Hume: Teoria del Coneixement Empirista i Crítica Metafísica
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,98 KB
Hume: La Teoria del Coneixement Empirista
Segons la filosofia de Hume, la imaginació combina unes idees amb unes altres mitjançant un conjunt d'operacions. Malgrat que té la llibertat d'unir-les voluntàriament al seu gust, la ment humana sembla estar regida per unes lleis de caràcter universal.
Origen de les Idees: Impressions i Còpies
El criteri que ens permet determinar la realitat o validesa d'una idea és sempre l'experiència. Només són vàlides aquelles idees que són còpia d'una impressió anterior.
Les impressions són les percepcions més intenses. Apareixen primer i són la causa de les idees.
Aquí intervé el principi de còpia, que estableix que una idea serà vàlida sempre que sigui còpia d'una impressió anterior. Per tant, les idees simples són còpia directa d'impressions prèvies.
Les impressions poden ser:
- Sensacions externes: provinents dels sentits.
- Reflexions internes: com les emocions i les passions.
Tipus d'Idees: Simples i Complexes
A partir de les impressions, trobem:
- Idees simples: Còpies directes d'impressions.
- Idees complexes: Sorgeixen a partir de la combinació d'idees simples, realitzada per la imaginació seguint certes lleis.
Per tant, per poder formar idees complexes vàlides, primer cal que les idees simples de les quals parteixen siguin còpies certes d'impressions.
La Llei d'Associació d'Idees
Les idees complexes sorgeixen a partir de la llei d'associació, tot i que són combinades per la imaginació. Aquesta llei opera segons tres principis:
1. Semblança
La ment tendeix a associar idees que s'assemblen entre si. Lliguem coses per les seves similituds.
2. Contigüitat en l'Espai i el Temps
Associem idees de coses que percebem juntes en l'espai o en el temps. Si no es donen en un moment concret, s'associaran a impressions anteriors similars.
3. Causa-Efecte
És la connexió més forta. Observem que un esdeveniment (causa) en precedeix regularment un altre (efecte), i la nostra ment estableix un vincle necessari entre ells, basat en el costum o hàbit, producte de la imaginació.
Crítica a les Idees Metafísiques
Hume analitza també les idees fonamentals de la metafísica:
La Idea del Món Extern
L'existència de les coses materials s'havia intentat demostrar mitjançant la inferència causal: partint de les sensacions en la nostra ment, s'infereix una causa externa (el món). Hume critica això assenyalant els límits de la inferència causal: tenim la impressió de l'efecte (la sensació), però no de la causa externa (les coses materials). És incorrecte traspassar el límit de l'experiència. El coneixement humà no pot anar més enllà de les percepcions. Allò que se'ns mostra per l'experiència conforma el límit del que és evident, i ens és impossible establir-ne l'origen o causa última.
La Idea del Jo
Per a Hume, la idea del jo (entès com una substància permanent) no és còpia de cap impressió constant i invariable. És un resultat de la nostra imaginació. La memòria reconeix la successió d'impressions i les assigna a un mateix individu, i la imaginació associa aquestes impressions creant la ficció d'un jo estable.
La Idea de Déu (Agnosticisme)
Segons Hume, de Déu no en tenim cap impressió sensible directa i vàlida. Podem tenir impressió dels efectes que atribuïm a Déu (com l'ordre de l'univers), però no de la causa primera (Déu mateix). Hume va defensar una posició agnòstica: no és possible demostrar racionalment que Déu existeix, però tampoc que no existeix. Per tant, no se'n pot demostrar l'existència i, si existeix, ens és incognoscible.