Hume i Kant: Empirisme, Criticisme i la Recerca del Coneixement

La Filosofia de David Hume: Empirisme i Escepticisme

Hume, un destacat empirista, sostenia que tot el coneixement prové de l'experiència, negant l'existència d'idees innates.

El Coneixement Empirista de Hume

Mitjançant la memòria, les impressions es transformen en idees. Les impressions, al seu torn, provenen de les sensacions que rebem a través dels sentits externs.

Per a Hume, totes les idees, per ser considerades vàlides, han de provenir d'impressions. Una idea sense una impressió corresponent (com la d'una sirena) és una idea buida, i aquest és el seu criteri de veritat.

Tipus d'Impressions

• De sensació: Provocades directament pels nostres sentits.
• De reflexió: Capaces de generar noves impressions (per exemple, una emoció que sorgeix d'una sensació).

Lleis d'Associació d'Idees

Tots associem les impressions a idees d'una forma similar, mitjançant tres lleis fonamentals:

• Llei de la Semblança: Quan associem una persona que no coneixem a idees anteriors per la seva semblança, generant una primera impressió (ex: algú ens cau malament de primeres per la seva semblança amb algú altre).
• Llei de la Contigüitat: Les idees es configuren segons l'espai i el temps en què ens trobem. Per exemple, un nen que viu a l'Àfrica tindrà una idea de "classe" diferent de la nostra.
• Llei de la Causa-Efecte: Percebem la causa i l'efecte, però no la connexió necessària entre ells. No tenim una impressió de la connexió futura, per tant, no podem assegurar que es repeteixi. És un hàbit o costum mental.

Crítiques de Hume

Crítica a la Idea de Substància

Hume argumenta que allò que no necessita d'un altre per ser (la substància) no es pot donar, ja que no en tenim cap impressió.

Crítica a la Metafísica

Hume qüestiona els conceptes fonamentals de la metafísica:

• El Jo: No existeix un jo metafísic immutable, sinó que és un sumatori d'experiències. Sense experiències, no hi ha un jo.
• Déu: No hi ha una impressió de Déu, per tant, és una idea buida.
• El Món: El món en el qual vivim no pot ser la causa del nostre coneixement, ja que som nosaltres qui el dotem de sentit. Nosaltres som la causa. Si un arbre cau en un bosc on no hi ha ningú, no fa soroll perquè no hi ha un timpà que l'escolti. Això condueix a l'escepticisme, que implica la impossibilitat d'un coneixement veritable i universal.

La Filosofia d'Immanuel Kant: El Criticisme

La Unió de Racionalisme i Empirisme

Kant va desenvolupar el seu criticisme com una síntesi entre el racionalisme i l'empirisme. Va percebre en Hume la limitació de l'ésser humà en un món purament empirista, on no podem saber què passarà el dia de demà.

Els Judicis en la Ciència

La ciència es basa en l'emissió de judicis. Kant en distingeix dos tipus principals:

• Judicis Analítics: Són universals i necessaris (a priori), el predicat no afegeix contingut nou al subjecte. Exemple: "Un triangle té tres costats" (el concepte de triangle ja inclou tres costats).
• Judicis Sintètics: Amplien el coneixement (a posteriori) i són propis de les ciències empíriques. Exemple: "La taula és de color marró" (el concepte de taula no inclou el color marró).

El Judici Sintètic a Priori: La Contribució de Kant

Kant afegeix un tercer tipus de judici: el sintètic a priori. Per comprendre'ls, Kant analitza com l'ésser humà coneix. Aquests judicis afegeixen coneixement i són universals i necessaris. Per exemple, "Tot efecte té una causa": el concepte d'efecte no inclou la causa, però la raó ens permet saber que hi haurà una causa.

L'Ètica Kantiana: Com Actuar Correctament

Tipus d'Acció

Segons Kant, l'acció pot ser condicionada (segons l'afecte d'alguna cosa) o autònoma (sota una voluntat lliure). En la voluntat lliure trobem la racionalitat pura, la forma correcta d'actuar, ja que no està limitada per les experiències i permet escollir una acció abans que es produeixi.

La Bona Voluntat (Secció 1)

La bona voluntat és l'única forma de saber si una acció és bona, basant-nos en l'a priori. Si una acció neix d'una bona voluntat sense error, l'acció a posteriori serà bona.

