Humiliacions Postil·lustrades, Sociobiologia i la Mort

Les Humiliacions Postil·lustrades

El paradís promès per la Il·lustració no ha arribat, i ens trobem amb diversos fenòmens que els pensadors il·lustrats percebrien com a humiliacions. Es consideren humiliacions perquè, segons aquestes noves perspectives, els éssers humans ja no som diferents, som iguals; ja no som únics, ja no som qualitativament diferents envers els altres éssers.

La Primera Humiliació: La Teoria de l'Evolució

La primera humiliació: La teoria de l'evolució, exposada per Charles Darwin, ens va ensenyar que la nostra espècie procedeix dels primats i que les mutacions i la selecció natural han estat el motor del procés històric que explica les transformacions que s'han anat produint en les diferents espècies durant milers d'anys. Per tant, la separació radical que s'havia establert fins al moment entre animals i humans quedava qüestionada. La comprensió de l'ésser humà com a simi evolucionat donaria lloc a una nova humiliació, a més, perquè la nostra existència no ens l'ha donada un Déu, sinó l'atzar.

La Segona Humiliació: El Condicionament Socioeconòmic de Marx

La segona humiliació: Segons Karl Marx, les nostres creences i desitjos vindrien fortament condicionats per tot allò que fem, la qual cosa, en última instància, seria conseqüència del lloc que ocupem dins el marc socioeconòmic en què ens trobem. S'ha d'aconseguir igualtat de partida.

La Tercera Humiliació: La Psicoanàlisi de Freud

La tercera humiliació: Aquesta va venir de la mà de la teoria psicoanalítica formulada per Sigmund Freud. Segons ell, ha estat un error històric identificar la ment amb la consciència, perquè en realitat aquesta només n'aplega una petita part, ja que la major part de la ment tindria un caràcter inconscient. D'aquesta manera, si fins a aquell moment era comú pensar que el mateix individu és qui millor sap què pensa o sent, la psicoanàlisi tractarà de fer veure que una bona part dels nostres impulsos es troben en el nostre inconscient, per la qual cosa ni tan sols sabem què hi ha a la nostra pròpia ment, ni som del tot amos de nosaltres mateixos.

La Sociobiologia i el Determinisme Genètic

La sociobiologia va defensar una tesi similar a l'estructuralista, però basada en les ciències naturals. Prenent com a base una teoria darwiniana ampliada amb les aportacions de la genètica, va pretendre explicar tots els comportaments socials i individuals a partir de patrons de conducta innats. La genètica ens determina. Som com una reacció. L'etòleg Richard Dawkins va arribar a afirmar a El gen egoista que els éssers humans són màquines de supervivència per als gens. Diu que en el món animal tot són gens, i aquests tenen la funció de perpetuar-se. Els animals són estructures de gens. La persona, per a ell, és una arquitectura genètica la funció de la qual és passar els seus gens al futur.

Concepcions i Actituds Davant la Mort

Definicions de la Mort

Algunes persones pensen que la mort és el final definitiu de la vida. La mort clínica seria el final (perspectiva materialista). Altres creuen que la mort és només del cos, no la destrucció completa de l'ésser humà.

Actituds Filosòfiques Davant la Mort

• Resignació i acceptació (Epicureisme):
  • Es considera absurd témer la mort, ja que és quelcom que mai sentirem.
  • Argumentació: Mentre vivim, la mort no existeix per a nosaltres; quan morim, ja no existim nosaltres per experimentar-la.
  • Només tenim experiència de la vida, per tant, només el fet de viure existeix per a la nostra consciència.
• Rebuig i angoixa davant la seva inevitabilitat:
  • Tot i que es reconeix que és inútil témer la mort, resulta difícil d'acceptar.
  • El seu caràcter inevitable sovint genera angoixa.
• La perspectiva de Miguel de Unamuno:
  • La vida espiritual i la pervivència a través dels records són vistos com a elements més poderosos que la mort física.
  • Es busca una forma de perduració satisfactòria.
  • La idea de la resurrecció (present en el cristianisme) sorgeix com a resposta a la tragèdia humana de la mortalitat, malgrat la manca de certesa sobre la seva realitat.