mitjà termini).
• Mort d'espècies animals en ecosistemes aquàtics.
• Destrucció d'ecosistemes per alteració de les propietats químiques del sòl.
• Corrosió de metalls.
• Descomposició de pedres calcàries en construccions.

Conseqüències:

• Danys als teixits fotosintètics, afectant la supervivència vegetal i la massa forestal.
• Contaminació dels sòls, impedint la regeneració dels boscos i reduint la producció agrícola.
• Filtració de l'aigua àcida als aqüífers a través del sòl.
• Disminució de la productivitat de les aigües continentals i possible destrucció d'ecosistemes aquàtics.
• Afectació de la qualitat de l'aigua per a consum humà.

Efecte Hivernacle

Gasos hivernacle (H₂O, CO₂, CH₄): Components naturals de l'atmosfera que capturen part dels raigs infrarojos emesos pel Sol i reflectits per la Terra. La calor atrapada determina la temperatura del planeta i permet la vida.

Emissions de gasos hivernacle:

• Combustió d'hidrocarburs: Emissions de CO i CO₂ (gasolines, gas natural, calefaccions, transports, processos industrials).
• Emissions de metà: El metà té un efecte hivernacle superior al CO₂. Les principals fonts són els abocadors a l'aire lliure i cultius com l'arròs.

Conseqüències:

• Canvi climàtic: Augment de la freqüència de fenòmens meteorològics violents, augment de precipitacions al nord d'Europa i disminució a la zona mediterrània.
• Increment global de la temperatura: Retrocés de les glaceres, fusió dels pols i augment del nivell del mar.