El Deure

Hem d'actuar per deure, ja que és la forma correcta de fer les coses i d'on es desprèn una bona voluntat. Implica una constricció o obligació autoimposada, perquè és la forma correcta d'actuar. D'aquí neix un acte lliure i no condicionat.

Accions Contra el Deure

Són una mala forma d'actuar, ja que impedeixen saber si s'està obrant correctament.

Accions Conforme al Deure

L'actuació sembla bona, però en última instància es busca un benefici o profit personal, la qual cosa no és pròpia d'una bona voluntat.

Diferència entre 'Per Deure' i 'Conforme al Deure'

Hem d'actuar sempre per deure; si això comporta beneficis, millor, però no ha de ser la motivació principal.

Els Imperatius (Secció 2)

Les accions no sempre són objectivament necessàries o no obeeixen a la nostra voluntat. Els nostres actes no sempre estan d'acord amb les lleis morals, per això necessitem un mandat imperatiu. L'imperatiu guia la nostra voluntat per obligar-la a actuar de forma correcta.

La Llei Moral

L'imperatiu es relaciona amb la llei moral. Les lleis morals són com les lleis de la física: es donen i les acceptem. Anar-hi en contra seria absurd. Per tant, ens obliguem a actuar conforme a aquestes lleis morals. Existeixen lleis naturals pròpies de la moral, i hem de forçar la nostra voluntat per actuar d'acord amb elles, alineant les nostres accions amb el deure. L'imperatiu ens permet visualitzar les lleis pròpies de la moral.

Tipus d'Imperatius: Hipotètics i Categòrics

Imperatius Hipotètics

Són condicionals ("Si vols X, has de fer Y").

• D'Habilitat: Són per a fins concrets (ex: "Si vull ser mariner, m'he de comprar un vaixell").
• De Prudència: El fi no està ben delimitat (ex: la felicitat, que no és un fi igual per a tothom i ha de ser revisat perquè no sorgeixi d'una mala voluntat). L'únic fi compartit per tots és que "tothom és un fi en si mateix" (fi objectiu).

Imperatius Categòrics

Són incondicionals, constrictius i universals.

• Les Tres Formulacions: Les dues primeres formulacions estableixen que hem d'actuar de manera que la nostra màxima pugui esdevenir una llei universal. Per exemple, si robo un estoig, hauria de voler que robar un estoig fos una acció vàlida per a tothom.
• El Fi en Si Mateix: La tercera formulació afirma que l'ésser humà és un fi en si mateix. Es refereix a un fi objectiu i universalment desitjable. En les nostres interaccions, hem de reconèixer que cada persona és un fi en si mateix i no un simple mitjà. Utilitzar algú com a mitjà li treu la seva voluntat. L'aspecte que tots som un fi en nosaltres mateixos ha de prevaldre sempre. Per exemple, el suïcidi: el deure propi de la racionalitat és viure. Si em trec la vida, estic utilitzant el meu cos com un mitjà per arribar a un fi, i per tant, no estic sent un fi en mi mateix; la meva finalitat és mantenir la vida.

Comparació entre Empirisme (Hume) i Criticisme (Kant)

La Causa-Efecte: Hume vs. Kant

Hume, com a empirista, sosté que no podem tenir una impressió del futur. En la relació causa-efecte, no hi ha una connexió necessària; és un hàbit o costum que ens fa esperar un efecte després d'una causa.

Kant accepta les limitacions humanes, però postula l'existència d'un coneixement més enllà de l'experiència: el judici sintètic a priori. Aquest coneixement resideix en les formes a priori de la nostra raó, que són universals i necessàries, a diferència de l'a posteriori, que depèn d'impressions futures incertes. Així, el sintètic a priori s'extreu a través de la racionalitat. (Exemple: Si tots portem unes lents verdes, sabem que tothom veurà les coses de color verd, independentment de l'experiència concreta).

El Coneixement: Impressions vs. A Priori

Kant també destaca el paper de l'espai-temps com a formes a priori de la sensibilitat. En la moral, Kant busca allò que precedeix l'acció: la voluntat. Els universals presenten un grau d'error molt menor que els particulars. Per exemple, no veiem la paret tal qual és, sinó una descodificació d'aquesta.

En canvi, per a Hume, una impressió és el moment present; en tancar els ulls, només tenim idees basades en impressions passades.