Hume: origen empíric de les idees, impressions i causalitat

1. Totes les idees provenen d'impressions

Totes les idees provenen d’impressions, i un terme només té significat si es pot relacionar amb una impressió.

2. L'origen d'una idea en una impressió

Hume defensa que totes les idees tenen el seu origen en impressions, que són percepcions clares i directes. Les idees, en canvi, poden ser confuses. Per això, quan una idea és poc clara, cal tornar a la impressió de la qual prové per entendre-la millor. Si no es pot trobar cap impressió corresponent a una idea o a un terme filosòfic, aquest terme no té significat i no s’ha d’acceptar com a vàlid.

3. Impressió i idea annexa a un terme

Impressió: percepció directa i clara que rebem a través dels sentits o de les emocions.

Idea annexa a un terme: idea clara associada a una paraula que li dóna sentit i significat.

4. Aplicació del principi empíric

Quan Hume es pregunta «de quina impressió deriva aquesta idea?», està aplicant el seu principi bàsic de l’empirisme. Segons Hume, totes les idees que tenim provenen d’impressions, que són les percepcions directes que obtenim a través dels sentits o de les emocions. Les impressions són clares i evidents, mentre que les idees són còpies d’aquestes impressions i poden ser confuses. Per això, quan una idea no és clara, Hume busca la impressió d’on prové. Si no es pot trobar cap impressió corresponent, vol dir que aquella idea no té cap base en l’experiència i, per tant, el terme filosòfic que la expressa no té significat real i s’ha de rebutjar.

5. La crítica a la noció de causalitat

Hume pensa que la llei de la causalitat no és una veritat segura ni necessària. Segons ell, no podem percebre directament que una causa produeixi un efecte, sinó que només observem que un fet va seguit d’un altre de manera repetida. A partir d’aquesta repetició, la ment s’acostuma a relacionar els dos fets i espera que sempre passin junts. Així, la idea de causalitat neix del costum i de l’hàbit, no de la raó ni d’una connexió real que puguem conèixer amb certesa.

6. El paper de l'experiència en el coneixement

Si «Tot el que sé, ho sé, directament o indirectament, per experiència», és perquè l’experiència és la base del nostre coneixement. Des que naixem, aprenem observant el món que ens envolta: escoltant, tocant i vivint situacions diferents. Els sentits ens proporcionen la informació necessària per formar idees i entendre la realitat.

Encara que no totes les coses les visquem personalment, també aprenem a través de l’experiència dels altres, per exemple quan estudiem a l’escola o llegim llibres. Aquests coneixements també tenen origen en experiències prèvies. Sense experiència, la ment no tindria contingut i no podria pensar ni aprendre res. Per això, el coneixement sempre depèn, d’una manera o d’una altra, de l’experiència.

Resum i paraules clau

• Impressió: font directa de les idees.
• Idea: còpia de les impressions, pot ser confusa.
• Causalitat: resultat de l’hàbit, no d’una connexió necessària.
• Experiència: base del coneixement humà.